Rafel Cifre: “en Tugores va partir a la guerra i, en tornar, son pare li havia fotut tots els doblers”

Arriba al Bar Sabina, saluda un grapat de taules abans de seure’s on li farem l’entrevista, i demana un cafè. Du una bossa de roba amb un exemplar del seu llibre.

En Rafel té un caràcter tranquil i afable. Xerra amb una certa seguretat, quan explica què feien els mallorquins a la frontera russa, ara fa gairebé vuitanta anys. Diu que, quan comença a parlar en una conferència sobre aquest tema, tot d’una especifica que xerrarà de ciència, de coses objectives, de dades, de fets, i que no entrarà en disquisicions ideològiques. Això l’ha portat a impartir ponències o a presentar el llibre en àmbits tan oposats com l’Obra Cultural Balear de Manacor (en el cicle de conferències Els dilluns de l’Obra) i la Falange de Palma. “Jo expòs els fets –diu–, no els valor”.

Rafel Cifre Romero (37 anys), sineuer, llicenciat en història, ha publicat ‘DIVISIÓN: vivencias de mallorquines alistados a la División Azul, 1941-1944’ (autoeditat, 2018), com va informar puntualment Díngola en paper. En aquest proper número, que sortirà en unes setmanes, abans de les eleccions, xerram amb ell. Xerram del llibre, i xerram d’història (no tot el que ens conta a l’entrevista surt en el llibre).

 

Rafel, el llibre va dels mallorquins que es presentaren voluntaris per anar a lluitar dins les tropes alemanyes contra els russos, a la Segona Guerra Mundial… Qui hi va anar? Professors d’universitat? O picapedrers i fusters que volien guanyar-se uns doblers que no podien guanyar aquí?

Bé, això entendreu que no és tan fàcil. Pensau que els falangistes espanyols donaven la culpa als russos de que hagués esclatat la Guerra Civil espanyola. L’any 1941, quan Alemanya va envair Rússia, els falangistes veren l’oportunitat de venjar-se, allistant-se amb els alemanys. Per tant, aquesta primera tongada de reclutes espanyols era de gent molt ideologitzada: falangistes, carlistes, el sindicat espanyol universitari, militars germanòfils…

Gent culta…

Gent d’idees molt conservadores, anticomunistes, i que es creien que això en un grapat de setmanes hauria acabat…

I va durar més…

Clar! L’any 1942 ja es va començar a veure que això no duraria dos dies. Hi havia moltes pèrdues, per congelació o ferits. La cosa s’allargava… I per tant es va decidir reclutar més gent. Però abans t’he de contar una cosa que afectava als mallorquins…

Digués…

Al principi Franco va prohibir als mallorquins d’allistar-se. Perquè passava pena d’una invasió de les Illes Balears, per part de l’Eix o dels aliats. Hi ha la falsa creença que els búnquers de les platges com la des Trenc o de Son Real són de la Guerra Civil. Idò no, són posteriors, són dels anys quaranta, quan Franco passava pena que les illes fossin envaïdes. Tots els mallorquins que partiren a Rússia l’any 1941 s’allistaren a la península.

Ahhh… Doncs després que va passar?

Com et deia, l’any 1941 va morir molta gent… Es morien del que es mor la gent a una guerra, que no és necessàriament per la munició enemiga, sinó per malalties, congelació, cansament… L’exèrcit va haver de treure a exposició pública noves places per anar a lluitar a Rússia, i aquí ja hi entrava una part de compensació econòmica important o de reducció del temps de servei militar. Per exemple, si un recluta que en aquells moments estava fent el servei militar partia cap allà, cada quatre mesos allà li valien per vuit aquí. Per tant, feien més via a acabar el servei militar obligatori. I després, guanys econòmics. I per tant va disminuir el nombre de soldats que hi anaven per motius ideològics, i es va incrementar els que hi anaven per motius econòmics…

Els de Sineu per què hi anaren?

En Joan Tugores, de família de teuladers –tenien una teulera devora l’actual poliesportiu–, sembla que va partir pels doblers, segons m’han contat els seus hereus. El que ocor és que, en tornar, va trobar-se que son pare li havia fotut tots els doblers. Això és així perquè els que partien cap allà sempre deixaven algú aquí per rebre els doblers. Idò en Tugores, en arribar, no en va veure cap, perquè son pare se’ls havia gastat. Per altra banda, els…

[llegeix l’entrevista completa en el proper número]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: