Avui dematí amb puntualitat sineuera, amb deu minutets de retard passades les deu, s’ha iniciat el Sant Fermí Dimoni. Nins i nines de totes les edats, pulcrament vestits de blanc, amb mocadors i faixes vermelles, com marca la tradició navarresa, s’han concentrat a la plaça de l’església. Mentrestant, amenitzaven la jornada festiva els Xeremiers de Sineu, que substituïen els txistus, que solen sonar a la capital dels encierros, per uns sons més nostrats.
Les bèsties ferotges de la ramaderia de la Cova del Fossar esperaven entre bramuls i bufades l’esclator del primer coet. Però, tal com a Pamplona, els corredors s’havien d’encomanar al sant patró dels boters, vinaters i forners, i de tots els navarresos. Així ha estat com abans de cada coet els menuts han cantat a capella, amb el mestratge dels sineuers euskalduns Xabier Egurrola i Diego Sáez de Vicuña, la tradicional cançó pamplonesa:
A San Fermín pedimos por ser nuestro patrón, nos guíe en el encierro dándonos su bendición. ¡Viva San Fermín! ¡Viva!, Gora San Fermin! Gora!
Entzun, arren, San Fermin zu zaitugu patroi, zuzendu gure oinak entzierro hontan otoi. ¡Viva San Fermín! ¡Viva!, Gora San Fermin! Gora!
Just llavors, s’ha encès el coet que amb el tro indicava l’obertura de la tanca que retenia els cucarells, boiets, alicorns, dimonions i dimoniarros tots espitosos per tant de rebumbori.
S’han fet tres curses amb inici i final a la plaça, passant pel carrer Major, Font i Església. Per sort no hem de lamentar-nos de cap ferit per banya de dimoni ni de cap altre aparatós incident. Com sempre, la volta de ca na Lluïsa ha donat diversos moments de pànic entre el públic present, per mor de les derrapades i la pèrdua de qualque xoclí. Més enllà d’això els petits corredors han mantingut la correcció en tot moment, sense maltractar cap bèstia infernal.
L’acte s’ha clos amb un bon berenar de pa amb xistorra. Aquesta quarta edició santferminera de Sineu ha estat un nou èxit, petits i grans han passat un guster, per la qual cosa feim arribar el nostre zorionak als organitzadors.
[Fotografies: Patri Martín]






