Festa patronal?

El folklorista Joan Amades considera que els orígens de les festes d’estiu s’han de situar en l’època precristiana en què es duien a terme actes litúrgics per a celebrar les collites. D’aquesta tradició en deriva el fet que la gran majoria de festes tenen lloc en aquest moment de l’any, quan els cereals ja estan recol·lectats. En el nostre cas de Sineu la festa major coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu Assumpta, quan celebram el patronatge de la Mare de Déu.

Estampa repartida l'any 1919, amb motiu de la peregrinació franciscana a Sineu. [reproduïda per J. Rotger, Anales de Sineu, 1919]

Estampa repartida l’any 1919, amb motiu de la peregrinació franciscana a Sineu. [reproduïda per J. Rotger, Anales de Sineu: 1919]

Festes Patronals, Festes Populars o Festes de la Mare de Déu d’Agost?

La titular de la parròquia, com s’esmenta a la Butlla d’Innocenci IV (1248), és Santa Maria de Sineu si bé a partir del segle XVII es començà a substituir per la denominació Mare de Déu del Àngels que es va mantenir fins el 1981, data en què recuperà l’advocació original. La coincidència entre la titular de la parròquia i la patrona del poble i el període en què es considerà com a titular la Mare de Déu del Àngels ha generat tota una sèrie d’embulls que, a la vegada, ha donat aquesta diversitat de nomenclatura als programes de festes -al manco als conservats a l’Arxiu Municipal que comprèn el període entre 1945 i 2017-. En aquest sentit, Mn. Bartomeu Mulet el 1942 a la Consueta Parroquial escrivia “Ntra. Señora de los Angeles, Titular de la Iglesia Parroquial, cuya fiesta y solemnidad se traslada al 15 de agosto, según costumbre inmemorial.” Acabà d’embolicar la troca el fet que el 1944, el canonge Joan Rotger al llibre L’església de Sineu, a la transcripció de l’acta del Consell on s’escollí Sant Marc (1645) n’obvià el fet que es trià com a segon patró -desbancant la Mare de Déu com a patrona de la vila-.

Antigament la celebració de la festa patronal era austera i simple. Solien durar uns dies, començaven a la vigília amb la celebració de les Completes i la capta –ses taules de sa feste d’es Gost-, continuava amb la celebració religiosa el dia de la festa. Tampoc hi mancaven les corregudes al cós tant a peu com de cavalleries, ni la música i el ball (vegi’s la crònica de “La Fiesta Mayor de 1911” a Sinium http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/sinium/index/assoc/Sinium_1/911v016.dir/Sinium_1911v016.pdf).

Si analitzam i comparam les festes de principi de segle XX i les d’aquest any, és evident que més que semblances hi ha dissimilituds. Tot i que es mantenen alguns llocs emblemàtics, s’ha produït una certa dispersió dels indrets on es desenvolupa el programa. El temps festiu s’ha perllongat, de dos als vint dies del programa d’enguany. Ha minvat el pes específic del component religiós de la festivitat i s’hi han afegit actes significatius com representacions teatrals, manifestacions esportives, activitats culturals i mostres de ball. La transformació és paral·lela als canvis de l’estructura social. El procés de transformació es produeix a través d’una seqüència que es podria definir com d’addició inicial, seguit d’una selecció gairebé natural que conduirà a la permanència, a la substitució o a la desaparició d’una activitat, d’un element configurador, etc. El que no hi muta és la participació del poble, són les festes per excel·lència de Sineu.

[text de Joan Vanrell i Torelló]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: