“…i quan de sobte et tornes badar, tornes fiblar” [Para(noies) miquelianes]

Molts no ho sabeu, però jo també vaig tenir una època literària, poètica. Els “intel·lectuals de veres” que me seguiu, potser us en riureu del meu estil, i teniu raó, però en aquell temps era el que hi havia. No es cap secret el meu fanatisme cap a cantautors com Joaquin Sabina, Andres Calamaro, o Ismael Serrano, i crec que la seva influència es veu un  poc reflexada en els meus versos.

Ha entrat la primavera… Dia 23 és Sant Jordi. Amor, roses, llibres. Feia temps que no feia res per aquest dia, i enguany m’hi pos amb temps. Aprofitaré Díngola per recuperar una dotzena de poemes eròtics o sentimentals publicats entre el 2007 i el 2011. Si us agraden, bon profit. I si us arriben a l’ànima, encara més satisfet quedaré. I si no us diuen res, tancau la finestra i tan amics com sempre.

dolça llaga

Ets una llaga que del tot mai es vol tancar

Quan en lluna nova temperes la teva coentor

Ingenu jo, tenc fe d’haver-me curat

I quan de sobte perversa et tornes a badar

Talment un pebre de cirereta tornes a fiblar

 

Miquel Puiggròs Noguera

Publicat el 17 de setembre del 2010.

Versió original: el podeu llegir a Relats en català, fent clic aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: