“Sa panada mos heu de dar…”

El dilluns de Pasqua, dia de segona festa, a Sineu surten els quintos a cantar panades, enguany correspon als nats l’any 1999, si el temps els ho permet. Això que deim de “cantar panades” sols és un dir, perquè fa més de quaranta anys que les quintades sineueres, si dinen, no és de les panades que hagin captat pel poble i molt manco perquè hagin cantat. A principi dels anys 70 s’esvaïa aquesta tradició dels jovençans que estaven en edat de fer el servei militar, el darrer any que podien aprofitar de vida “civil”, que recorrien el poble cantat arreu una cançó coneguda com la “Cançó de les panades” amb què demanaven panades -captaven, “captar panades” seria la forma originària del que per interferència del fet musical es va convertir en “cantar panades”- i altres viandes per a fer un sopar en aquests dies senyalats; l’endemà, dimarts, recorrien les possessions i cases de fora vila amb el mateix propòsit. Avui en dia, com a molt es passegen amb un tambor, bàsicament per a fer renou, i la capta, si és en espècies, és de qualque botella de licor perquè l’objectiu principal és demanar doblers a qui topen pel carrer per a finançar-se les bauxes durant el viatge de quintos o el dinar peus davall taula.

Les estrofes més conegudes i repetides a les diferents versions locals de la “Cançó de les panades”, amb qualque variant, són:

Sa panada mos heu de dar
ben grossa i atapeïda
i si no l’heu beneïda
noltros menam s’escolà.

Madona sa vostra filla
jo l’he vista de matí
m’ha dit que vengués aquí
que panades mos daríeu.

El cantar panades entronca amb les múltiples celebracions catalanes de temps de Pasqua com són, a altres pobles de Mallorca el cant de salers o les sales, el de “Deixem lo dol” a Menorca, les caramelles eivissenques i les de la Catalunya continental. En el calendari festiu tradicional es deixa enrere el temps de Quaresma i es dona el sus de nou a les festes i a la bauxa. Des d’aquest espai digital i en les pàgines impreses de Díngola sempre hem reivindicat el manteniment de les segones festes (dilluns de Pasqua i de Nadal), el fet que a la cultura popular pròpia de Mallorca es concentrin més festes d’arrel, celebracions familiars, etc. que no, per exemple, en un dia declarat festiu per l’Administració autonòmica -mostrant així les ínfules de poc menys que Administració provincial- com el Dijous Sant és una altra raó de pes per voler-les preservar. [Sobre l’origen de les “segones festes” podeu consultar aquest article de Vilaweb https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-fem-festa-el-dilluns-de-pasqua/ ]

Per a conèixer més a fons les característiques d’aquesta celebració popular, ja fora del que estrictament serien actes vinculats amb l’Església, us recomanam la lectura de Voleu sales? Pervivència i recuperació del cant de salers i quintos al Llevant, Migjorn i Pla de Mallorca de la musicòloga manacorina Bàrbara Duran Bordoy, editat l’any 2015 per Lleonard Muntaner. Duran, en la seva sempre continua recerca de material, va entrevistar Toni Comas Ganyot i Maria Alomar de s’Spar a final de l’any 2017, que recordaven la lletra i la tonada de la “Cançó de les panades” tal com es cantava a Sineu els darrers anys que es conservà el costum dels dilluns de Pasqua. En aquest enllaç podeu veure part del recull que va fer (penjat a Youtube per a consulta) i la relació que fa la investigadora amb la irrupció fa quinze anys de la festa del Much de Reig, com a festa popular creada pels joves d’edat entorn a la dels quintos:

https://sites.google.com/site/agentsculturalssalesiquintos/sineu-el-muc-de-sineu

Capsibo

Toni Capsibo, vers els anys 70, amb les beaces i el paner de captar per a l’hospici. Tenia l’habilitat de sonar la “Cançó de les panades”, amb flabiol, bufant pel nas.

Qui més contribuí a popularitzar la versió cantada a Sineu de la “Cançó de les panades”, especialment per la mestria amb què la cantava, fou el cantador Biel Caragol; també el seu company, sonador de guitarra, mariando l’amo en Xesc de Son Cloques la interpretà un bon grapat d’anys, fins que la salut li ho permeté, durant l’ofici de Pasqua a Maria. D’ells encara la recolliren els joves enllepolits per la cançó popular a final dels 70 i principi dels 80, com Biel Majoral o els membres de Música Nostra que en feren una interpretació en el disc Vetlades d’antany, la versió a què ens referim, cantada per Toni Roig:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: