La difícil tasca d’informar en un poble petit

Ser el referent informatiu local no és una tasca fàcil, per les connotacions emocionals, ideològiques i d'altres caires, de les notícies publicades.

Ser el referent informatiu local no és una tasca fàcil, per les connotacions emocionals, ideològiques i d’altres caires, de les notícies publicades.

Quan la delegació de l’OCB a Sineu va apostar per editar un mitjà informatiu de caire local, el que teníem clar la majoria és que aquest mitjà havia de ser el referent informatiu a Sineu, sense matisos. Què vol dir això? Vol dir que, tot i que òbviament l’actualitat del municipi és explicada per molts altres mitjans, Díngola havia de ser qui veritablement marcava les pautes de l’actualitat local. No per res en especial, sinó senzillament perquè nosaltres, els seus redactors, érem part de l’ambient i de la societat a la que anava destinada Díngola, i érem per tant qui tenia més a mà tota la informació i qui la vivia més propera.

I creiem que més o menys ho hem aconseguit. Òbviament tenint en compte que molts altres mitjans comarcals o autonòmics també fan una excel·lent i molt professional tasca en l’anàlisi i la difusió de la informació del municipi. Ara bé, és obvi que en el cas d’un mitjà municipal la tasca informativa de vegades es complica més que en altres mitjans més comarcals o autonòmics. Això és perquè som persones, a part de redactors; en concret persones ‘properes’ als fets o als seus protagonistes.  I tot i que jo xerr de Díngola en concret, això probablement deu ocórrer en qualsevol altre mitjà de la premsa forana.

Segurament és l’enèsima vegada que llegiu un article referent a aquest tema. Des de Díngola hem tractat el tema en moltes ocasions, i segurament el seguirem tractant en el futur proper i mitjà. Avui en xerr perquè dins una butxaca dels calçons m’he trobat un bocí de paper en el que tenia quatre notes apuntades sobre això, idees que me venen al cap i després se’n van tan aviat com han vengut, i que segurament per això vaig escriure. Per no tornar perdre el paperet he decidit fer un petit esborrany de columna d’opinió, per ser publicat en un futur, encara que després m’he decidit a publicar-lo avui mateix.

Succeïts

L’exemple més clar de dificultat d’informar en un municipi petit on tothom es coneix el trobam en la secció de succeïts. És molt fàcil informar d’una desgràcia quan un no té cap lligam emocional amb la víctima. Ara, el més probable és que quan ocorre alguna cosa dolenta a Sineu, algú del consell de redacció d’aquest mitjà conegui l’afectat (o afectats), o fins i tot pot ser que aquest en sigui una amistat o un familiar. Per altra banda, fets trists que ocorren en qualsevol lloc, si ocorren en un municipi petit afecten d’una manera més punyent. Perquè aquests fets, en perjudicar alguna persona coneguda en el poble, afecten de manera molt directa l’estat emocional col·lectiu, no només dels més propers a la víctima o víctimes, sinó de pràcticament tota la societat.

En tot cas, informar de víctimes encara és més fàcil que fer-ho de delinqüents. Es fa molt difícil informar sobre delictes comesos per persones que, fins fa uns dies, eren considerades bones persones, bons sineuers, persones ‘normals’ en el dia a dia. És certament més fàcil informar d’un delicte comès per un perfecte desconegut en un lloc llunyà d’on habites habitualment, que informar d’una cosa dolenta feta per una persona que has vist des de petit i en un lloc proper al teu. Però tanmateix no hi ha res a fer-hi: hauríem d’amagar-vos res? Vos estimaríeu més que us amagàssim coses? Ens seguiríeu llegint? Jo no!

