El passat 20 de març el Parlament va aprovar per unanimitat demanar al Govern que doni prioritat com a festius autonòmics el Dilluns de Pasqua i la Segona Festa de Nadal. La Comissió d’Assumptes Institucionals va debatre i finalment va aprovar una proposició no de llei del grup parlamentari Més per Mallorca sobre aquests dos festius, que demana al govern espanyol que doni major capacitat de decisió a les comunitats, i per altra banda al Govern de les Illes Balears que, mentre es produeixen els canvis legislatius que ho facin possible, doni prioritat al fet que aquestes dues dates del calendari siguin festius.
En virtut del text aprovat, el Parlament insta el Govern central a modificar part del Reial decret 2001/1983, de 28 de juliol, sobre regulació de la jornada de treball, jornades especials i descansos, “per a garantir una major capacitat de decisió en les comunitats autònomes”. En concret reclama que puguin decidir, en els anys en què menys de dos festius estatals caiguin en diumenge, en aquelles autonomies on el dilluns següent a Pasqua i la Segona Festa de Nadal, com passa a les Illes, siguin celebracions tradicionals. Mentre no s’augmenti aquesta capacitat de decisió autonòmica, el Parlament insta l’Executiu balear a prioritzar com a festius, dins del seu marge d’elecció, aquests dos dies del calendari.
A Díngola som molt de les segones festes, dels Dilluns de Pasqua i de Nadal. Ho hem manifestat diverses vegades i hem raonat que aquest fet més o menys banal d’allargar el descans un dia més enllà de la festa grossa forma part de la nostra identitat com a poble. No sabem com acabarà la bona iniciativa proteccionista de les segones festes, la primera passa està feta i aprovada per unanimitat -gran notícia- però estam a les mateixes, és en mans del Govern balear la decisió de respectar-les, en cas que menys de dues festes de rang estatal caiguin en diumenge, i dels Ajuntaments que, com enguany ha decidit el de Sineu han de manllevar-se un festiu local de tall tradicional (en el nostre cas, Sant Antoni) per no deixar perdre el 26 de desembre o el Dilluns de Pasqua. L’altra part acordada -recordem, per unanimitat- és la que insta el govern de Madrid a “garantir una major capacitat de decisió” en aquest negociat. Entenem que pel cas que ens ocupa, quan tots els festius estatals estiguin senyalats al calendari, als indígenes ens deixarien apuntar un dia o dos més perquè puguem mantenir aqueixes festes. Vejam com ho rebran, allà… De moment hi ha una cosa que no entenem com cap dels governs ha fet que és fer començar les festes de Pasqua el Divendres Sant, en lloc de Dijous Sant -endarrerir un dia l’inici del descans- assegurant que quedi fix el Dilluns de Pasqua i, per ventura, deixant la porta oberta aquells anys que sigui possible a tancar-les amb el dimarts de Pasqua (cosa que fa anys era comuna a molts de pobles i que encara mantenen a Llubí, per exemple). Més que res perquè vist el cas que ens fan a Madrid amb les coses importants (finançament, suport a la llengua i cultura pròpies, cost de la insularitat…) figurau-vos què podem esperar quan una colònia demana dos dies més de vacances.
dingola.net 