Antoni Janer, filòleg i periodista: «els joves no creuen en la política perquè els polítics són el seu principal problema»

A Mallorca la situació no pot ser més crítica. Cada dia sé de casos de gent que viu autèntiques tragèdies personals en silenci. A Sineu, a una professora de sobte li apugen el lloguer de 600 a 1.000 euros.

A una petita empresària que des fa anys dinamitza l’economia del municipi, de sobte li apugen el lloguer del local de 1.500 a 2.400 euros. I tot perquè a devora hi ha un altre negoci més potent, alimentat amb turistes alemanys, que podrà assumir l’elevat import. Aquests propietaris que apugen tan alegrament els seus lloguers, saben que un dia els seus fills es trobaran en la mateixa situació?

No són les lleis del mercat. És la cobdícia humana, que és la mateixa a Mallorca que a Tailàndia. Si la gent no té seny, l’Administració, pel bé comú, n’hi ha de posar per evitar que Mallorca deixi de ser una illa sense mallorquins.

Des que sortírem de la pandèmia, el turbocapitalisme està arrasant les Balears. Els polítics no governen pels residents; governen pels interessos d’uns pocs que esclavitzen la resta de la població.

Hi hagué un temps que sabies que, si treballaves, tenies la tranquil·litat de poder-te comprar una casa. Ara aquesta tranquil·litat ha desaparegut. Impera l’angoixa existencial per factors que s’escapen de les nostres mans.

Com a professor cada any constat una realitat preocupant entre les noves generacions. De jove, jo sabia que si estudiava podria tenir un bon futur. Ara els joves viuen instal·lats en el no-futur, en la no-esperança. Saben que l’esforç ja no serveix de res davant el món tan salvatge que els hem deixat.

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials no aturen de bombardejar-los amb notícies apocalíptiques. Davant aquest panorama prefereixen abraçar el nou ‘carpe diem’ de la ‘happycràcia’ tecnològica. Així, abocats a l’hedonisme nihilista, viuen al dia com si no hi hagués un demà. Ja no creuen en la política perquè saben que els polítics són el principal problema als seus problemes. La política, instal·lada en la mediocritat I l’odi, ja fa temps que ha deixat de perseguir utopies socials. Tot plegat és una autèntica distopia.