Com hem informat avui de matí en aquest article <https://dingola.net/2020/05/20/a-partir-de-dema-dos-metres-de-distancia-o-mascareta/> a partir de demà entra l’obligació de dur careta en espai públic quan no puguem mantenir la distància física de dos metres amb altres persones. A tots ens venen al cap les imatges d’aquests darrers dies a terrasses, pel carrer, pels camins on la gent va a passejar o, fins i tot, dins comerços en què malgrat totes les recomanacions és mal de fer perquè no estam avesats i perquè no sempre això depèn de la nostra bona intenció a l’hora de creure. No sabem en clar el motiu que ha fet al Govern espanyol resoldre que tothom hagi de dur la careta posada a aquestes alçades de la pel·lícula, emperò suposam que, en vista dels resultats positius que ha donat en altres territoris, el camí ja estava marcat. L’ús de caretes per a tapar nas i boca en espais oberts o d’accés públics ens reporta imatges de països asiàtics, com el Japó, on no hi ha imatge d’una ciutat en què no hi vegin qualcú amb la màscara posada. Aquesta moda s’hi implantà l’any 1918, l’Any de la Grip que mundialment fou coneguda com “grip espanyola”. El que començà com un sistema de protecció de contagis, fou més tard un símbol de bona educació; si qualcú havia pres qualque malaltia, amb la careta evitava de contagiar-la als altres. També hi influí la creença que la careta protegia el portador de contagis, encara que això per desgràcia no és ben bé així. Actualment, les caretes de tela o “de metge” són un complement de moda entre la gent més “in” d’aquells territoris.
Sobre les caretes que obliga a dur el govern central hem de saber un grapat de coses:
- NO SÓN PER A PROTEGIR QUI LA DUGUI. Són per a protegir els altres. Bàsicament la seva funció és evitar que el portador espargeixi gotetes de saliva (que són portadores del virus). Fora saber amb certesa qui és i qui no és portador del SARS-CoV-2 (coronavirus de la COVID-19), perquè no hi ha tests massius, es pren la determinació de restrènyer al màxim la principal font de difusió les petites gotes de saliva que ens cauen en parlar, en tossir, en fer un atxem… Ja no en parlem si en lloc de gotes de saliva es tracta de restes de mucositats nassals o de la faringe!
- Les preferents per l’ordre de Sanitat publicada al BOE són les higièniques i les quirúrgiques, però no exclouen cap casta de careta que tapi nas i boca. És a dir, que és permès l’ús de màscares de confecció domèstica, fetes a mà de tela o altre material similar.
- De res serveix dur la careta si no ens rentam sovint les mans i procuram no tocar-nos la cara. La via més comuna de contagi no és l’arribada directa de gotes de saliva d’una altra persona, sinó haver passat les mans per qualque objecte “contaminat” amb el virus i de les mans, fer-lo entrar al cos per via de les mucoses (nas, boca, ulls…).
Però bé, quines són les caretes que podem dur?
Comencem per les preferents per la normativa. Són models homologats, això vol dir que hi ha qualque normativa que descriu com han de ser per a garantir-ne l’eficàcia:
Quirúrgica
S’ha de dir que aquestes caretes són productes sanitaris, dissenyats per a ús professional en l’àmbit de la medicina. Encara que aquest fet ens faci pensar que són inexpugnables, hem de saber que també només són efectives de dins cap a fora (no ens protegeixen al 100% de l’entrada de microorganismes). Ja hem dit però que la funció que hem de perseguir és la d’evitar-ne la propagació per gotícules o mucositats. Si volem saber si una careta és d’aquest tipus o no ens hem de fixar si a la capsa diu que compleixen la norma EN 14683 (si la compram per separat sempre ho podem demanar al venedor). Segons aquesta mateixa norma són d’un sol ús, no reutilitzables.
