El pròxim 26 de juliol, la plataforma Menys Turisme, Més Vida tornarà a mobilitzar milers de persones a Palma per denunciar els efectes del model turístic balear. Aquest reportatge analitza, a partir de dades socioeconòmiques i de les opinions d’experts de diferents àmbits, si el creixement sostingut del turisme durant les darreres dècades ha fet realment més rics els illencs. Les xifres mostren que l’augment de visitants ha anat acompanyat d’un increment del PIB, però també d’una forta pujada del cost de la vida, especialment de l’habitatge. A més, la saturació del territori, la pressió sobre els serveis públics i la percepció d’una pèrdua d’identitat han alimentat el descontent social. La conclusió principal és que el debat no gira tant entorn d’una pèrdua de riquesa com d’una progressiva pèrdua de benestar.
La plataforma Menys Turisme, Més Vida ha convocat una nova gran manifestació a Palma per al pròxim 26 de juliol. La iniciativa compta amb el suport de nombroses entitats ecologistes i socials de les Illes Balears, entre elles el GOB, l’organització ecologista més gran de l’arxipèlag. Des de la Contracimera Social del Turisme, celebrada el 2023, la plataforma ha impulsat diverses mobilitzacions, entre les quals destaca la del 21 de juliol de 2024, que segons el GOB va reunir més de 50.000 persones.
El malestar amb el model turístic és cada vegada més visible. Aquest fet planteja una pregunta de fons: si el turisme no ha deixat de créixer durant dècades, per què una part important de la població percep que viu pitjor? Amb tant de turisme, som menys rics?
L’anàlisi de les dades i les opinions dels experts consultats apunten que la resposta és més complexa. El problema no sembla ser tant una disminució de la riquesa generada, sinó la sensació creixent que aquesta riquesa no es tradueix en una millora equivalent del benestar col·lectiu.
Durant 10 entregues parlarem del fet turístic: el seu pes a Balears, l’efecte crida (que suposa la compra del territori per part de rics del nord, i l’arribada massiva de mà d’obra barata del sud) que fa superar la capacitat de càrrega de les illes, l’efecte en l’increment de preus (la cistella de la compra, l’habitatge…), la sensació de col·lapse, la pèrdua de cultura i llengua (nouvinguts castellanoparlants o estrangers, paisatge dissenyat per als turistes…) i la sensació de que tant turisme ens empobreix.
| Miquel Puiggròs Noguera, de DíNGOLA, amb una ampli bagatge internacional en el món turístic, des de les vessants de salut pública i sostenibilitat i, darrerament, també incorporant al seu perfil el punt de vista econòmic-social i la interpretació de dades, analitza al llarg de 10 capítols el fenomen turístic de Mallorca i entrevista quatre perfils molt diferents, un acadèmic —Miquel Carranza, especialista en insularitat—, un altre híbrid acadèmic-empresarial —Joan Miralles, professor de turisme, expresident d’HabTur i expresident de l’OCB—, un empresarial —Joan Lladó, propietari d’AniràBé hotels i polític—, i un activista —Tonina Siquier, biòloga i vicepresidenta del GOB—. |
L’evolució del turisme a les Illes
L’auge turístic de les Balears va començar als anys cinquanta i va transformar profundament una economia tradicionalment agrària. Amb el temps, les grans cadenes hoteleres mallorquines varen créixer fins a convertir-se en multinacionals presents arreu del món, mentre que —a partir dels anys 2000— els grans operadors turístics europeus (Thomas Cook…) consolidaven el model de sol i platja, que ara encara mantenen vigent (Jet2, TUI, DER Tour, etc.).
Les Illes Balears es varen convertir en una destinació privilegiada per als visitants del nord d’Europa gràcies al clima, les platges i un cost de vida relativament baix. Progressivament, molts d’aquests visitants varen començar a adquirir segones residències, un fenomen que ha tengut conseqüències importants sobre el mercat immobiliari.
Paral·lelament, l’activitat turística s’ha anat estenent més enllà de les zones costaneres tradicionals. Segons Tonina Siquier, biòloga i vicepresidenta del GOB, «s’ha arribat a un punt en què pràcticament no queda cap espai de Mallorca al marge de la pressió turística».
La pandèmia no va fer més que agreujar el problema: després de la pandèmia, tothom anava a manades desfetes per recuperar-se econòmicament, per viatjar, per “viure al dia”… Però també sortiren les primeres protestes serioses contra la massificació turística, primer a Canàries i, després, potser amb més força i tot, a les Illes Balears. Dia 26 de juliol n’hi ha una d’important, convocada a Palma.
Propera entrega
[DOSSIER | Turisme i benestar (2/10)]: Les xifres del turisme.
dingola.net 