Blanc (o negre)
Fa uns anys, Sineu va viure un espectacle dantesc. Una tropa de guàrdies comparegueren a un conegut restaurant i, davant tothom, en una plaça ben cèntrica, se’n dugueren una funcionària de l’Ajuntament engrillonada. Era acusada, i havia delinquit. De fet, va anar a presó. Però és dantesc muntar un show tan pel·liculer per un delicte econòmic –que faltaria més! aquests delictes s’han de castigar amb tota la força de la llei, però no es poden comparar a “matar algú”, per exemple–.
També un expresident del Govern de les Illes Balears va passar per això. Un expresident que pot fer molta ràbia –a mi me’n fa–, però la situació és la mateixa: no ha matat ningú, no ha actuat amb una violència extrema contra algú.
Un conegut cantant de rap, també sineuer, o mig sineuer, hagués pogut passar per una humiliació semblant, si no hagués anat viu i hagués fugit a l’exili uns anys. Està clar que el seu cas, moralment, no és igual que els dos primers. Ho dic perquè ningú ara digui que faig comparacions que no tenen sentit.
Aquests dies és notícia que dues al·lotes joves, vint-i-pico d’anys, foren detingudes en una operació desproporcionada a Santa Maria. També passaren per la humiliació de ser engrillonades i portades a Palma pels cossos de seguretat, com si haguessin matat algú. No havien matat ningú: havien fet pintades. Això és il·legal, també.
Les forces i cossos de seguretat, i els jutges, actuen amb una desproporcionalitat absoluta. Alerta, eh! El govern espanyol és del ‘soe’ ara. Ho dic per prevenir les enravenades instantànies contra la dreta, quan llegiu això. L’1 d’octubre de fa nou anys, amb el PP governant i amb la connivència del PSOE, les forces de l’ordre públic –armaris de tres cossos armats fins als queixals– tupaven padrines i padrins a Catalunya, perquè els pobres vellets volien votar (volien votar!). Fa dos mesos, la policia va actuar amb extrema violència contra manifestants a València, deixant ferida una professora jubilada que va rebre una castanya per l’esquena d’un goril·la que la va fer caure.
Quan engrillonen un dels ocupes que es peguen ganivetades a s’Alou, o un grup de fatxes que provoquen aldarulls en un partit de futbol, és just i necessari fer-ho. Són gent que ha actuat amb violència o contra la vida o integritat física d’algú. Els grillons són part de l’equipament de la policia, i són per utilitzar-se quan cal. Quan és tracta d’un delicte que no implica sang, voleu dir que un burofax –«dilluns a les 8:30h és requerit al jutjat de 1a instància núm. 4», per exemple– no és suficient?
Negre (o blanc)
Jo no som una papalloneta encantadora. Ni tampoc un que quan li han entimat una castanya a una galta, posa l’altra galta, submís. Jo puc acceptar una kale borroka quan hi ha agressió física per part d’una dictadura. Quan no hi ha res més a fer. Si el sistema no escolta, i la teva integritat està en perill, és biològic defensar-se. Ara, no estic d’acord amb una kale borroka contra interessos particulars o petits negocis només perquè aquests negocis contribueixen a un fet que no m’agrada. No és el mateix. Un sineuer de tota la vida posa un bar i s’omple de guiris, i clar, podem atemptar contra la seva terrassa, en nom d’una suposada defensa de Mallorca i bla bla bla… O una llubinera, mestra d’escola, hereta de son pare un xaletet a Son Serra de Marina, i no el pot llogar a guiris, en nom d’una suposada defensa de Mallorca i bla bla bla…
Vaig dir, als de ‘Menys Turisme, Més vida’, que s’erraven d’objectiu. Ho vaig dir el mateix dia del ‘Manual d’instruccions’ famós. Si l’amo del bar sineuer ple de guiris no pot ser ecologista, malament anem. Voleu que tothom sigui ric o, en tot cas, tothom sigui funcionari amb paga assegurada cada mes. L’amo del bar de Sineu (o de Santa Ponça!) no pot ni té per què triar els seus clients, igual que un funcionari ha d’acceptar la decisió d’un superior (mentre sigui una decissió legal), encara que hi estigui en contra. I els clients són “el superior” de l’amo del bar, els que li paguen la nòmina. I clar, per ventura són estrangers.
Si es vol canviar el sistema, hi ha una eina: la política. Seduir, treure vots a balquena. I si no treu vots suficients, és que no has seduït prou a la població, i la població s’ha estimat més votar una altra opció. Qui no accepta això, està fent beneita a tota la gent, o actua amb superioritat moral, com si els altres es veiessin arrossegats pel que diu la dreta sempre i no tenguessin capacitat d’enraonar («que ve el llop!», «comprau el missatge de la dreta», etc.). I n’hi ha que no la tenen, a la capacitat d’enraonar, eh!. Molts molts molts. Però n’hi ha molts que sí. N’hi ha que, tenint una ideologia, no s’empassen tot el que els ve dictat d’uns líders, sense qüestionar-se res.
Jo puc ser d’esquerres, sobiranista, ecologista… Però si el meu missatge no arriba a la població, o arriba radicalitzat d’alguna manera, no esperem que allò que jo defenso sigui allò majoritari. Ara està molt de moda la transversalitat: transversalitat és això, que el ventall de seguidors sigui ample, trobar punts en comú amb altres idees que estan al voltant de les teves.
No hi ha, crec (o no hi havia, en aquell moment), cap campanya orquestrada contra ‘Menys Turisme, Més vida’. Varen ser gent propera que va dir «jo no jugaré, així!», seguida d’entitats que tot d’una es desmarcaren del Manual. Els esdeveniments han fet, sí, que ara certs lobbies s’aprofitin de la situació.
Jo de jove era molt anti-sistema, anti-tot. Segurament tocava. I en vaig rebre de renyades… Tots hem estat joves. Però també tots maduram. Idò això. Els joves que siguin joves, i els vells a donar branca quan l’excés d’energia sobrepassa allò útil per a la societat.
Miquel Puiggròs Noguera
dingola.net 