Sineu en el mapa

Campanya electoral. Quantes vegades s’ha dit ja (i es dirà) “hem de tornar a posar Sineu en el mapa” o “hem posat Sineu en el mapa”? En sentit figurat, clar. Quan es vol dir fer de Sineu un poble “important” o actiu -en referència a fets culturals, turístics o econòmics- s’ha popularitzat aquesta expressió, probablement per via hispana, sobretot en boca de polítics i administradors de la res publica, més que més quan toca campanya. Però i en sentit literal? Des de quan Sineu és en el mapa?

Òbviament, que Sineu aparegui sobre els mapes no és de cap manera indicatiu de la data d’aflorament sobre el territori de l’illa. O és que sou dels que pensau que una llengua no existeix fins que se’n publica un diccionari? (Hi ha qualque “akadêmich” que així ho pensa, no cregueu que no hi ha gent per a tot…). Tampoc l’aparició més primerenca o tardana en els mapes no té relació amb la importància del nostre poble dins el teixit de les viles mallorquines. En temps primer, hem de tenir en compte que la cartografia era més descriptiva de les costes (per a facilitar la navegació amb cartes nàutiques) que no del “contingut” de sa Roqueta. Per tant, viles i llocs costaners sempre es veurien més afavorides per l’aparició en mapes que no els d’interior.

Fent una recerca no gaire intensiva, n’hem localitzat un que pretén il·lustrar no només la costa de l’illa sinó que també s’interessa per l’interior, hi apareixen ja per tant la major part de viles, pobles, llogarets i llocs d’interès defensiu de la geografia mallorquina. Es tracta del Nieuwe afteekening van het eyland Maiorca (vendria a dir “Nou registre de l’illa de Mallorca”) del neerlandès Johannes van Keulen (1654, Deventer – 1715, Àmsterdam), publicat l’any 1680.

Es pot contemplar a la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, aquest n’és l’enllaç: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/espanya/id/1524/rec/29

Mallorca Kenlen 1680

Vista general de l’illa de Mallorca en el mapa de Keulen, 1680.

Podem destriar-hi certs detalls curiosos com, per exemple, que la icona que identifica Sineu és similar a la de Manacor, la Pobla, Campos o Llucmajor. Ja llavors es deixa constància d’estar ubicada en un creuer de camins; s’hi identifiquen el de Costitx (actualment tancat en el llindar de la Casa Baixa), el de Maria (poble erròniament identificat en el mapa com “St. Maria“), el de Sant Joan i el de Llorito. Si ens hi fixam, es veu clarament un retxat entre el nucli urbà, Maria, Ariany, Petra i Sant Joan que figura que són els solcs dels camps de conradís que l’autor situa en aquesta àrea. Cap a l’antic terme de Muro, entre Sineu i Llubí (Castell Llubí, segons la topomímia oficial de l’època) hi figura arbrat, no podem aclarir si correspondria a alzinar o arbres fruiters com figueres, per ventura. En tot cas, ni de molt es pot dir que el detall sigui exacte però ens ajuda a fer una idea de la geografia de la zona en aquell temps. Segurament, els trets urbans i humans del municipi a l’època que ens referim encara devien veure’s afectats per la forta incidència de la pesta de 1652 , que mancabà la població de Sineu en devers un 10%. Una vila ben connectada, d’economia agrícola, amb una demografia marcada per l’epidèmia.

Sineu Kenlen 1680

Ampliació en què s’aprecia la zona de Sineu en el mapa de Keulen.

Vaja, que estigui tothom tranquil, que almanco des de fa tres-cents trenta-nou anys Sineu és en el mapa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: