1715, la Guerra de Successió a Sineu. El misteri de les àguiles de dos caps.

Més senyals dels partidaris de Carles d’Àustria dins Sineu.

A la Díngola número 34, del mes d’octubre de 2019, publicàrem a la secció “Fets i gent”  l’article “El misteri de les àguiles de dos caps del convent dels mínims” (p. 69-75) en què parlàvem sobre la hipòtesi que les representacions de les àguiles de dos caps o bicèfales -símbol heràldic de la dinastia dels Habsburg- en diversos elements del convent dels mínims haguessin estat posats premeditadament arran dels fets de la Guerra de Successió (1702-1715) pels partidaris de Carles III, enfrontats als de Felip de Borbó, també coneguts com botiflers. Malgrat, com és sabut, un dels principals benefactors del convent fos el bisbe de Jaca, Miquel Estela, botifler declarat, són ben a la vista les teules pintades amb l’àguila bicèfala (posades durant les obres dutes a terme entre 1724 i 1729) i l’escut del pany de la porta principal (ca. 1729). Parlaríem doncs de tot un afront a les autoritats i al monarca que s’imposaren per la força del seu exèrcit l’any 1715, amb què sotmeté l’antic Regne de Mallorca al govern nascut dels Decrets de Nova Planta sota la consigna del derecho de conquista. Seria un posicionament polític perillós en un moment (entre nou i catorze anys acabada la guerra) que ja poques possibilitats o cap ni una hi hauria de mudar les peces de l’escacs. Una altra de les hipòtesis que exposàvem en el mateix article és que els frares mínims haguessin mantingut el costum, com també feien alguns altres ordres religiosos, d’apropiar-se de la simbologia monàrquica, perllongant ja fora de lloc la del monarca deposat (Carles III que encara era identificat pel símbol de la dinastia dels Habsburg, en el poder des de Carles I l’any 1516), i combinar-la amb els propis motius heràldics o lemes de l’ordre (el Charitas dels mínims, per exemple). Aquest darrer cas seria més per una qüestió de “tenir-ho bé” amb la Corona que no per enfrontar-se al regit dels borbons, encara que fos amb la iconografia equivocada.

En el mateix article esmentàvem altres senyals del mateix estil dins Sineu, com eren els escuts de pany d’unes portes que hi ha en el primer pis de la rectoria, tal com ens n’informà el company Joan Vanrell. Així mateix, hem de pensar que passats més de tres-cents anys i, més que més, amb la derrota dels Habsburg molts d’aquests testimonis domèstics del bàndol austracista haurien pogut desaparèixer. No fa gaire, un altre company de l’equip de redacció de Díngola, l’intrèpid bibliotecari Joan Josep Bonnín, ens donava notícia d’un altre pany que fins ara ens havia passat per malla, el de les portes del celler de can Font, en el frontis del carrer de les Roses. Hem de dir que aquest darrer escut de pany passa ben desapercebut, encara que sigui un lloc cèntric i conegut especialment pels que hi hem fet qualque àpat, per mor que actualment les portes estan darrere d’una vidriera exterior que de fa dècades permet mantenir les portes obertes mentre els vidres deixen passar la llum solar o resguardar els parroquians del celistre els dies de mal temps, inclús, de més a més hi poden veure cap a dins o cap a fora sense haver de menester obrir; coses de l’enginy comercial d’un temps. Encara que la vidriera permet entreveure l’interior del celler, deixa en segon pla el pany i les baules de forja, de factura antiga, de les portes; clar, qui més qui manco no entra a can Font per a contemplar les portes.

La forma d’aquest escut de pany ens recordà els de la rectoria. De fet, la silueta calada i el cisellat de la peça són gairebé idèntics; cosa per la qual és probable que fossin fets pel mateix artesà o, com a mínim, que uns servissin de mostra per als altres.

El “llenguatge” dels escuts de pany durant la Guerra de Successió està prou documentat especialment a les comarques del Baix Empordà i del Maresme, on se’n conserven nombrosos exemples (com podeu veure si pitjau els enllaços de més avall) tant d’un bàndol com de l’altre.

[text de Joan Munar]

http://www.enderrock.cat/noticia/9213/austriacistes/borbonics/forat/pany

http://murallesilturo.blogspot.com/2014/12/els-panys-de-porta-de-mataro-un-reflex.html

http://www.laxermada.com/?p=514

http://arxiumunicipalguixols.blogspot.com/2014/09/tricentenari-de-la-guerra-de-successio.html

http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/732416-bandols-del-1714-pel-forat-del-pany.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: