[Espipellada Científica] La propagació dels virus SARS-CoV-2: ratpenats i mobilitat

Deixant al marge les qüestions relatives a la patogenicitat del SARS-CoV-2, les estratègies pel tractament dels malats i l’estat de les investigacions per obtenir un vaccí per a la prevenció, és a dir de tot allò que és estrictament de tipus sanitari, una de les qüestions més interessants de la pandèmia que estem patint, és la ràpida transmissió entre els humans, sobretot en la fase inicial del procés infectiu. Des de la meva perspectiva com a biòleg trobo que, durant el llarg període de confinament, ha mancat informació, o al manco jo no l’he sabuda veure, sobre l’origen del brot i la propagació a partir de les interaccions entre els humans.

Fa dies que rastreig, entre els articles i llibres que tinc per casa, aquells que en el seu moment foren pioners per conèixer l’estructura i les infeccions dels diferents tipus de virus. I vet aquí que buscant “antigalles”, és un dir, m’he topat -l’ús de l’ordinador té aquests inconvenients- amb tres articles que, per la informació que donen i sobretot pels gràfics que tenen, m’han resultat interessants i he pensat que també ho podrien esser per les lectores i els lectors de la revista Díngola.

Aquesta figura és molt didàctica sobre les diferents fases de transmissió del virus causant de la infecció Covid-19, l’hoste primari és un ratpenat que per ingestió al transmet als humans i d’aquesta manera es va escampant a diferents individus de la població. L’article de qual l’he treta fou publicat el mes de març passat a la revista Journal of Advanced Research  (M.A. Shereen et al., 24, 2020, 91-98). Aquí al manco hi ha un parell mallorquí de qüestions que criden l’atenció.

Perquè el ratpenats són el hostes primaris del virus? Respondré a partir de la informació d’un article publicat a araciència (James Gorman, 1 de febrer de 2020, pàgines 44 i 45), titulat: Per què un ratpenat pot viure amb tants de virus? Tots els indicis apunten al “ratpenat de ferradura xinès” com a responsable de la transmissió de l’actual coronavirus a las persones, una espècia abundant, però que només és un més entre els ratpenats que han causat les epidèmies SARS i MERS, i probablement també són el reservori natural del virus de l’Ebola.

La capacitat dels ratpenats de conviure amb virus, devastadors per altres éssers vius, és un tema de gran interès, i una mica inversemblant, perquè probablement és conseqüència dels canvis evolutius que va patir el seu sistema immunitari per adaptar-se a volar, els ratpenats són els únics mamífers voladors actius. Aquesta adaptació permet eliminar trossets de material genètic que s’alliberen de les cèl·lules musculars trencades quan l’animal empren el vol, i simultàniament els virus que podrien entrar en una fase activa, tot plegat, i aquí està el fet diferencial, sense produir-se les inflamacions multi-orgàniques, que tants de problemes ens han causat als humans.

Els ratpenats amb un número elevat d’espècies han colonitzat pràcticament tots els hàbitats, l’Antàrtida n’és l’excepció. Són els hostes amb una proporció més elevada de malalties transmissibles als humans. Però també devoren un munt d’insectes portadors d’infermetats i són essencials per a la pol·linització de molts de fruits, entre els quals advocats i mangos. Les preguntes són inevitables: per què es comercialitzen en mercats d’animals vius? Per què es mengen? Per què envaïm els seus territoris? En definitiva: són els culpables del brot? Les respostes no són fàcils, bàsicament perquè estem parlant de cultures allunyades de la nostra, però és evident que som els humans els que ens hem ficat en la vida dels ratpenats i no a la inversa. Com a primera mesura, per frenar futurs brots, s’ha d’aturar la venta d’aquests i altres animals salvatges als mercats. 

Un altre article publicat recentment (20.05.09) per cinc investigadors, entre els quals n’hi ha tres del institut de investigació IFISC de Mallorca, un centre mixta de la UIB i el CSIC,  dona una informació que considero rellevant per explicar la propagació de la pandèmia a les seves primeres fases al conjunt de l’esta espanyol (Effects of mobility and multi-seeding on the propagation of the COVID-19 in Spain. MedRxiv). L’article deixa molt clar, i així ho he de transmetre, que tota la informació es va obtenir ABANS de l’Estat d’Alarma, per tant no hi res d’estrany en els patrons de moviment que s’analitzen, no cal buscar-hi culpables en els resultats obtinguts, fou la dinàmica habitual per un mes de març que, desgraciadament, coincidí amb l’existència d’un virus patogen que ens ha  amargat la vida a tots, però infinitament més al que l’han patit i, sobre tot, als que no ho han pogut contar.

