Pau Oliver Espinosa, la jove sineuera de 21 anys, va recollir fa uns dies el premi que l’atorga com a guanyadora del certamen de prosa Solstici, de Taradell, un poble de la província de Barcelona, amb l’obra Uns ulls que no miraven enlloc. A l’acte de lliurament dels premis, amb un total de 268 treballs, 100 dels quals corresponien a la categoria de prosa, Mercè Cabanas, batlessa de Taradell, va posar en relleu la diversitat territorial dels treballs presentats, procedents de diferents comarques dels Països Catalans, reivindicant, alhora, la unitat de la llengua catalana.
Pau Oliver, de ben petita, va començar a interessar-se per la creació literària: «Tot va començar quan ma mare me va passar el conte surrealista d’Octavio Paz, El ramo azul, que me va servir d’inspiració. Vaig començar a escriure a l’institut i normalment escric prosa poètica», ens conta. Són diversos els premis que ja ha guanyat, entre els quals hem de destacar el 1r premi del Certamen Escolar de l’Ajuntament d’Inca, el 2n premi d’AMIC-Ficcions i el 3r premi del Concurs de Traducció Universitat de Salamanca. També s’ha presentat al Premi Núvol de Contes dos anys, i els dos anys va passar la primera selecció i es van publicar els dos contes a les revistes Atlàntida i El bressol del vent.
Uns ulls que no miraven enlloc conta la història d’una nina a qui han pres els ulls. La idea neix de voler imaginar què suposa de cop i volta que algú perdi el sentit de la vista, què significa tenir els ulls cosits i esdevenir cega de tot el que t’envolta. El jurat n’ha destacat el fet d’haver utilitzat un llenguatge poètic de forma mesurada i haver-lo posat al servei d’una trama amb un bon gir final.
Pau, que ja té en ment altres projectes, està pendent de la resolució d’un altre premi al qual s’ha presentat, Premi Alt Urgell.
dingola.net 