La Diada de Mallorca d’enguany ha estat -de nou, val a dir-ho- motiu de desavinença entre els partits de dreta espanyolista que governen el Consell de Mallorca i els de l’oposició (Pi, PSOE i MÉS). Sorprenentment, o no tant, PP i Vox s’estimen més commemorar oficialment el 12 de setembre, jornada que va treure el govern encapçalat per Maria Antònia Munar d’Unió Mallorquina l’any 1997.
Per la part argumental, tant llavors com ara, han aportat sobretot les raons dictades per Román Piña Homs, jurista i historiador que no ha amagat mai la seva animadversió al catalanisme polític i cultural -el pancatalanismo rampante, que diria ell- per la qual cosa fa l’ullastre esbrancat cada pic que convé per, mantenint els galons que li atorguen els seus mèrits acadèmics, menystenir les arrels, soques i branques catalanes de la Mallorca contemporània, no fos cosa d’una cosa passem a l’altre i els mallorquins ens veiéssim fora de la línia identitària de donpelayos i cidcampeadors.
Com que establir les arrels del poble de Mallorca a la vorera del Manzanares hauria estat massa descarat, l’estratègia -com gairebé sempre- és el divide et impera. Si la data del 31 de Desembre representa la carta de naixement del que fins ara hem conegut com a identitat mallorquina, lligada a la conquesta i repoblament català, convenia trobar-ne una altra avalada per aquest estrany cordó Munar-Ginard-Bestard que fos exclusivament de patent mallorquina. Jaume II, rei de Mallorca, comte del Rosselló i la Cerdanya, i senyor de Montpeller (la cosa ja s’embruta de pancatalanismo expansionista) jurava la Carta de Privilegis i Franqueses de Mallorca dia 12 de setembre de 1276; ja tenien una data. Però vejam, la Carta de Privilegis i Franqueses havia estat promulgada -fet històric per ventura més rellevant, perquè és el document que dona entitat jurídica al Regne de Mallorca- l’any 1230 per son pare, Jaume I (l’inevitable Jaume I). En un símil un poc destroyer seria com si els espanyols decidissin de celebrar el dia de la Constitució el dia que Felip VI la va jurar, en lloc de dia 6 de desembre, perquè no els agraden els referèndums (bé, això no fa falta dir-ho); o ara que ho hem vist fa poc, que el celebrassin dia 31 d’octubre dia que Elionor de Borbó la va jurar, en cas que son pare tampoc els caigui en gràcia (que ja n’hi ha, d’espanyols espanyolíssims, que el voldrien retirar amb el crit de “Felipe masón, defiende tu nación“). Altres arguments poden afegir, com que fa festa la Mare de Déu de Lluc o que no cau en ple esvalotament de Cap d’Any, però bé, de raons per mantenir la data del 31 de Desembre n’hi ha i sobretot d’històriques que s’han mantingut durant segles. En això darrer poca cosa volem afegir i us convidam a veure la intervenció de l’historiador Gabriel Ensenyat, en representació de l’OCB, sobre la proposta d’establir dia 12 de setembre com a Diada de Mallorca al Ple del Consell de Mallorca del passat 14 de desembre:
Si les diades oficials de territoris germans com Eivissa (8 d’Agost) o Menorca (17 de Gener) i també el 9 d’Octubre del País Valencià commemoren la conquesta del rei En Jaume, perquè Mallorca, que sempre l’ha tenguda present, ha de girar l’esquena a l’evidència? Les raons són les de sempre i absolutament contràries a voler celebrar l’orgull de ser mallorquins.
+ sobre la Festa de l’Estendard a Sineu: https://dingola.net/2015/12/26/la-festa-de-lestendard-a-sineu/
dingola.net 