Era el 29 de novembre del 2012 quan es va obrir un dels bars que, sense cap mena de dubte, hauran marcat un estil a Sineu. Tres dies abans, na Marta Bergas havia publicat a DíNGOLA (fes clic aquí) que s’obria un local, bar i restaurant, que volia «oferir als clients una carta minimalista, alhora que creativa». Tanmateix, no era l’únic que cercaven els propietaris inicials (Pere Joan Pavarotti i Rafel Bodego): també volien dinamitzar l’oci diurn i nocturn del poble. Els divendres, música en viu. Els dissabte, la ruta de la tapa. Els diumenges, sessions de microteatre. Etc. L’Écafè, amb e de sineuer, haurà marcat una època a Sineu.
Ja de ben prest va canviar part de la propietat, però Pere Joan Oliver, incombustible, s’hi ha mantingut fins al final. L’Écafè, s’é, volia ser un lloc on fer una copa, i al mateix temps innovar en el tipus d’experiència oferida. La creativitat d’Oliver va fer del bar un lloc d’encontre. Pel vermut, per la cervesa, pel cafetet, o pel gintònic. Va ser dels primers a fer sushi a Sineu, i va explicar a molts això del brunch. Va mesclar gastronomia, oci nocturn i cultura. Reis d’Orient, monòlegs, correbars. Va ser un poc sala d’exposicions (Jan, Massay, Pau, Much…), un poc pub, un poc cafè-concert… Hi han passat artistes més consagrats (quantes vegades hi va passar Donallop?) i ha donat espai a veus més locals (fins i tot en Rafel Amorós, una grapada de vegades). I enmig, Little V, Nada que Objetar, Paco Martín, Romàntic, Fame & the Flames, Music clowns, Fama Femenias & Pere Sunyer, Carlos i Damian Tejedor, Jean Paul Ramon, Marino e Marini, Joan Bestard, Ramon Perelló, Técanela, Enrockats, Rebeca Jiménez, Manuel de la Corrala, Oriol Barri, Diego Arjona, David Rubio, Jon Cilvetti, Pallasso Sabatot, Bufallaunes, Chand Llamas, José Murcia, Cati Llull, Rumba nostra, Islanders, Le Frankenzine, Che Brothers, Ses Bubotes, La Cara B, la Banda del Foc, Bergants, No Fotis, Marisa Blume, Valtònyc, Eva Grajera, Xaranga, Big Yuyu… i tants de DJs com podem imaginar: Mateu Llonguet, Pep Trònik, Pep Rosselló, Fideuà Sessions, Biel Castell, Rosana Nun, Jordi de sa Mola, Pep Vanrell & Stephane, Kinotherapist, DJ Charming, Titi, Lliteras, Àngel Jurado, Maria i punt, Cani, DJ Brian, Anasol, Joan Pons, i un llarguíssim etcètera.
Pere Joan oferí tot d’una el local a DíNGOLA i l’Obra Cultural Balear, per si hi volia organitzar res. A banda de ser l’autor del logo de la revista en paper, durant els primers anys Oliver ens va deixar l’Écafè per fer-hi actes diversos, com ara presentacions de llibres o alguna xerrada oberta al públic, i fins i tot el referèndum hipotètic de l’1-O al Pla de Mallorca es va muntar a la terrasseta del bar.
Vi-és
El Maig del 2014, s’obri al públic Vi-és (fes clic aquí i aquí). Pere Joan Oliver i, aquesta vegada, Tito Ferriol (que aleshores gestionava el Celler Can Font), llogaren una part de l’estació de tren que no s’utilitzava. L’antic edifici de l’estació que Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) havia tret a concurs per segona vegada, va anar a parar al propietari de l’Écafè, que segons fonts de SFM a DíNGOLA «revitalitzarà aquest edifici, en desús des de fa anys, a través d’un projecte creatiu i innovador que a la vegada permetrà fomentar el producte local, impulsar l’oferta cultural i d’oci del municipi i crear nous llocs de feina». Pere Joan admetia a DíNGOLA que “estic un poc cagat”, però que sentia que ho havia de fer, i el va convèncer el fet que es tractés de Sineu i de l’estació, “un edifici tan emblemàtic dins el poble”. Vi-és va ser un restaurant que va apostar molt per la qualitat i el bon servei, i va agafar cert renom en la comarca.
L’ecosistema
Durant aquests anys han canviat el propietaris, tant de Vi-és com de l’Écafè, i han sorgit noves experiències, empreses i desafiaments, i al voltant de Pere Joan Oliver s’ha format un sistema planetari que agafa persones i conceptes en diferents aventures: Écafè, Caterina Sabater, +Tortsq1Ganxo, Celler i Hotel Can Font, Pep Toni Feixas (Pep Trònik), Vi-és restaurant, Asier Salaberria, Vi-és events, Vi-és catering, etc.
Socis, ecosistema, Pep Trònik, Pere Joan, Asier, tot encaixa a la perfecció.
Com en el cas de l’Écafè, Vi-és ha estat lloc conegut. En l’àmbit de tot Mallorca. Per a festes (quintos, DJs, Cafè Milano, Lokita…), per a lloc gastronòmic (tasts, diada basca i altres degustacions…) i com a local cultural i laboral. De fet, el 2015 Tupa Rangel hi obrí l’Espai Nova Estació (fes clic aquí), i s’hi va obrir un espai de co-working.
Punt i final
Segurament tot cansa, o es necessiten aires nous. L’Écafè es va vendre a uns inversors alemanys fa unes setmanes, i ara ja està obert amb un altre nom (Cafè del Mercat), encara que conserva part del personal, i la mateixa estètica.
Aquest divendres una festassa acomiadarà dotze anys d’Écafè i deu anys de Vi-és, uns anys que hauran marcat una època en la gastronomia i l’oci sineuers.
La creativitat de Pere Joan, sumada a la constància, popularitat i visió de Pep Toni, la sabiduria i feina d’Àsier Salaberria posant el toc a les cuines, la veterania i feina de la jove Caterina -curtida darrera les barres durant tants d’anys-, etc. hauran donat uns moments en els que Sineu, des d’un punt de vista de restauració, haurà cobrat esperit.
Serà gros. No hi ha dubtes. Segurament hi haurà plors i algun moment de nostàlgia, especialment quan els propietaris rodin la clau per darrera vegada. Així com és n’Oliver, però, que no sap estar aturat, no descartam que aviat no ens sorprengui amb alguna nova paranoïa… I per això l’interrogant del titular. O no Pere?
Molts d’anys i enhorabona.
NOTA: Demà hi haurà ampliació, explicant quina festa hi haurà divendres.
dingola.net 