Marcos Vidal (Vitòria-Gasteiz, 1967), qui d’ençà de fa més de anys establí el seu estudi a l’Espai Sant Marc (Ca don Bernadí) a la placeta del Mercadal, inaugura aquest divendres DIY (Do It Yourself), el seu darrer recull d’obres, a les 19.30 h a Kaplan Projects de Palma.
Després de la seva dilatada trajectòria, aquest projecte expositiu a la galeria Kaplan Projects serveix a l’artista Marcos Vidal per a repassar els seus temes capitals dins del camp habitual d’interpretació dels objectes i elements domèstics; bricolatge, dependència tecnològica, roba interior, barbacoa, pandèmia… treballs d’escultura i pintura amb l’humor que li caracteritzen, ens donen un altre punt de vista més crític dels nostres costums i vivències.
En paraules del propi artista; “Cada tasca requereix de l’eina adequada, un xerrac, una espàtula, una plana, però també cada objecte implica altres connotacions més enllà de la seva funció útil. Els objectes tenen la penyora dels significats, a vegades diferents segons la cultura, el país o l’individu. Els troncs, canonades i canals de plom, ferro, bigues de fusta, que són materials pràcticament en brut també són subjectes susceptibles de modificar i el seu ús pot aportar un altre sentit quan es construeix una instal·lació o una escultura amb ells.”
“Cada vegada som més dependents de tot allò elèctric i tecnològic. Cercam un endoll cada 24 hores per la necessitat diària que tenim de recarregar els nostres dispositius. Els carregadors cobren una importància que no esperàvem. Parlen de temporalitat i recursos, per això creixen en grandària quan els represent. El raig que lluu en el coltell, és la darrera factura de la llum. D’això tracta la meva escultura, de l’observació de tot allò quotidià, els llenguatges domèstics, els significats nous que cream i, després, de l’ús de materials contemporanis de manera que alteren i potencien aquestes connotacions. Així doncs, aquesta exposició tracta d’aquestes noves situacions i de com aquests significats afegits retraten i defineixen el nostre temps.”
Dieter Ronte en referència als treballs de Marcos Vidal escriu;
“Els objectes de Marcos Vidal eludeixen ràpidament la classificació clàssica a través de la paraula. ¿Revelen una realitat objectiva, són objectivament veritables o són portadors plàstics d’una percepció objectiva? Vidal trenca amb les formes convencionals de mirar com les disposicions funcionals amb les quals la societat facilita la seva pròpia comprensió i la convivència general. S’inventa lleis i normes per a garantir la funcionalitat dels objectes. Però aquestes descripcions dels objectes són construccions que encara són vàlides fins que una nova invenció exigeix una veritat diferent.”
“A Vidal li encanten els objectes. Els col·lecciona, serres, cables i canonades, espàtules, endolls elèctrics, cinta mètrica i amb especial preferència, els blocs de fusta que transforma. Només la utilitat directa queda vedada pel nou caràcter de l’obra. Cada tema abordat és una poetització de l’objecte real i al mateix temps, un qüestionament crític de la funcionalitat i l’acceptació en el món capitalista i comercial de la nostra societat.
Per tant, les obres de l’artista no són un joc, sinó el resultat de les seves pròpies experiències crítiques amb els hàbits i les lleis de la nostra societat i, al mateix temps, l’embelliment de l’objecte, al qual ara només li queda una vida estètica per davant a causa de la seva nova inutilitat.”
“En el seu assaig homònim de 1962, el poeta i filòsof italià Umberto Eco denomina a aquest procés l'”opera aperta“, l’obra d’art oberta, que adquireix independència en la ment de cada espectador de manera diferent i s’acaba de manera diferenciada. Perquè cada espectador aporta les seves pròpies connotacions privades a l’obra d’art.”
dingola.net 