A Sineu, hi ha un total de 43 persones que nomen Marc,[01] segons dades del Padró municipal (un 0,92% sobre el total de població).
Contràriament al que podria semblar, el nom Marc, que coincideix amb el del patró de la vila, no sempre ha estat gaire habitual a la nostra població.
Amb la creació dels registres parroquials al segle XVI ―des del Concili de Trento s’havia regularitzat la forma de portar els registres― a l’Arxiu Parroquial de Sineu es conserva el primer Llibre de Morts que comença el 1578 i el primer Llibre de Baptismes que comença el 1616. Consultant aquests registres es constata l’ús esporàdic d’aquest nom propi, dels denou batejos imposant el nom de Marc al segle XVII es passa als tres del segle XIX.[02]
—-
SANT MARC ELEGIT PER SEGON PATRÓ DE LA VILA (1645)
La Sagrada Congregació de Ritus, mitjançant el Decretum super electione Sanctorum in Patronos del 23 de març de 1630, va establir noves normes sota el papa Urbà VIII per a l’elecció de sants patrons: «Podran ser elegits dos solament com a patrons, els quals tindran el títol de sants decretats per la Església públicament, no els que siguin solament beats,» i afegia que «D’aquests el poble haurà d’haver elegit per sufragi secret, mitjançant el consell general d’aquella ciutat o lloc, no solament per oficialisme, dels quals podran accedir —a ser patrons— per consens dels bisbes i clergues dels llocs».
D’acord amb aquests preceptes, el 1645, el rector Cristòfol Gacies (Sineu, †1661) proposà al Consell de la Universitat de Sineu d’elegir sant Cristòfol com a segon patró per a la vila ja que gaudia d’àmplia devoció atès que era el patró dels menestrals, que comprenia tots els oficis gremials, excepció feta dels teixidors; i se li atribuïa la salvaguarda de la caixa dels Sants Olis i la reserva del Corpus Domini durant l’incendi del temple parroquial de 1505. L’opció civil es decantà per sant Marc Evangelista, a la vegada patró d’un nombrós col·lectiu, com eren els conradors. El Consell, reunits el 29 de juny de 1645, votà a favor d’escollir l’evangelista per segon patró.
La curiositat rau en el fet que, durant el rectorat de Gacies i amb data posterior a l’elecció de l’evangelista com a patró, als Marcs se’ls afegeix un segon nom: Marc Cristòfol Ramis i Vives (Sineu, 1649), Marc Cristòfol Barceló i Florit (Sineu, 1651), …
—-
Del darrer batejat amb aquest prenom, Marc Servera i Pascual, nascut a Sineu el 1883, han de passar 94 anys fins a trobar-ne un altre, és el cas del prevere Marc Estela i Pujals (Sineu, 1977)[03] ―uns anys abans hi ha el cas de l’artista visual Marcos Vidal Font (Vitoria-Gasteiz, 1967), fill de sineuers residents en aquell moment al País Basc―. A partir de la dècada de 1980, el nom Marc ha vist un augment en la popularitat, afegint 32 nous Marcs al Registre Civil de Sineu; tot coincidint amb el que que als darrers decennis l’elecció dels prenoms obeeix cada vegada menys al sistema de transmissió establert de manera consuetudinari.
—
[01] El mes de març de 2026 hi ha censats a Sineu 41 Marcs, un Marcos i un Mark (informació municipal).
[02] Al segle XIX trobam tres Marcs lligats a la família Servera: Marc Servera i Florit (Sineu, 1810-1879), Marc Servera i Miquel (Sineu, 1840-1925) i Marc Servera i Pascual (Sineu, 1883-Binissalem, ?).
[03] Unes disposicions del 1976 permeten d’inscriure el nom al Registre Civil en català.
dingola.net 