La idea central és que en el cas de la Covid-19 el focus d’infecció som les persones, o, si voleu, nosaltres i el rastre que anem deixant, per tant la millor forma de frenar la infecció és evitant els contactes físics o de l’entorn d’altres persones. Aquesta ha estat i és l’estratègia que s’ha hagut d’adoptar, reduir al màxim la mobilitat i obligant a la quarantena. I no desaprofitaré la ocasió per recordar unes paraules del Professor Margalef (Barcelona 1919-2004), un dels grans mestres de l’ecologia, en relació a les interaccions entre els humans i l’entorn en el que vivim, diu: Avui la Humanitat sencera tendeix a actuar com un sol sistema, explotant el conjunt de la biosfera com una unitat. Això ha fet a la Humanitat més solidaria en el seu destí. I a la vegada estableix un tipus d’interacció global entre tots els ecosistemes que mai havia existit en el règim de la biosfera.

El gràfic mostra la correlació entre el pic de mortaldat per Covid-19 i el número de d’intercanvi de visitants entre Madrid i cada una de les províncies de l’estat, referits al total d’habitants de la província, la setmana abans de l’Estat d’Alarma. Cada punt representa una província, la dispersió de punts entorn de la recta indica que la correlació estadística no és del 100% sinó de l’ordre del 76%. Quan més separat està un punt de la recta vol dir que a aquella província, a l’hora d’explicar la mortaldat, tenen menys pes els intercanvis de visitants amb Madrid, per tant hi ha d’haver altres factors.

De seguida es veu que Barcelona, Lleó, Osca i Terol, tingueren una alta mortaldat que no s’explica per un elevat número de visites a Madrid. Mentre que les Balears s’adapten molt millor al model que es representa, amb un intercanvi de visitants baix amb Madrid, és dels llocs on el pic de mortaldat fou quasi bé dels més baixos de tot l’estat. A l’extrem superior del gràfic i trobem les províncies limítrofes amb Madrid, l’alta mobilitat s’explica pels trasllats per la feina, els retorns el caps de setmana, les estades a les segones residències, o per les visites accidentals per motius d’oci.

L’article cita específicament que la setmana de principis de març de 2020, visitaren Soria uns 6.000 residents a Madrid i visitaren Madrid uns 5.200 residents a Soria, xifra que representa quasi bé un 13% de la població de Soria. Comparativament la mateixa setmana 25.000 residents a Madrid visitaren Barcelona i 37.000 residents a Barcelona visitaren Madrid, però aquests darrers només representaven l’1% de la població de Barcelona. Les diferències en els intercanvis, en termes relatius, poden explicar la forta incidència de la pandèmia a les províncies interiors, Soria, Ciutat Real, etc.

Que el focus de la infecció fora Madrid és una qüestió de probabilitat, la ciutat rebia cada dia a principis de març fins a 100.000 visitants internacionals, la quarantena va reduir el número de visitants a menys de la meitat, incloent els que si quedaren a passar el confinament. Balears, que arriba als 300.000 visitants diaris durant l’estiu, a principis de març només en rebia de l’ordre dels 36.000. Per tant el factor més virulent a l’Estat Espanyol fou el gran número de visitants, tant de l’estranger, com entre Madrid i la resta de províncies. A l’article es parla d’un efecte “multi semilla”, de dispersió a l’atzar del virus, cada portador infectava les persones del seu entorn. La situació contraria, i més desitjable, haguera estat tenir un “paciente cero” de forma que ell i els seus contactes, haurien pogut ser vigilats de forma individualitzada, tal com sembla que passà a Corea del Sud.

Queda un punt important per aclarir, d’on surten les dades de mobilitat? Per respondre seguiré fil per randa el que s’explica a l’article, així quedarà prou entenedora la metodologia utilitzada, en la qual s’assegura que no hi hagué seguiment de la posició i dels contactes dels usuaris dels telèfons mòbils. Les dades no parteixen dels telèfons sinó de les antenes, que, a diferència de la localització GPS que fan moltes Apps, no donen accés al contingut de la informació intercanviada a la xarxa. Per realitzar aquestes anàlisi no se sap res dels usuaris individuals sinó de quants dispositius es connectaven primer a un lloc i després a un altre. És una tecnologia que, gràcies a la gran quantitat d’informació que pot manejar, és una eina utilitzada pel disseny de les ciutats i per a la  gestió de situacions de risc.

Com he dit al principi, esper que aquest escrit ajudi a entendre algunes de les qüestions relatives al SARS-CoV-2 que, al manco personalment, no tenia prou clares i que la lectura dels articles citats en el text m’han ajudat a entendre millor. També voldria matisar que en el context de tot el procés de l’actual pandèmia hi he trobat a faltar els aspectes que he volgut ressaltar, el paper dels ratpenats, el seu consum pels humans, i les interaccions entre persones com a mecanisme per a la transmissió de la malaltia, potser la manca d’una mica de visió ecològica. Acabaré citant una altra vegada al Dr. Margalef, qui deia: l’Ecologia és la ciència que estudia allò que queda quant tot l’important ja s’ha estudiat.  Ell, amb les seves contribucions a l’Ecologia, va desmentir rotundament aquesta dita.

[text de Biel Moyà, biòleg, biel.moya@uib.cat]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

One comment

  1. Sebastià Darder

    Article d’actualitat ben el.laborat i amb molt de rigor pedagògic. Enhorabona al Dr. Biel Moyà.

Respon a Sebastià Darder Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: