La Muchal Foundation fa els donatius solidaris i exhuma la Quica del Cosso a Felanitx! [Crònica d’una exhumació no anunciada]

Ahir a migdia, una representació de membres de la Confraria Muchal Foundation varen repartir 3000 euros entre les dues ONG que enguany havien estat triades com a beneficiàries del sobrant que resulta, havent pagat tot el necessari per a la festa en honor a lo Much de Reig i la Muca, de la venda de camisetes. Les associacions que han rebut la contribució dels mucaires són APROSCOM, amb seu a Manacor, dedicada a la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual; i “KAT6A y Amigos“, associació de pares d’infants diagnosticats de la síndrome KAT6A, considerada una malaltia rara, de la qual dos dels seus promotors varen ser fins fa poc residents a Sineu.

L’acte de donació es va fer dalt del puig de Sant Salvador, a Felanitx, municipi en què la delegació mucal va concelebrar l’exhumació de la quica del Cosso (vegeu-ne la crònica, que hem volgut mantenir íntegra tal com ens ha enviat la Secretaria de Propaganda de Muchal Foundation per mor que no hi ha per on envestir-la, un poc més avall). Hi han assistit, per part de les associacions, Laura Marí, Carlos de la Cruz acompanyats del seu fill Carlos, en nom de KAT6A; i Pedro Suñer, president d’APROSCOM, amb Catalina Capó.

A principi del mes de gener, devers els Reis, la Muchal Foundation donarà altres 3000 euros a l’Ajuntament de Sineu destinats a cobrir diverses necessitats econòmiques de persones i famílies del poble, sota criteri tècnic de la treballadora social de la Mancomunitat del Pla.

Crònica d’una exhumació no anunciada

Ahir, dia 26 d’octubre, una quadrilla de membres de la Muchal Foundation es va desplaçar a la centenària vila de Felanitx on tenien comanada una singular tasca, a instàncies de les digníssimes autoritats i del no menys digníssim poble, l’exhumació de la Quica del Cosso o, altrament grafiada, Kika tal com ho escriuen els punkis i la premsa insular, sempre atenta al folklore i a les particularitats baleàriques. Preocupats per la gran afluència de necroturistes, com ara sineuers que cerquen tot l’any coses que puguin copiar, poblers que també volen copiar el que fan els sineuers i nostàlgics de quan feien toros a la Macarena, que peregrinen any rere any fins on es troba el vas sepulcral de la Quica del Cosso, just su-ran d’on brolla la font de Santa Margalida (a la plaça que s’estén a baix dels graons de l’església parroquial), els felanitxers han pres la dolorosíssima decisió d’exhumar les restes de la mítica gallina de casta nana i traslladar-les a un lloc més discret, lluny de la morbosa mirada d’aquesta plaga més mala de diluir que els que diuen que “van al Cosso” a partir de les sis de l’horabaixa.

La cerimònia de l’exhumació de les restes de la icona cossera ha estat íntima i no n’han transcendit imatges per desig exprés de la Indirectiva del Cosso, que de sempre han volgut mantenir en secret la seva identitat. A fi d’assegurar la no difusió d’imatges, la Brigada Antiavalots de la Policia Muquicipal ha vetlat en tot moment per a controlar la insistent presència de corresponsals del setmanari Felanitx, de Díngola i inclús del rotatiu manacorí Perlas y Cuevas que han estat arruixats per una proporcional somanta de garrotades.

L’acte va ser presenciat pels membres de la Indirectiva de la penya antitaurina, el Gegant del Macolí, na Maria Enganxa, un pop d’aquests que dibuixa en Barceló, una gerreta felanitxera, un cavallet major d’edat, un tiquet de les verbenes de quan hi actuava en Julio Iglesias, un xoclí que surava prop del far de Portocolom, el president d’Extremadura a l’exili, un pot de foie-gras de porc negre i dos quillos que demanaven “por dónde ir para Palma” que des de Sant Agustí ençà no trobaven la carretera. Durant l’acte, en què s’han entonat himnes com “La gallineta” de Lluís Llach i “Amigo Félix” d’Enrique y Ana, i es varen sentir crits de “Visca la quica manque pierda” i “Boti, boti, boti manacorer el qui no boti”, les emocions i les llàgrimes de cocodril varen ser sols estroncades per les ganes d’acabar prest i poder berenar a una hora decent.

Alçada la llosa que cobria el carner de la quica, les seves venerables despulles varen ser dipositades dins un Tupper-Ware nou de trinca i carregades al discret Mehari d’en Toni Tarongí que les transportaria fins als voltants del restaurant “Es Cruce” on l’esperava un d’aquests globus aerostàtics que, d’incògnit, participava en el campionat europeu que aquests dies se celebra a Mallorca. Va ser llavors quan, durant la navegació, el globus va tenir una lleu topada amb una línia elèctrica del municipi de Vilafranca que deixà part de la vila fora corrent. Per poc la feta no acabà amb un cisma intercomarcal que enfrontaria, ja fora possibilitat de reconciliació, mucaires, cosseros i revolters. Per sort, la negociació i diversos suborns per sota mà varen aturar tal trifulca. Tot això fou observat des de la privilegiada perspectiva que ofereix el puig de Sant Salvador, emblemàtic lloc entre tots els del municipi de Felanitx, en què els sineuers varen veure completada la seva missió que, qui sap, si l’any que ve hauran de repetir perquè, com cada any, el proper 28 d’agost, diada de Sant Agustí, ben d’hora ben d’hora, la quica ressuscitarà altra pic a la font de Santa Margalida, i una altra vegada tornarà a ser la darrera i definitiva, i pus mai més… fins l’any següent que hi tornin.

IMG_20191026_134144

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: