El passat dimecres 30 va ser el darrer dia de feina a s’Índic.
El passat dijous, 1 d’octubre, sorprenia veure un camió carregant cadires i taules devora el pou de la plaça d’es Fossar. El Restaurant s’Índic tancava les portes després de disset anys. Durant tot aquest temps havia estat gestionat com a restaurant i cafè per la família Buraixó. El local havia obert l’any 1998. Antigament, en el segle XVI, havia estat un hostal i un lloc on els mercaders que venien a vendre en el mercat del dimecres deixaven els carros i les bísties.
El tancament de s’Índic suposa en certa manera la pèrdua d’una estampa icònica, la del Sineu conegut i reconegut per la seva oferta gastronòmica. Es farà rar veure ara aquella terrassa buida, en plena plaça d’Es Fossar. L’estampa del Sineu gastronòmic, el dels restaurants i cellers, perd icones. Només una agosarada planificació turística (amb la col·laboració, moltes vegades reticent, de bars i restaurants) podria recuperar (o no) el potencial gastronòmic del que gaudia el poble ara fa dues dècades.
dingola.net 