| ABSTRACT / RESUM Damià Perelló, geòleg llubiner i professor jubilat de l’IES Sineu, ens explica que l’activitat prevista a Son Venrell afectarà la qualitat de l’aigua de la xarxa pública de Sineu. A partir d’estudis i observacions geològiques fetes al llarg dels anys, defensa l’existència d’una estructura subterrània que anomena “cubeta de Sineu”. Aquesta cubeta estaria formada per materials impermeables a la base i roques més permeables a la part superior, cosa que permet l’acumulació d’aigua subterrània. L’aigua d’aquest aqüífer flueix cap al nord-oest i alimenta el pou de proveïment d’aigua del poble. Son Venrell es troba a la capçalera d’aquesta estructura, fet que la converteix en una zona especialment sensible. Si en aquesta àrea s’hi infiltren nitrats o contaminants, aquests poden arribar fàcilment a l’aqüífer. Això podria empitjorar la qualitat de l’aigua subterrània que abasteix Sineu. L’autor també assenyala que la geologia del Pla de Mallorca és més complexa del que s’havia pensat i que hi ha indicis de falles i processos volcànics antics. Tot plegat reforça la idea que qualsevol activitat a la zona pot tenir conseqüències sobre els recursos hídrics. |
Com afectarà l’activitat que es vol dur a terme a Son Venrell la qualitat de l’aigua de la xarxa pública de Sineu?
Damià Perelló ens explica que «sense cap dubte la qualitat de l’aigua de la xarxa pública de Sineu es veurà afectada.
DAMIÀ PERELLÓ (geòleg)
A part de ser docent, també vaig treballar a l’Institut Balear de l’Aigua i l’Energia (IBAEN), de manera que puc dir que tenc coneixements en recursos hídrics. No, no som saurí ni crec en els suposats poders que se’ls atribueixen.
Sempre m’ha agradat molt caminar per la muntanya i pel Pla, tant a Mallorca com a altres llocs. A diferència de molts que miren el rellotge quan caminen o corren, a mi m’agrada badocar: mirar les pedres, les plantes que trob i gaudir del paisatge. Els companys de caminada sovint em diuen: “Ja t’has aturat una altra vegada? I ara què has vist?”. Com que som de Llubí, Sineu ens queda molt a mà quan sortim a caminar.
A continuació farem una excursió virtual per Sineu; esper que els topònims us siguin familiars: imaginau que sou damunt el campanar i mirau cap al sud. Veim una plana fèrtil, amb terres de secà, terres grasses, blanquer, on el cereal i el llegum creixen amb esponera. Des de Maria, i girant la vista cap a Sant Joan i Lloret, veim Son Vallfogó, Son Ferragut, Peixerí, Meià, Can Socies o Tagamanent. Aquests sementers alternen amb petits promontoris o pugets rocosos, com el puig de Defla, el puget de Can Font, el puig de Son Poca-sang, i entre tots aquests destaca el puig de Sant Onofre.
Feim la volta i miram cap al nord, cap a Tramuntana. Ben al nord hi ha Llubí. Entre Llubí i Sineu hi ha Son Rossinyol: terra magra, amb qualque clapa de call vermell, pocs sementers de cereal o llegum. Hi predomina la garriga d’ullastres i alguna pastura. Hi ha molta paret seca que tanca corrals de porcs o ovelles. Abans hi havia ametlers, però la Xylella va fer matx i ja no en queda cap.
Si giram la vista cap a Costitx, veim una petita serra que tanca una coma, al centre de la qual hi ha el cementeri. Ara en parlarem un poc.
Anem a la cronologia
Quan estudiava la carrera de Geologia, com a treball de final de curs d’Hidrogeologia vaig voler investigar un poc el meu entorn proper. Em vaig centrar en la conca d’Inca-sa Pobla. Vaig cercar dades de geofísica que s’havien obtingut feia poc; amb un gravímetre vaig mesurar dades de gravimetria, i a la Direcció General de Règim Hidràulic (com es deia aleshores) em varen facilitar dades de sondatges i de piezometria.
Hi vaig dedicar molt de temps i vaig aprendre molt. No us avorriré amb detalls tècnics —no és el lloc—, però sí que vull dir que em varen sortir unes dades inesperades al nord de Sineu. Com que no hi trobava solució, vaig dibuixar damunt el meu mapa una suposada “cubeta de Sineu” que ni la cartografia geològica ni les dades de camp em podien explicar. Vaig aprovar l’assignatura amb bona nota i ja no hi vaig tornar a pensar.
Amb el pas del temps he trobat dades que m’han demostrat que aquesta cubeta que vaig intuir existeix realment. Tot i que encara no en puc fer un mapa detallat, a grans trets la puc delimitar. I quines evidències m’han duit fins aquí?
La primera evidència la vaig trobar caminant pel camí vell d’Inca, passat Son Estela, dins Son Creixell. En una paret hi havia una pedra fora de context. La paret era vella, de manera que les pedres havien de ser de per allà prop. Era una pedra volcànica. Vaig entrar a la garriga i vaig cercar algun aflorament, però no en vaig trobar cap. Havia llegit que hi ha evidències de vulcanisme del Miocè inferior a la zona de Formentor. Fa anys, un altre geòleg em va mostrar roca volcànica com la que jo havia trobat, prop del cementiri de Maria. Per tant, queda clar que al voltant de Sineu hi ha vulcanisme recent.
Però l’evidència més clara la vaig trobar fa més poc temps. A la garriga de Serritxoleta i a Can Guillemet, just darrere les cases de Son Rossinyol, apareix el Miocè basal detrític i el Miocè inferior margós, és a dir, aflora la base impermeable de la cubeta; aquests sediments són margues, blanquer en llenguatge pagès. Així doncs si l’impermeable que surt al sud de Sineu des de just baix de Defla i els conreus que envolten els puig de Poca-sang i d’en Font i tornen a aflorar, estam parlant d’una estructura en forma de cubeta al nord.
El relat que la conca d’Inca-sa Pobla està determinada per falles de distensió; tot i que és una explicació bastant encertada, no és tan senzill com s’ha escrit fins ara. Hi ha tot un seguit d’indicis que apunten que la geologia del Pla de Mallorca amaga una geometria tectònica molt més complexa del que s’ha dit fins ara.
Delimitació “sensu lato” de la cubeta
Amb les dades de què dispòs, puc dir que aquesta cubeta arrenca a les mines de Sineu. Per la seva geometria, l’aigua flueix en sentit nord-oest, en direcció oposada a l’aigua superficial, que va cap al nord-est.
El llindar septentrional de la conca seria a Llampí, cap a les cases de Son Rossinyol i cap a Serritxola. D’altra banda, el llindar meridional correspon a Defla i al poble de Sineu. Aquesta cubeta sobreïx cap a la conca d’Inca-sa Pobla entre Serritxola i Costitx. Un parell de passejades per Serritxola o sa Casa Baixa podrien aportar més llum sobre aquesta estructura.
La base de la cubeta són les margues argiloses del Miocè inferior i el rebliment de roques permeables de tipus molàssic del Miocè superior.
Per tant, Son Venrell queda situat a la capçalera de la cubeta. Això implica que la infiltració de nitrats en aquesta zona ha d’empitjorar la qualitat de les aigües subterrànies.
Les dades aportades indiquen que aquesta estructura tectònica enterrada —que he anomenat cubeta de Sineu— dona lloc a una massa d’aigua o aqüífer de tipus penjat, que alimenta, d’una banda, el pou de proveïment d’aigua de Sineu i, posteriorment, sobreïx cap a la conca d’Inca-sa Pobla.
La presència de pous amb aigües sobresaturades de ferro, com els de Son Perotet (Llubí) o de Costitx, prop del Castell d’Amors, indica l’existència de falles profundes que probablement compliquen la geometria de la cubeta. En aquests pous, l’aigua torna vermella en contacte amb l’aire, ja que el catió ferro s’oxida.
Encara, però, no dispòs de prou informació per elaborar un mapa detallat de la cubeta de Sineu. Caldrien noves observacions de camp i més recorreguts per zones com Binitaref o Serritxola per acabar de delimitar amb precisió aquesta estructura geològica».
| PERFIL Damià Perelló i Fiol (Llubí, 1964) és geòleg de formació per la Universitat de Barcelona i mestre de vocació. Des de ben jove va mostrar interès pel paisatge i la natura de Mallorca, una curiositat que l’ha acompanyat al llarg de tota la seva trajectòria professional i vital. Després d’uns primers anys de treball en el sector industrial i agroalimentari, va descobrir la seva veritable vocació en l’ensenyament, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera, principalment a Pollença i Sineu. Com a docent ha intentat fer entendre i estimar als alumnes el paisatge que els envolta, el nom de les plantes, renou d’ocells i nom de les muntanyes. A finals dels anys 90, va participar activament en el debat sobre el projecte de traslladar aigua del Pla de Mallorca cap a Palma, impulsat per l’empresa municipal Emaya. Juntament amb altres persones, va contribuir a qüestionar la viabilitat tècnica i ambiental de la proposta, alertant dels possibles impactes sobre el territori i ajudant a generar consciència crítica entre la ciutadania. A partir d’aquesta tasca, va publicar articles de caràcter tècnic i divulgatiu, va participar en entrevistes i en nombroses taules de debat. La seva implicació va tenir una notable repercussió pública i institucional i va ser nomenat director-gerent de l’Institut Balear de l’Aigua i l’Energia, on va participar en la planificació i ordenació dels recursos hídrics de les Illes Balears. En els darrers anys ha continuat actiu en la divulgació i el debat públic sobre qüestions ambientals i territorials, combinant el seu coneixement científic amb el compromís amb el territori. En els darrers anys ha criticat diversos projectes que considera poc sostenibles, com la captació d’aigua del Pla de Mallorca i una macrogranja projectada a Son Venrell, aportant la seva visió com a geòleg i hidrogeòleg. Ha participat en articles, debats i mitjans de comunicació per alertar dels impactes ambientals i socials d’aquestes iniciatives. |
dingola.net 