Visions del Much (III): Antoni Vives Riera

A cinc dies del dia més gran de Sineu, us oferim el tercer d’una sèrie d’articles d’opinió sobre la Mucada, centrats en la visió de la festa des d’un prisma òptic de forans, de no sineuers. Aquesta vegada és un article de Toni Vives, doctor en història contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, que demostra un coneixement gegantesc de la realitat sineuera. Ja ho veureu.


 

IMG_8478

L’emergència d’un nou Sineu color de rosa

Durant molts d’anys el jovent de Sineu ha duit amb més o manco gust, a mig camí entre l’orgull i la vessa, el feixuc pes de la tradició. A tota la Part Forana de Mallorca ens passa el mateix. Ser d’un poble i una família determinats comporta obligacions: assistir a certes misses, empènyer el pas de la processó, fer feina extra el dia de mercat, anar a veure la tia monja, muntar paradeta a la fira, menjar caragols el dia de Sant Marc… Tanmateix, totes les prerrogatives es resumeixen en una: acomplir amb les expectatives d’allò que se suposa ha de ser formar part d’una vila d’esglésies i convents, palaus i hospitals medievals, fires i mercats pagesos, setmana santa i ball de bot… la vila de la barcella. I la tradició ha esdevingut indefugible perquè durant molts d’anys no hi hagut alternativa. En un moment donat, n’hi va haver qualcuns que varen somiar un Sineu modern, varen obrir un centre d’art contemporani a l’Estació i hi van penjar una escultura avantguardista just davant. Tanmateix, aquell Sineu imaginat mai no ha estat possible. És així, una vila rural d’interior mai no serà comparable a metròpolis cosmopolites que compten amb MACBAs, Guggenheims a les seves places i carrers. En la cursa de la modernitat, Sineu mai no ha estat ningú, sempre ha començat amb desavantatge, a segona regional. L’única manera de sortir al mapa de les guies turístiques ha estat ser pagès i tradicional, religiós i medieval si fa falta.

Però la tradició no només és un pes feixuc que obliga, també és la  llicència en els comportaments que anualment celebren els quintos, la llibertat de posar el poble cap per amunt un dia a l’any. I ha estat des d’aquesta cultura irreverent i desbaratada que s’ha obert un nou camí que ha permès a Sineu sortir del carreró sense sortida en què es trobava. Sí, s’ha obert un pas per on escapar dels deures de la tradició sense abandonar la pròpia singularitat en el món.

Efectivament, ja fa una grapada d’anys que la Mucada va començar a crear un nou poble híbrid de tradició i modernitat. Igual que el vell, el nou Sineu reivindica la particularitat local, però no com una resta fossilitzada testimoni de temps passats, sinó des de la creativitat d’una festa que no dissimula ser inventada. Al mateix temps que parodia la tradició, la celebració mucal també reivindica amb ganes una herència de rondalles, xeremies, sanfermins, santjoans, dimoniades, egos fufes i encontres; un patrimoni comú que al cap i a la fi és el mateix per totes les contrades. Sota l’emblema de la ikurriña, Sineu ha passat de la reivindicació de la tradició local a la tradició universal de reivindicació de les viles, comarques, províncies i demés perifèries que exigeixen un lloc digne al mapa. Ara la tradició ja no només es recrea amb l’escenificació d’aquells innocents i pacients pagesets de rebosillos i calçons amb bufes que poblaven les fantasies conservadores de l’Arxiduc i la seva cort de turistes senyorívols. Sineu s’ha cansat de dir amén i reivindica la seva tradició, el seu ser, de forma activa i decidida, política i fins i tot violenta. Ara Sineu combat l’estereotip i la invisibilitat amb una violència que li és  tan impròpia com la senyera basca. I és que, mancat de qualsevol credibilitat, el sonat emblema mucal no vol més que provocar les angoixes porugues de la correcció política.

Tanmateix, en sacrílega paròdia d’encontre pasqual, l’agressiva defensa de la pròpia identitat que sota el signe del mascle boví protaginitzen aquells mateixos bergants que mai no han volgut femelles als seus dinars, fornica fins a confondre’s i fusionar-se amb la celebració femenina de la pau i la fraternitat universals. Perquè la Mucada és color de rosa, i també és hippy, kitch, flower power, ortera i tan gay com l’estandard que encapçala la  comitiva de la Muca a la Plaça del Mercat. Sota la bandera multicolor, desfila la tolerància i el gust de la vila per la contaminació forana. És així que amb la nova festa Sineu no només fa gala de la seva capacitat de digestió de la globalització, també adopta l’actual cultura planetària hipermoderna com a fèrtil plataforma de creativitat popular. I és sobretot el jovent qui aprofita el nou ritual per exhibir les destreses recentment adquirides en el joc de la modernitat. És en aquest sentit que la de Sineu s’ha convertit en una celebració de marxandatge autoproduït, de disseny gràfic, de dibuixos de còmic, grafitis, vídeo-clips i de bullent activitat a xarxes socials virtuals on circulen a temps real fotos  que mai no s’imprimiran en paper. És així que Sineu demostra la seva capacitat de ser tan modern com qualsevol altre poble o ciutat sense haver de deixar de ser el que és: Sineu. És així com aquest poble del centre de Mallorca aconsegueix poc a poc fer sentir la seva veu en un món ple de trull i renous com l’actual.

Toni Vives Riera, 7 d’agost de 2015


 

vives rieraAntoni Vives Riera.  Manacorí, de 38 anys, doctor en història i professor de la Universitat de Barcelona. És especialista en història contemporània, centrant-se principalment en el turisme, en les diferències entre camp i ciutat, en la pagesia, i també en les festes (per exemple la seva tesi doctoral versà sobre les festes d’Artà). L’any passat va presentar una ponència sobre la festa del Much i els turistes que venen a gaudir d’aquesta festa.

 

 

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: