Visions del Much (IV): Marcel Pich i Esteve

A només un dia i unes hores del dia més esperat pels sineuers, us oferim el quart i darrer d’una sèrie d’articles d’opinió sobre la Mucada, centrats en la visió de la festa des d’un prisma òptic de forans, de no sineuers. Aquesta vegada és un article de Marcel Pich, estudiant d’antropologia, i ben conegut pels lectors habituals d’aquest mitjà.


 

IMG_8526

 

Muchnitat popular

El Much és tot allò que els externs no veim. És l’assolir l’objectiu de la millor de les festes –populars- a un poble que no en tenia. És la transgressió que emancipa nacionalment Sineu, la prova que l’autogestió funciona i és imprescindible per a què la festa sigui popular. És els mesos de preparació i els capets que pensen (God bless Monara), és l’ordre fet anomia absoluta. És la demostració que no es pot ser conservador en certs àmbits; que la festa no s’ha de respectar ni deixar de fer-ho, que la festa –la que es vol popular- no entén d’ingerències, que absorbeix i assimila tot allò necessari. El Much és més que un club.

La festa de rosa és tot allò que vulguin els sineuers i tot allò que puguin els externs. Tanmateix, serà percebut per molts –aquells que dia 14 posaran el GPS per arribar a Sineu- com un bullit, un puré, una amalgama de moixor i frikisme. Mentre que la ‘Muchal Foundation’ és el subjecte protocol·lari i revolucionari més efectiu de Sineu. Ordre i reivindicació. La ikurriña oneja, les tradicions més casposes són burlades, l’espai públic recupera el seu nom vertader: carrer. El rosa s’ho menja tot, perfecte tsunami incontestable per a la casta, el de Marivent i els horabaixes ociosos a Festival Park. El Much és la República del Sineu Comunitari i Sobirà. ‘Que ho sàpiguen els senyors!’ Una persona ara amb responsabilitats de govern al poble me digué fa un any quelcom similar a això: el Much és unitat popular. Des dels municipis, construïm els Països Mucals!

La revolta mallorquina, verda, rosa,… tant se val. El Much és aquesta illa que volem. Aquella que se sap riure d’ella mateixa sense recórrer al provincianisme. La que crea els símbols que tant necessitam per completar un mapa que coixeja. La de la posada en comú i l’organització local i amistosa. La que no renega d’allò que ens pot fer únics sense ostentar el folklorisme ranci. El Much és una petita revolució al cor de Mallorca que ens diu qui som i, sobretot, què volem ser de grans. Necessitarem tots els colors. Que el rosa impregni de sexe desenfrenat el Much i la Muca, que tenguin molts muquets i que infectin l’illa de mucalitat, que bona falta fa.

Marcel Pich, 11 d’agost de 2015

 

 


pichMarcel Pich.  Marcel Pich, 28 anys, va néixer a Barcelona però s’ha criat al Molinar. Activista social i polític, ha estat vinculat al moviment veïnal, a la lluita pel territori i a la promoció cultural. És estudiant d’antropologia, tot i que ja ha fet de poeta, músic, periodista… i és conegut en aquests àmbits. Ha estat convidat per l’OCB Sineu en diversos actes i és habitual de la festa del Much.

 


 

Altres articles relacionats:

Visions del Much (III): Antoni Vives Riera

Visions del Much (II): Antoni Riera Vives

Visions del Much (I): José Juan Potti Luna

 

 

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: