«Hem rebut branca de per tot, i per tant alguna cosa devem fer bé»
La festa d’enguany de DíNGOLA va ser de les que més assistència de públic han tengut (amb el permís de l’homenatge a Biel Caragol de fa 10 anys -fes clic aquí-). El claustre va ser ple a vessar, no va bastar la coca i el cava, i una munió de persones varen haver de seguir de drets l’acte. Fins a cincregidors de l’equip de govern i dos de l’oposició eren entre el públic. A la regidora Antònia de s’Hostal li férem una petita “trampa” i va haver de dir unes paraules sense haver-se preparat res (no és vera, òbviament, però sí que és cert que no l’havíem avisada que hauria de posar-se uns minuts davant el micro). Després va ser una de les que es va animar, i va sortir a ballar durant l’actuació d’unes estel·lars pitxorines. L’actuació d’aquestes nou dones (fes clic aquí) va fer vibrar molt el públic amb música tradicional i popular, però tocada des d’un caire modern, renovat, inesperat. Es sentiren veus de ‘Visca la terra’, hi va haver pell de gallina durant alguna peça de les que interpretaven, i moltes mamballetes. El públic va acabar dret, demanant que no acabàs el concert. Un pol felanitxer se’n va dur una de les carabasses del premi Biel Parreta de gloses i, com no podria ser d’una altra manera, el sineuer Miquel Monara també va fer cosa, en aquest concurs. Parisio va recollir el seu premi i es va llevar importància com si estàs empegueït, tot i tenir 27.000 seguidors a Instagram. Celebràvem 50 números de revista en paper, i des de DíNGOLA férem un discurs que va renyar a tot l’espectre polític, va demanar fer autocrítica, va recordar que la línia editorial de la revista ha rebut branca de dreta i esquerra, de davant i de darrere, i que per tant alguna cosa “hem fet bé”, i va avisar que -donats els possibles temps convulsos que poden arribar- l’OCB estarà vigilant respecte a tot allò que afecti la llengua o la identitat (podeu llegir el discurs en l’enllaç del principi). I això és tot. Xim pum!
+info: FOTOGALERIA (fes clic)
dingola.net 