Gent per Sineu recupera la posada en escena i marca territori

Una taula on es servien mojitos donava la benvinguda als presents. Abans, en el passadís que du al claustre, els que arribaven es trobaven una taula amb programes electorals, sobres preparats, flyers i paperassa diversa, que podien agafar. Ahir va ser una nit freda i gran part del personal s’anava col·locant baix de les galeries limitades per les columnes del claustre. Tot i això, les dues-centes  cadires disposades enmig del pati gairebé es varen omplir. Com si d’unes glamorouses noces es tractàs, els presents s’agrupaven al voltant de les taules on hi havia picada, amb un mojito o un tassó de vi en les mans, fent la xerradeta mentre esperaven l’inici de l’acte. Les taules de menjar, també decorades per a l’ocasió, fins i tot amb canelobres.

Una senyera quadribarrada presidia el decorat de l’escenari. L’únic partit que ha mostrat símbols, per ara, ha estat Gent per Sineu. I és que, segons els organitzadors de l’acte, calia marcar bé la diferència de criteris respecte al govern actual. Res millor, doncs, que fer el nostre símbol per excel·lència ben visible, en primer pla, sense excuses, sense beneitura…

Devers les vuit i mitja algú baixa el volum de la música i els membres de la llista sobiranista i progressista pugen a l’escenari, un escenari senzill, amb un faristol color beix que només dos dels candidats empraran per parlar, i un grapat de cossiols donant verdor al conjunt.  La munió de públic que, mojito i canapè en mà, esperava algun moviment sobre l’escenari, va anar agafant posicions. Principalment baix de les “porxades”.

 

Magdalena Genovart 'Remirada' trobava que "Sineu no s'ho mereix".

Magdalena Genovart ‘Remirada’ trobava que “Sineu no s’ho mereix”.

L’eufòria

Qui havia de començar? Òbviament na Remirada.  És el seu paper. Té aquesta funció, ella. Dóna alegria, transmet eufòria, fa aixecar les celles i provoca somriures. I ja sabeu que, de faristol, na Remi res de res. D’una banda a l’altra de l’escenari, així com toca. Així com ho sap fer ella. Perquè així li ho demana el cos. “D’aquests que veieu aquí damunt, n’hi ha que correm a peu, n’hi ha que corren a les carreres d’es Cós, n’hi ha que organitzen el Much, n’hi ha que van a s’encuentro el dia de Pasqua, n’hi ha que hem espolsat ametles, n’hi ha que hem collit figues, n’hi ha que han guardat ovelles, n’hi ha que feim matances, n’hi ha que toquen xeremies, n’hi ha que ballen ball de bot, n’hi ha que es mouen sempre amb bicicleta, n’hi ha que pugen muntanyes, n’hi ha que van de cuculles o empenyen un pas, n’hi ha que fan dimecres, n’hi ha que se posen caretes o caparrots, i n’hi ha que feim panades i frit, o al menys, en menjam!… ahhhh, i també menjam caragols! això ells no se si ho tenen…”. Tot això venia pel video de campanya del PP que podeu veure fent clic aquí. “Tot això nosaltres no us ho mostrarem, perquè se’ns suposa, forma part de nosaltres mateixos” va continuar, i va aixecar la veu dient que “el que us contarem nosaltres avui no és això que ja sabeu que feim… nosaltres us xerrarem d’idees, de propostes”. I el públic va esclafir en aplaudiments.

Remi va tornar explicar un poc el corpus ideològic del partit, “format per gent de Sineuers Independents, d’Esquerra Republicana, i de molts altres, que tots hem renunciat un poquet a moltes coses per ser ara aquí“, i l’evolució i els dos anys de feina fins arribar fins aquí.

Va acabar dient que el poble no es mereix això d’ara. “És denunciable haver de tenir un poble tan preciós com el nostre, que s’hagi acabat tudant d’aquesta manera” deia. I va rematar dient que “tot això és per la ineptitud i el passotisme del nostre equip de govern”. Aleshores va mirar cap al batle i va dir que “Sineu no s’ho mereix”.

 

Joana Maria Mestre 'Fornareta' va esplaiar-se i va amollar tot allò que es sentia.

Joana Maria Mestre ‘Fornareta’ va esplaiar-se i va amollar tot allò que es sentia.

