Joan Munar
No va pel tema del contratemps que va patir en Maties Gámez, a qui vagi per endavant el desig que aviat es recuperi (sí que ho has donat bé tot, Maties). La Mucada va haver d’acabar fora Much però abans que tot això s’estravengués, ja de prest, em feia l’efecte que a redols la festa en honor a lo Much de Reig i la Muca era executada amb el prescindiment de la Mucada mateixa. Fora fer-hi voltes, la posada en escena de discjòqueis o de música per altaveus al carrer per part de la major part de bars i restaurants esguerrava gran part del sentit de la festa tal com molts (i confii que dins Sineu siguem majoria) la tenim concebuda i, diria, que de com la imaginen els que fan feina per a fer-la possible (ho dic fora haver-ne parlat gaire amb ells).
Al matí, dins el poble hi ha el pregó, en acabar la Muchal Foundation té una xaranga, un estol de xeremiers i una banda de música (nascuts de la iniciativa dels que any rere any han impulsat la Mucada i tot pagat gràcies als que compren camisetes, no hi ha altra via de finançament). Pregó, Much-xaranga, Xeremiers de Sineu i Banda de Música de Manacor que fan -proven de fer- volta pel carrer Major i la Plaça. No he caigut de la parra, sé bé quin és l’objectiu de cada decibel emès pels altaveus i no, no contribueix a engrandir la festa sinó a assegurar que no queda cap llobada fora segar, cap cimal fora espolsar del negoci que suposa ja jornada del Much. “És que el veïnat n’ha sabut més!” la por atàvica de qualsevol negoci a perdre fonts d’ingressos fa fer l’ullastre esbrancat, per si un cas, no fos cosa… Tot ben legítim, vist així.
Però vist de forma general, és una festa que viu al marge de la Mucada, que no hi té vies de comunicació ni d’acord ni de mirament. Cada any parlam d’on arribarà la festa del Much que arrossega, juntament amb les seves innombrables virtuts, el llast de la massificació i jo hi afegiria de la dispersió acústica i d’afegits que no hi peguen ni s’encontren. Mentre uns li fan el certificat de defunció abans d’hora altres miren d’estiregassar-la de tots els punts cardinals fora mirar prim de com queda el resultat del lífting innecessari.
Tota festa que duu marxa requereix els seus punts d’avituallament. Entenc l’oportunitat que representa per als que se’n poden beneficiar, res més faltaria; hi fan un paper necessari, al cap i a la fi. A força d’anys i experiències bones i xereques, el sistema de taulells desmuntables, horari restringit i taxes han generat un cert consens general entre les diverses parts. Si això va bé ha de continuar. És més pràctic que hi hagi taulells a fora per a abeurar la gentada congregada i que hom pugui dinar, si vol, a un restaurant amb invencions de color rosa (molts seran dinars memorables); però la captació mercantil de clientela sigui l’hora que sigui, sigui el moment que sigui, tant si hi ha pregó com si hi ha pas de comparses musicals com si hi passa el sursum corda és una de les coses prioritàries a revisar. Si la cosa continua així és ploure damunt banyat, malbaratament de recursos de la mateixa festa, acaramullar per acaramullar, un garbuix temàtic i acústic fora to ni so sols justificable pel neguit econòmic de no haver segat arran, de no haver estat capaç de fer caure rendit el més desconnectat passavolant que aterra a Sineu a “com una espècie macrofesta amb gent vestida de color rosa”.
Hi ha d’haver voluntat, feineta de coordinació per part de la Sala (únic agent amb autoritat de regular aquest aspecte) i idea de pensar en una festa interconnectada amb ella mateixa, amb la idea col·lectiva que tenim de la Mucada, amb una Mucada amb el Much i la Muca al bell mig. Hi ha un altre any per endavant. Mirau si seria bo de fer!