Higiènica
Les caretes higièniques poden tenir diferents formes. Les que més es veuen aquests dies són les que s’assemblen a les quirúrgiques. Per tant, les “caretes de metge” no són sempre quirúrgiques, tengueu-ho en compte. N’hi ha de dues castes, en general: per a infants i per a adults. Les higièniques per a adults compleixen la norma UNE 0064-1 i les infantils són fetes segons la norma UNE 0064-2, aquestes no són reutilitzables. La norma UNE, la podem comprovar a la capsa o ho podem demanar al venedor. Les UNE 0065 són, a més, reutilitzables (tant per a adults com per a infants) emperò hem de saber bé en quines condicions les podem tornar a utilitzar. Aquestes caretes també només “funcionen” de dins cap a fora, és a dir, protegeixen els altres més que a l’usuari.
Altres models homologats que es poden dur, emperò no estan incloses dins els tipus de careta preferent per l’ordre ministerial:
Caretes autofiltrants
Són les caretes de protecció, estan dissenyades per a evitar l’entrada d’agents contaminats externs. Tenen forma de morralet i duen una senya que indica la seva eficàcia: FFP1, FFP2 o FFP3. Les recomanades per a aturar l’entrada del SARS-CoV-2 són les FFP2 o FFP3. Per tant, les FFP2 (més que les FFP3 destinades gairebé en exclusiva a personal sanitari exposat) poden ser recomanables per a persones especialment sensibles als efectes de la COVID-19 (immunodeprimits, persones amb patologia cardíaca o pulmonar, persones que tenen cura de malalts de la COVID-19, etc.). Aquesta casta de careta és coneguda per diversos sectors industrials (fusteria, tall de peces de pedra, lacadors, etc.) perquè són indicades per a prevenir malalties professionals. Una cosa que hem de tenir en compte és si duen o no exhalador. L’exhalador és aquesta espècie de rodeta que duen els morralets a un costat o a la part central. Tal com el seu nom indica permeten expulsar l’aire dels alens i així eviten, per exemple, que s’entelin les ulleres o que tenguem tanta sensació d’ofec. El problema és que l’exhalador pot deixar sortir en part petites gotes de saliva o mucositats (en cas de fer un oís, per exemple) i no asseguren que puguin retenir al 100% els virus de què pugui ser portador l’usuari. L’ideal, per tant, per al compliment estricte de l’objectiu pel qual s’obliga a dur careta les autofiltrants no haurien de dur exhalador, si fos possible. També convé informar-se si són reutilitzables o no i de quantes de reutilitzacions recomana el fabricant, mitjançant les instruccions d’ús.
Les màscares quirúrgiques, higièniques i autofiltrants tenen una espècie de fil de ferro o placa metàl·lica que es pot vinclar. Aquest element va sempre damunt l’os del nas i s’ha d’estrènyer fent la pinça amb els dits a fi que quedin ben ajustades a la forma de la cara. La part de baix de la careta ha de quedar sempre per davall la barra.
Finalment, els models no homologats, que baldament no estiguin dissenyats amb criteris de normativa tècnica, no queden descartats per l’obligació i, per tant, també els podem dur:
Caretes de fabricació artesanal
Com que són fetes de diverses teles no es pot assegurar quina efectivitat tenen a l’hora de fer de barrera per a les expulsions de gotícules de la boca i el nas. Com és lògic, com més atepeïda sigui la tela més efectivitat tendran, emperò també haurem de tenir en compte que no ens produesquin efecte d’ofec. L’únic que hem de procurar, a part de les exigències estètiques de cadascú, és que ens quedin ben ajustades i ens tapin de la part de damunt l’os del nas fins a davall la barra, i que ens cobresquin la major part de les galtes. N’hi ha que imiten la forma de les “caretes de metge” i n’hi ha que tenen forma de morralet. La principal avantatge és que són reutilitzables (fins que vegem que la tela perd consistència) i que les poden rentar.
Caretes higièniques fora certificació
No és només ara que n’hi ha hagudes sinó que fa estona que n’arriben de diversos mercats de producció fora de la normativa europea. Són caretes que no duen cap casta de referència a normes UNE, normes NE, ni tan sols la marca d’homologació CE (alerta, que això de CE no significa China Export). La veritat és que, com sol passar en els països de fabricació, imiten molt bé les formes de les homologades, per això convé anar vius. Com que no solen dur indicacions d’ús, es considera que no són reutilitzables.
Ep! Tot el temps heu parlat de caretes, màscares i morralets. No es diuen “mascaretes”?
Si cercau “*MASCARETA” en els diccionaris de la llengua catalana, prenem per mostra els que es poden consultar en línia, entre els quals el normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, no ho trobareu. És una paraula nova traduïda directament de l’espanyol “mascarilla”. Fins no fa massa temps, també era habitual referir-se a aquests equips de protecció sobretot professional amb el mot “careta” o “màscara”. Mirau la definició del Diccionari Català-Valencià-Balear d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll:
CARETA f.
|| 5. Peça de tela, de filferro o altra matèria, que serveix per cobrir la cara pròpia i defensar-la d’algun accident, com picades d’abella, etc.; cast. careta, mascarilla.
Per a màscara, aquest mateix diccionari sols fa referència a altres significats, com per exemple les de carnestoltes.
En el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans sí que podem veure el significat que perseguim per a “màscara” en la seva sisena accepció:
màscara
6 1 f. [MD] Careta per a amagar, protegir o medicar la cara o per a administrar narcòtics.
També la hi trobam per a “careta”:
careta
2 1 f. [LC] Peça emprada per a protegir la cara.
És cert que les definicions que hem extret dels diccionaris no es refereixen a la protecció de les vies respiratòries o a la barrera d’expulsió de gotícules, però sí que ens aproximen al significat de la “protecció de les parts de la cara”. O és que ningú se’n recorda, de quan parlàvem de “màscares antigas“, per exemple? El gas no ens pot fer mal a la cara, sinó que va destinat a l’organisme a través de les vies respiratòries.
Un altre argument, provau de traduir amb un traductor on-line la paraula “mascareta” (terme que ja s’ha escampat per Internet amb més virulència que el SARS-CoV-2) a diferents idiomes:
Fixau-vos; en anglès “mask“, en alemany “Maske“, en grec “μάσκα (maska)”; i si ho traduïm a llengües romàniques com la nostra; en francès “masque“, en italià “maschera“… Fins que arribam a l’espanyol, que és “mascarilla“, tot i que també tenen “máscara“, però el prefix “-illa”, tan comú en el castellà, va generar una especificitat per al terme referit a la que tapa la part de baix de la cara, del nas fins a la barra. No es pot dissimular que el terme “mascareta” ha entrat per via directa de la traducció de “mascarilla“, acumulant així una nova paraula de la llengua que actualment exerceix major pressió sobre la catalana en un ja ben evident procés de substitució lingüística.
El Centre de Terminologia TERMCAT, per la seva banda, organisme consultiu sobre nous termes de la llengua catalana hem de dir que incorpora els dos termes, “màscara” i mascareta, encara que per ara només el primer és normatiu.
- ca màscara, n f
- ca mascareta, n f sin. compl.
- es barbijo, n m
- es mascarilla, n f
- es tapabocas, n m
- fr masque, n m
- pt máscara, n f
- en mask, n
<Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries>, <Ciències de la salut > Equipament i material mèdic>
Definició
Careta que tapa la boca i el nas emprada per a evitar la inhalació o l’exhalació d’agents patògens o d’elements tòxics o nocius.
De rebot, el TERMCAT defineix la màscara o la mascareta com una “careta”. Per tant, si ens ajustam al que ara per ara és normatiu, hem de parlar de “màscares o caretes”.
Els mitjans de comunicació generalistes, privats i sobretot els públics, tenen el deure de contribuir a servar la llengua correcta i autònoma. Per tant, haurien d’optar per les formes de la llengua genuïnes. Díngola som un mitjà de comunicació local editat per l’Obra Cultural Balear, per tant, el nostre compromís és absolut amb la llengua dels sineuers. Si tenim careta i màscara, per què hem de recórrer a posar-nos mascareta?
[text de Joan Munar, tècnic en Prevenció de Riscs Laborals]
dingola.net 
Retroenllaç: A partir de dilluns, màscara obligatòria |