La ràbia

I qui havia de treure la fel a qui volgués mal al poble? Òbviament na Fornareta. Seriosa. Quieta. Pausada (cosa rara en ella). Davant el faristol. Pam pim pum, una darrera l’altra. Segura (qui gosaria fer-li contrari?). Ni un alè entre el públic, ni una tossina, ni una rialla. Pam pim pum, una darrera l’altra. Pausada, però no donant ni un moment de respir.  Pam pim pum, una darrera l’altra. Gota a gota. La lluita de qui ja està fart, la lluita per guanyar. Gota a gota. Pam pim pum, una darrera l’altra.

Però tot i el pam pim pum, era un discurs racional, pensat, preparat, mastegat dotzenes de vegades, sense una coma on no tocava.

Fornareta va donar el toc ‘acadèmic’. Si no fos per l’emprenyadura que duia, emprenyadura sana, emprenyadura revolucionaria, emprenyadura racional, algú hagués pogut pensar que era davant una ponència sobre alguna cosa massa important i de la qual se’n ha de parlar seriosament. I de fet, què més important que el futur del teu municipi?

 

El discurs de Miquel Gelabert 'Confit' va ser, aquesta vegada, més 'canyer' i va ser transmès amb més seguretat.

El discurs de Miquel Gelabert ‘Confit’ va ser, aquesta vegada, més ‘canyer’ i va ser transmès amb seguretat.

El candidat infla pit

Confit anava escalivat de la taula rodona de dilluns passat i va pujar amb les idees clares. Sabia que volia fer. Sabia que volia dir. Els simpatitzants de la formació volien branca, i ell va pujar amb ànims de renyar qui pertoqués. Va fer pauses, va aixecar el to de veu, va mostrar-se seriós… Es va preparar bé per mostrar-se proper a la gent i al carrer: “l’altra dia pel carrer m’aturaren dues dones per demanar-me sobre l’escoleta d’estiu i…”, “aquest projecte nostro surt de vosaltres, del poble, per tant…”, “hem xerrat amb totes les associacions de les que molts de vosaltres formau part i…”, etc. I fins i tot va acabar radical dient que “res de lleis mordassa ni de restricció de la informació!”.

Va fer una referència indirecta a la campanya de Díngola per un local en dir que “fa vergonya que algunes associacions hagin hagut de comprometre els partits polítics davant tothom en temps d’eleccions per poder disposar de recursos”.

 

Carles Ramis 'Mercado' va analitzar punt per punt tot el que el PP deia que havia de fer i no ha fet.

Carles Ramis ‘Mercado’ va analitzar punt per punt tot el que el PP deia que havia de fer i no ha fet.

L’anàlisi

Però si l’actual equip de govern se’n va anar gens escaldat va ser pel discurs de Mercado. Va enumerar una per una “les mentides que ens ha dit aquest equip de govern”. I per això va emprar el mateix blog del PP a Internet. Va anar desgranant proposta a proposta. Tot allò que sortia al blog. “De set, sis varen ser mentida” resumeix. I les comença a explicar i analitzar. Què s’ha fet malament i què farien ells per fer-ho bé. Mercado tampoc va de faristol: de banda a banda d’escenari, com na Remi. El batle, entre el públic, rebia galleta darrera galleta. Mercado cap a la dreta de l’escenari, i una nespla. Mercado cap a l’esquerra de l’escenari, i una altra nespla. Pam pim pum, una darrera l’altra, i en això era com na Fornareta. Diplomàtic, sense renyar –no us equivoqueu–, però ferm i directe: “en Tomeu Penya? m’agrada molt a mi en Tomeu Penya, però voleu dir que cada any per ses berbenes hem de dur en Tomeu Penya?”, “el Facebook de l’Ajuntament, fa sis mesos que treu fum, però només fa sis mesos eh!, que ara venen ses eleccions i abans no venien encara”, “us diuen que han creat una escola de bàsquet quan el que han fet es posar doblers, i tots sabeu que no és exactament lo mateix”, “una estàtua que no ens havia de costar res ara ens acaba de costar 9.800€”, etc.

Mercado va començar la seva intervenció amb el telèfon mòbil en la mà. Tara-rara-rarararà tara-rara-rarararà rarararaaa… Sonava la melodia del PP. “Una melodia que ens ha cremat i ens ha dividit” va dir. I a partir d’aquí, branca…

L’anècdota graciosa la va protagonitzar Veiga, que va fer tard perquè arribava de treballar de fora de l’illa, quan el feren pujar a l’escenari: “ara arriben es nostros de Palma” –broma en referència a que Gent per Sineu és local i no es deu a ningú– i el públic esclafí a riure.

[aquest article, a criteri de l’autor, Miquel Puiggròs, és encabit dins les categories de Política i d’Opinió].

 

 

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: