“Mira’m als ulls”, de Miriam Hatibi es presentarà dijous a Can Alcover.

Dijous que ve, dia 12, a les 20 h es presentarà a Can Alcover, seu de l’OCB a Palma, la darrera obra de l’escriptora barcelonina Miriam Hatibi, coneguda per les seves intervencions a mitjans audiovisuals i a diferents fòrums d’opinió sobre la cultura islàmica. També es farà una presentació del llibre, que porta per títol Mira’m als ulls, divendres dia 13 a les 19 h a la Biblioteca de Campos.

Maria Roca Blasco ha redactat una ressenya especialment per a Díngola sobre l’obra que es presentarà dijous a Mallorca:

Mira’m al ulls  de Miriam Hatibi. Març 2018, Barcelona Editorial Rosa dels Vents, versió catalana.

Mírame a los ojos de  Penguin i Random House, març 2018, traducció d’Imma Estany.

Contextualització:

L’autora pren com a punt de partida l’entrevista que va concedir a una cadena de televisió arran dels atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona.  Amb motiu d’aquests fets, la Míriam, filla de marroquins que varen arribar a Catalunya als inicis dels noranta, proposa que ens qüestionem la dificultat per acceptar la diversitat cultural de la societat actual, on la proporció d’immigrants d’origen musulmà ha anat creixent els darrers anys. Els prejudicis i la por o la intolerància no són la millor eina per apropar-nos els uns als altres i aconseguir una convivència pacífica on tothom, sense excepció, s’hi pugui reconèixer com a ciutadà de ple dret. L’autora, musulmana catalana, tal com es presenta ella mateixa, convida a mirar-nos a nosaltres també i a tombar les barreres mentals que ens separen. L’objectiu, una cultura de  pau i harmonia, cohesionarà la convivència i l’enriquirà, també amb les diferències dels orígens de tots els seus integrants. Cadascú de nosaltres hauríem de servir “com enllaç entre les diverses comunitats i cultures i, en certa manera, ser aglutinant de les societats on vivim”. (cita d’Amin Maalouf, al pròleg del llibre.)

Resum:

Mira’m als ulls és el relat d’una experiència personal en què es poden reconèixer tants joves nascuts al país, on s’instal·laren  les seves famílies a finals del segle passat. L’argument: les vivències i reflexions de la filla de l’Aicha que, amb 23 anys i l’equivalent de 240€ en pessetes de l’època, arribà a Barcelona a la recerca de millors oportunitats. L’escenari:  l’escola de religioses, les veïnes, les converses a la cuina de casa amb els pares. Els protagonistes: l’agraïment per l’educació, el desconcert enfront de la intransigència, la voluntat, la paciència per “(…) tornar a explicar-ho. Ja hi som -vaig pensar- vinga, que no passa res (…)” La Míriam ens obre la porta a les seves inquietuds i ens encomana optimisme.  La seva mirada madura sobre la diversitat, que omple de colors les nostres petites i grans ciutats, el sentit de l’humor intel·ligent amb què comenta fets quotidians en la vida dels “mal anomenats immigrants de segona generació”, ens pregunta delicadament i convençuda sobre la integració i els esforços que suposa per part de tots.

La Míriam vol que la mirem als ulls, valents, i que compartim totes les mirades cap a un horitzó comú de benestar, tot i prescindint de “la sensació de conflicte que ens intenten vendre”.

Comentari:

Les vivències i reflexions de l’autora de Mira’m als ulls m’han descobert el que intuïa i no acabava de conèixer, amagat en el complicat jeroglífic de prejudicis, malentesos i pors. Amb tota claredat i senzillesa, aquesta dona de 24 anys, catalana com jo, practicant de l’Islam com milions de ciutadans de l’Europa actual, exposa la solució als conflictes artificiosos que volen enfrontar dues comunitats. Al llarg de la lectura del llibre anem coneixent la realitat de la immigració al segle XXI i ens dóna la recepta que ens podria conduir a una societat cohesionada: respecte i estimació cap a la diversitat.

En la meva professió com a treballadora social, és un regal aconseguir la fórmula “màgica”, que no trobem en els protocols, fets amb criteris tècnics i interessos polítics. Això és el que necessitem per tal que les persones -totes-, les famílies -totes sense excepció-, siguin tractats en igualtat de condicions en el reconeixement de la seva dignitat. Mira’m als ulls és, sobretot, des del meu punt de vista com a professional, un exemple de dignitat.

Com a lectora, ha estat un plaer que voldria compartir amb tothom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: