“…no hi vaig anar perquè tenia ressaca“, explicava algú avui al matí. Ressaca?! Ressaca és el que tenim tots nosaltres després de la panxada d’autoafirmació que ens pegarem ahir horabaixa.
Fins i tot Jaume I anava de verd.
La marxa començà sobre rodes. En el nostre cas damunt un “Transunion”. Just en arribar a l’estació , el bussero ens enfloca: “creis que us escoltarà en Bauzá aquest”? “mmm…potser no, però li omplirem de puces el llit“, pensam.
Som devers 300. Na Ramirada puja la darrera. Pantaixa perquè ha pegat una esprintada: “perdonau, però és que en Pere havia de venir a tancar el bar i… bé, ja el coneixeu, no és precisament la persona més puntual de Sineu, que diguem, hehe” . Se seu a la seva butaca i comença a remenar unes polseres de fusta de color verdós, a despentinar-se la perruca, i a treure bufetes verdes. No demana ajuda a ningú, però se’n desfa prou bé. De tant en tant se gira per comentar l’avenç de la seva creació: “s’entén?“, demana. Escriu en català, castellà i anglès la definició de seny a cada una de les bolles. Després se’n adona que no du corda, però tant se val, ferma a la seva senalleta les tres pilotes de latex amb una cordeta quadribarrada que rescata d’entre les vetes del cabàs. Mentrestant, en Macià xerra de la darrera “peli” de tirs. I de’n Tarantino. I de menjar japonès. En Tià diu que al Brasil mengen formigues gegants, mentre la seva fillona destria a llepades la xocolata d’una galletota. Tots duim la camiseta verda.
Baixam i gent per tot. Arribam a la Intermodal i ja n’hem perdut la meitat. “On és la batucada?” Miram entre el genter i res de res. Feim temps, no sabem res perquè no podem endevinar què s’hi veu més enllà de les dues mil camisetes verdes que tenim davant els nostres ulls. “Segur que tomba, tomba, tomba… i ens podrem alliberar, lalalala“. La banda de música (possiblement la de Petra, que ve de la processó del Pare Serra) entona el crit de combat. Combat, resistència, definició, unió, munició… ens serveix per a tot en Lluís Llach.
Ara sí, començam a caminar. Està farcit de cotxets i de padrins que empenyen cotxets i de fills que duen padrins a bracet que duen cotxets. Som tres generacions posant-nos d’acord. Saludam na Margalida Solivellas de TV3 que fa directes des de damunt la cafeteria Terminus i ens desfeim en manotades cada vegada que veim passar la camereta voladora que enregistra les imatges que donaran la volta al món. Ooooooou. Ara m’he passat. Es igual. Avui no tenim res més important a fer i això que explicam és “històric”, al menys per a nosaltres.
Mitja hora caminant i ja la sineuerada s’ha desfet. Com un collar quan s’espenya, hi ha bolles per tot i no pots reunir-les totes sense perdre’n més de la meitat de vista. Seguim marxant els pocs que quedam plegats. De cop, una paròdia de’n Bauzà al principi de la Via Alemanya. Sostenen una pancarta que resa “IES Son Guantánamo” i els figurants que l’aguanten van amb una mordassa (professors). Un altre que va a lloure va vestit amb una americana i du un microfonet a la galta a l’estil venedora de teletienda (guardaespatlles). El que queda du un nassarrot, corbata i moooolta gomina (Bauzá): “chicos, chicos“, diu als manifestants, “iros ‘pa casa que la fiesta se os ha ido de las manos“. Reim. Els nins es fan fotos amb ell. “Segur que tomba, tomba, tomba….”
Pel carrer Jaume III ja no hi ha rialles. Els voluntaris de la societat balear de matemàtiques tampoc. La gent els passa per darrera el tamboret i no donen a l’abast a contar “pesolets”. Un verd, dos verds, tres verds, mil verds, vuitanta mil verds… S’acosta el final del recorregut i és hora de col·locar el missatge: “BauzÁ, dimissió, BauzÁ, dimissió…” Consentiríem a acabar escanyats si aquest president que tant poc ens estima se’n anàs a Madrid demà mateix. Tota la ràbia viatja en el nostre crit, però quan ens miram entre nosaltres, gent de Porreres, de sa Vileta, de Capdepera, de Sant Jordi… ens adonam que aquesta sabatada ens ha igualat la pell. Tots ens feim amics. Aquesta és la nostra “fiesta” i els “ganxitos” ens els repartim entre nosaltres.
