Una festa que no és festa.

Un altre any, i ja en són dos de seguits, dia 26 de desembre -la Segona Festa de Nadal- no és festiu a Sineu. El motiu, com és sabut, és perquè enguany el dia de Sant Esteve no ha estat triat com a dia no laborable pel Govern de les Illes Balears ni per l’Ajuntament, que són, ara per ara, les dues úniques institucions que tenen potestat de deslliurar els sineuers de les càrregues professionals un grapat de dies a l’any. Actualment, les desset Comunitats Autònomes planifiquen el seu calendari festiu en funció de les festes d’àmbit estatal no substituïbles (Fiesta Nacional no sustituible, tal com es publica en el BOE), com ara la Mare de Déu d’Agost o la festa de la Consitució, i les que poden ser substituïdes segons el costumari tradicional de les CCAA, enguany els Reis, Sant Josep, Dijous Sant i Sant Jaume. Per manca de tradició a nivell general, a les Balears se substitueixen Sant Josep i Sant Jaume pel Dilluns de Pasqua -enguany- i, com és habitual, per dia 6 de gener. En canvi, no es barata el festiu del Dijous Sant per una altra opció, que podria ser fora anar més lluny, el dilluns de Nadal, la Segona Festa.

Els festius tradicionals també són patrimoni

A les illes Balears i a les Pitiüses, les Segones Festes de Nadal i Pasqua, tenen prou arrels per ser considerades bones candidates a festius any rere any. Ningú ho pot discutir, a això. Segurament, per motius laborals, a moltes cases de Sineu mateix, avui hauran de fer equilibris horaris si és que volen celebrar un dinar familiar. O directament, en altres casos, no es farà.

Moltes famílies, es reuneixen el dia de Nadal a cals pares, l’endemà a cals sogres; un dia amb els fills, l’endemà amb els germans… Tantes combinacions com puguin donar les complexitats familiars d’avui, inclús hi ha qui fa l’opció de repetir els dos dies amb els peus davall la mateixa taula. Si bé això és a conseqüència del furor gastronòmic de Nadal, que no ens conformam amb un dinarasso, per Pasqua, per ventura són més els actes de festa popular els que es veuen afectats per la mancança del corresponent lliurança de la Segona Festa. A Sineu les de cada dia més descarabutades cantades de Panades dels Quintos o els pancaritats que se celebren a altres pobles, aviat poden caure en irremeiable via de desaparició, si no es pot comptar amb el festiu del Dilluns de Pasqua. Tant si és un dinar familiar com una cantada d’una Quintada, són actes propis de la nostra idiosincràsia. Són part del nostre patrimoni immaterial, del patrimoni del nostre país, tant com la reconegudíssima Sibil·la o els discrets caragols de Sant Marc.

Com sempre sol passar, les ganes de celebrar les festes i la imitació de models sobrepromocionats pel poder dels mitjans i de la uniformització, de cada dia deixen guanyar més terreny a tradicions fins fa pocs anys exòtiques a Mallorca, com els sopars de la Nit de Nadal. Una nit en què la tradició gastronòmica mallorquina sols destacava, en tot cas, la xocolata amb ensaïmada precedida per les Matines.

Territoris d'Europa en què sol ser festiu dia 26 de desembre.

Territoris d’Europa en què sol ser festiu dia 26 de desembre. Al País Valencià, sembla que es mantingué fins als anys 90.

L’origen de les Segones Festes

Les Segones Festes de Nadal, de Pasqua i, de fet, hem d’afegir Pasqua Granada o Cinquagesma -celebrada encara amb festiu a gran part del Principat i a Menorca- tenen unes arrels ben llunyanes, en temps de l’imperi de Carlemany. Els comtats catalans que estaven sota domini carolingi durant el segle IX depenien del bisbat de Narbona, a diferència dels territoris gots de la península Ibèrica, que eren de la diòcesi de Toledo. Aquest fet i les reunions familiars per a dinar plegats en les tres grans festes de precepte cristianes (Nadal i les dues Pasques) determinaren la tradició comuna en els territoris de l’antic imperi -o als nous territoris fruit de conquestes com a la Catalunya Nova, a les Balears i al País Valencià- d’allargar la pausa en els quefers diaris fins a l’endemà.

Signatura de Carlemany

Signatura de Carlemany

Si voleu consultar més coses sobre l’origen d’aquestes celebracions podeu consultar:

https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-lendema-de-nadal-se-celebra-sant-esteve/

https://www.vilaweb.cat/noticies/sant-esteve-les-raons-mil%C2%B7lenaries-duna-festa/

En conclusió, les Segones Festes són celebracions que trobam que el govern de torn a les Balears ha de considerar-les de prou importància, per tradició i costum, pròpies del calendari festiu del territori insular. Sobretot, als treballadors donar-nos festa per a celebrar-les com toca, fora haver de deixar en mans dels Ajuntaments la disjuntiva d’haver de sacrificar una festa local (Sant Antoni o un patró) o perdre qualque Segona Festa. Que molts d’anys les puguem tornar a celebrar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: