Miquel Puiggròs us dona la seva visió del problema de les colònies felines

Ahir IB3 me va demanar el meu parer sobre les colònies felines. I és que un milenar de persones es varen manifestar a Palma per exigir el compliment de la llei de benestar animal: que els consistoris posin recursos per a controlar digna i èticament els moixos assilvestrats. Això és el resum de l’opinió que vaig donar a IB3, que em va demanar la meva opinió sobre el tema com a biòleg i expert en salut pública, biodiversitat i benestar animal.

Som un acèrrim defensor dels drets dels animals, de tots els animals, i consider que la legislació en matèria de benestar animal és ridícula: serveix per a poc i sanciona poc els infractors —els maltractadors d’animals—.

Ara bé, també crec que hem humanitzat massa alguns animals (Walt Disney va fer molt de mal en aquest sentit), i això grinyola molt amb el seu benestar. Un animal vol ser —i ha de poder ser— un animal, amb els seus instints i comportaments, i no un infant humà.

A algunes persones, quan veuen una colònia felina (moixos assilvestrats), els surt aquesta dèria animalista de tractar-los com a éssers desvalguts: «pobrets», «petitons», «mira que graciosos»… Però una colònia felina ocasiona molts de problemes. Un, en la biodiversitat i la fauna urbanes (polls volanders —«butzetes», els deim a Sineu— de gorrió, també de mèrlera, dragons —que ens eliminen els moscards i tenen per tant una funció important en el nostre benestar— i altres animals són caçats per simple instint dels felins). I dos, en la sanitat ambiental: problemes de puces, brutor, etc.

Els moixos no en tenen la culpa: actuen per instint. Té la culpa l’evolució de la nostra societat.

Un moix caça ratolins, o això és una llegenda urbana?

A Sineu, fa cent anys, al moix, per sopar, segurament li donaven les espines sobrants de l’arengada que havien menjat els seus amos i, per això, es veia «obligat» a caçar ratolins. Perquè les espines de l’arengada, massa nutrients no li devien aportar. Ara, en canvi, un moix rep proteïna suficient dels potets de menjar que ens venen al supermercat o a la botiga d’animals, o al pinso que compram a Can Camps, i ja no necessita esforçar-se tant a caçar ratolins.

Ho dic per desmitificar la creença que un moix ben alimentat caça ratolins (i, encara menys, rates!). Pot continuar caçant, per simple conducta predatòria, però no anirà perseguint ratolins tot el dia, i quan caci, caçarà igualment altres animals (gorrions, dragons…).

Si estimam els moixos —jo els estim, com a tots els animals, plantes i pedres del nostre univers—, cal que els individus assilvestrats es vagin esterilitzant, per evitar la proliferació i el creixement de les colònies felines.

Ja no hi ha cans aperduats

Fa un temps, pels carrers dels municipis de Mallorca es veien cans aperduats, i ara ja no, perquè l’Administració té mecanismes i convenis amb entitats que els recullen. Per exemple amb el COFIB, etc., que fan feina en el seu control. A més, al llarg dels anys s’han fet moltes campanyes sensibilitzadores (recordau aquella de “Ell mai no ho faria“).

Si estimam els moixos, cal exigir a als ajuntaments que també es posin les piles en aquest sentit.

Vos deix l’enllaç a l’informatiu migdia d’IB3 Notícies d’ahir dia 6, on trobareu la peça sobre les colònies felines a partir del minut 21:15.

https://totib3.org/tv/noticiescapdesetmana/e2192-m/1278

També la notícia el web del canal autonòmic:

https://ib3.org/mil-persones-es-manifesten-a-palma-pels-drets-dels-moixos

Deixa un comentari