Arribam a la plaça de la Reina. Mambelletes desacompassades i qualque llagrimeta que redola per la galta. “sniiiiif” Moc endins i “segur que tomba, tomba, tomba…” Més mamballetes. “Clic, clic”, més fotos per a la història, la nostra història.
Tornam a Sineu sent més amics que ahir. “Quants erem?“… Tenim ressaca.
Què és pell de gallina?
Què els burgesos de Jaume III surtin a les finestres dels seus milionaris pisos a fer mamballetes als que passen per davall i ens cridin que no amollem… Què un grup de madones velles castellanoparlants dretes en una cantonada d’avingudes cridin ‘Bauzá dimissió‘ (així, en mallorquí d’accent andalús) quan bavarades de verdor passaven per davant elles… Què un home de mitjana edat porti una samarreta verda i una pancarta que diu ‘Jo vaig votar el PP i me vaig equivocar‘… Què un peninsular dugui una altra pancarta que diu ‘Som foraster però no som beneït’… Què la xarxa dels mòbils quedi col.lapsada durant tres hores en tota la capital balear perquè s’estan enviant milers de missatges i piulades cada minut… Què des de l’autocar cap a Palma miris per la finestra i vegis que els cotxes que vas avançant per l’autopista són plens de gent endiumenjada de verd… Què vegis gent de Sineu que mai no havia anat a una manifestació allà cridant contra el PP… Que en el Parc de ses Estacions estiguem una hora per avançar només cinc metres per entrar en la Plaça d’Espanya… Què la Policia Nacional obligui a començar la manifestació un quart d’hora abans perquè comença a passar pena per tanta aglomeració de gent… Què sàpigues que hi ha cinquanta bandes de música, batucades i grups de xeremiers i, de tant en tant vegis com fan el silenci per permetre que centenars de persones es posin a cantar junts ‘L’estaca’… Què algú agafi el micro quan arribem al Born i, amb la veu que quasi no surt (per tanta emoció), al final aconsegueixi dir que, segons dades oficials, som quasi 100.000 persones només a Palma… Què vegis els turistes fent fotos a la manifestació i caminant amb ella… Què et diguin que la societat de matemàtics s’ha vist desbordada quan ha intentat comptar oficialment les dotzenes de milers de caps que passen per un punt cada quart d’hora… Què vegis tothom rient, passant-s’ho bé, contenta, compartint pancartes o senyeres, i alhora pensis en els del PP que no poden anar amb la cara alta per dins el poble o en els del Círculo sempre emprenyats i muntant polèmiques… Què vegis una nena petita explicant tot seriosa a una altra encara més petita que “això no és una festa, és per lluitar pel nostre futur”… Què vagis davant un grup de sud-americanes i de magrebines que porten una pancarta en català i cridin en català contra Bauzá… Què es respiri taaaanta complicitat, 110.000 complicitats juntes… Què…
Pot entendre mai, algú del PP, tot això? Ha tengut mai TANTA pell de gallina?
Info:
del text principal: Marta Bergas
de la galeria de fotos principal: Marta Bergas i Miquel Puiggròs
del text ‘Què és pell de gallina?’: Miquel Puiggròs
de la galeria de fotos inferior: Facebook i mitjans de comunicació
–
dingola.net 
Bravo Sineu!!! ( La banda esmentada era d’alcudia). Tombara o fugira!!!…
HEM DE SEGUIR, ESTEM DONANT UN EXEMPLE AL MÒN. SI, ENCARA SEGUIN SENT LES ILLES DE LA CALMA
Crec que ara és el torn dels pares, de no dur els fills a escola (siguem realistes, tan li farà una setmana més o menys d’escola a un futur químic, bomber o cantant que ara té 5 anys), i de tota la societat civil d’aportar doblers a la caixa de resistència. Els mestres no aguantaran massa més. Recordem que ells han encès la metxa, però que tot plegat ha sigut una veritable revolució social, de tots els sectors, contra la mala manera de governar de José Ramón.