Heu de ser conscients que la majoria de ‘coses importants’ que publiquem han passat per molts sedassos, precisament perquè a nosaltres mateixos ens és molt complicat informar d’algunes coses de les quals no ens queda més remei que informar, tot i que sigui amb la màxima sensibilitat i tacte. Encara no fa molt potser la meitat del consell de redacció ens vàrem haver de reunir amb caràcter d’urgència, ben entrada la nit i amb els ànims ben derrotats, un dimecres qualsevol davant de l’Écafè, per debatre com tractàvem una notícia colpidora que havia ocorregut feia mitja hora. I no cregueu que era gens fàcil pensar com havíem d’informar del fet, enmig d’un sac de nervis, tensió i noticies confuses que anaven arribant.

L’arbre i el bosc

Però fins i tot quan parlam d’altres aspectes menys dramàtics, per exemple socials, polítics o econòmics, tenim la lupa posada molt damunt cada paraula que escrivim. Els afectats (per exemple d’un partit concret, o d’una barriada concreta, o d’un sector econòmic concret) mai no miren el bosc sencer que constitueix la informació que donam, sinó que només es fixen amb un arbre en particular, el que els afecta i els fa nosa.

Així hi ha veus que qüestionen que parlem de coses que han succeït fa molts anys, posem per cas, però no qüestionen que traguem una foto d’uns familiars seus quan es casaren, encara fa més anys, o que parlem d’un altre familiar seu quan fa molts gols jugant a futbol. És un exemple, aquest, i qualsevol semblança amb la realitat seria pura coincidència.

L’objectiu primordial de Díngola és mostrar-vos el bosc, el bosc que constitueix la realitat local, l’actualitat del dia a dia a Sineu. Per mostrar-vos el bosc, us hem de mostrar els arbres individuals. Ara, això si que no, nosaltres no podem ensenyar-vos a ser més amples de mires i veure més lluny.

La neutralitat

És com en política. Uns ens acusen de ser tous amb el govern local. Tous?. Nosaltres no hem de fer la feina dels que troben que el consistori no ho fa bé (si això és el que troben). Mai hem tancat les portes a cap informació o opinió de ningú. Tanmateix, al revés si que ha estat així, de vegades. No és vera?.

Altres ens qüestionen o ens acusen de donar branca. Branca?. Seria molt dolent tenir un mitjà que no qüestionàs tot allò que ens afecta i que envolta el dia a dia del lloc on vivim i seguirem vivint. Els editorials de la Díngola en paper, tot i que escrits per un redactor o redactora concret, són enviats a tot el consell de redacció i abans de publicar-se reben el vist-i-plau i conformitat de tots, després d’haver introduït les corresponents esmenes que s’hagin pogut fer. Cas contrari, tots els articles són degudament signats.

La línia ideològica / editorial de Díngola és, com la de tots els mitjans editats per l’OCB, la normalització de la llengua, la promoció de la cultura, i la defensa escrupolosa del país (entenent el país com totes aquelles activitats que es desenvolupen dins la nostra societat i ens fan créixer com a poble).  En el cas dels mitjans de premsa forana podríem afegir-hi la creació d’un sentiment consolidat de poble (poble ara entès com a municipi).

El que està clar és que, si un dia Díngola hagués de renunciar a l’actual línia informativa, prescindint de certs continguts o reprimint certes informacions, hauria de tancar immediatament perquè no tendria raó de ser. Si un dia Díngola hagués de cenyir la seva línia informativa a uns requeriments que no s’ajustessin als actuals, hauríem de deixar aquesta tasca. Perquè no tendria cap sentit. I crec que es perdria alguna cosa, perquè estar informats és un dret irrenunciable, i la falta d’informació verídica i contrastada només pot ser usada en contra de tots, mai a favor.

Parl en nom meu, però crec que és aplicable a la majoria del consell de redacció d’aquest mitjà.

Per acabar, només tornar incidir en la dificultat afegida que té informar en un municipi petit on tots ens coneixem. Quantes notícies no hauríem volgut donar durant aquests sis anys. Quanta credibilitat i professionalitat haguéssim perdut de no fer-ho.

N’anam aprenent, gràcies a vosaltres 😉

M.P.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: