[Espipellada científica] Els torrents del Pla són part del sistema circulatori de Mallorca

Aigua, canya i canyet

Ja fa un grapat d’anys, el 14 de novembre de 1997, l’Ajuntament de Sineu, amb el patrocini de La Caixa, em convidà a fer una xerrada sobre un tema relacionat amb l’aigua. Sota el títol Els paisatges de l’aigua, vaig explicar com l’aigua, en el cicle continu que la mou al voltant de la Terra i fa que caigui en forma de pluja o de neu, en el seu viatge cap a la mar, i, en “complicitat” amb la geologia de cada lloc, va generant els diferents tipus d’ecosistemes aquàtics. Uns dels quals són els rius que, teòricament, duen aigua tot l’any, i a les terres amb un clima mediterrani, degut als llargs períodes de sequera, només corren uns mesos i reben el nom de torrents o, també, rius temporals. També, A principis del segle XXI, amb companys de la UIB i d’altres Universitats del litoral Mediterrani, férem un estudi pioner sobre els rius temporals de tota la zona, un treball que serví de base per l’implementació de la Directiva Marc de l’Aigua.

A les Illes Balears, tot i la temporalitat de les pluges, hi havia un riu, que, com el seu nom indica, estava a Santa Eulària des Riu, a Eivissa. La resta de les aigües corrents de l’Arxipèlag mai han tingut aquesta consideració, tot i que, fa anys, hi havia torrents de Mallorca que duien aigua tot l’any. Un mapa hidrològic de l’Illa mostra l’amplíssima xarxa de torrents que recorren, millor recorrien, la seva superfície, no només partint de la Serra de Tramuntana, on la pluviometria és màxima, sinó també a les altres conques amb menor precipitació. Els torrents del Pla quan s’ajunten van a parar a la Badia d’Alcúdia; recordaré el que explico a l’article Sineu, lloc d’anguiles? (Díngola, núm. 35 Desembre 2019, pàgines 74 i 75) en relació a l’arribada d’aquests peixos a la zona minera de la carretera de Sineu a Maria de la Salut, degut a les connexions amb la mar, a través dels torrents i una munió de sèquies.

Mapa hidrogràfic de Mallorca, en el que es poden distingir: 1.- La senyalització de les conques fluvials. Línia negra gruixuda. 2.- La separació de les conques de Sóller i Lluc. Rallats horitzontal i vertical, respectivament. 3.- Isohietes indicadores de la quantitat de pluja. Línies de punts. Tret del llibre: Geomorfologia de Mallorca (Guillem Colom, 1982. Gràfiques Miramar, 165 pàgines).

Els torrents del Pla tenen un règim particular. Evidentment l’aigua hi corre després de les pluges, i els cabdals són proporcionals als volums de les precipitacions, però la circulació de l’aigua no es detén quan deixa de ploure. Fent una caminada pels entorns de Sineu dies després d’haver plogut, podem veure com l’aigua, retinguda als sòls per la seva naturalesa arcillosa i escassa permeabilitat, va drenant de forma lenta però constant, cap a les zones més baixes on hi ha alguna torrentera. Recordo alguns anys molt plujosos en que a les portes de l’estiu, encara sentia els degoteigs o fins i tot he vist córrer petits reguerons mig amagats.

L’any 2000 la Unió Europea (UE) aprovà una normativa, la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), amb l’objectiu de que tots els ecosistemes aquàtics de la Unió, tant els d’aigua dolça com els marins costaners, tinguessin un bon estat ecològic. Una fita importantíssima, perquè per primer cop s’utilitzava la paraula ecologia en un document relacionat amb la gestió de l’aigua. Què significa un bon estat ecològic? Idò vol dir que els ecosistemes conservin les seves característiques naturals o les més properes a aquell estat, si això no passa quan es fa un primer estudi, llavors cal que les condicions s’hagin millorat quan es torni a avaluar l’estat ecològic. En definitiva es tracta de que tots els ecosistemes aquàtics i en particular els rius i els torrents tinguin un bon estat de salut.

Tant des de una perspectiva ecològica com pels beneficis que en treu l’home, cal conservar els sistemes naturals de drenatge de l’aigua cap a la mar. Però aquesta no ha estat la línia que s’ha seguit. Les actuacions dels humans sobre els torrents, torrenteres i sèquies han estat devastadores, des de la construcció dels embassaments, passant per la captació directa de les fonts, l’eliminació i obstrució de les connexions per les carreteres, la contaminació, i l’abocament de tot tipus de residus. Esment especial mereixen l’artificialització, mitjançant ciment, dels llits, i les construccions prop o fins i tot dintre dels mateixos torrents, actuacions que afecten negativament la naturalitat dels torrents, incrementen l’escorrentia superficial i afavoreixen l’acumulació de l’aigua i les inundacions.

En el cas concret dels torrents que recorren el Pla de Mallorca també és important mantenir-los en un bon estat de conservació, perquè l’aigua que hi circula o bé s’escola cap el mantell freàtic o va a parar a la mar. La contaminació és un dels principals problemes: hi arriben restes d’adobs, carregats de nitrats i altres nutrients, herbicides provinents de l’agricultura, abocaments de depuradores i d’activitats ramaderes i, fins i tot, residus industrials. Com explicaré a continuació, un altre acció que pot resultar negativa és la destrucció de la vegetació de ribera, perquè facilita l’erosió de les voreres i l’acumulació de materials en el fons.

La figura adjunta és una visió idealitzada d’un riu temporal. Des del llit del riu, per on corre l’aigua, es van diferenciant una sèrie de comunitats vegetals. Prop i dintre de l’aigua hi podem trobar: algues, plantes aquàtiques submergides, a més de la bova (Typha latifolia), la canya (Arundo donax) i/o el canyet (Phragmites australis); a la riba i a la ribera pot haver-hi: pollancres, oms, freixes, cirerers de pastor, arranyoners, entre d’altres, i plantes herbàcia pròpies de sóls rics en nitrogen. A molts de torrents del Pla la vegetació està simplificada fins a l’extrem de no haver-hi més que canya o canyet, que ha colonitzat i ocupat fins i tot el llit del torrent. Això suposa un greu problema a l’hora de netejar-lo per no obstruir la circulació de l’aigua i evitar les inundacions.

Fotografia recent on es mostra la neteja realitzada a un torrent del Pla. Com queda palés a la imatge es tracta d’una tasca complexa, per les dificultats d’accedir-hi i per la quantitat de vegetació que hi creix. Després de la neteja, pràcticament s’han eliminat totes les canyes, al manco a la part més propera de la fotografia. Hi ha un detall que considero important, una intervenció antiga, amb paret seca per protegir el llit del torrent de les aportacions de terra dels costats. Modestament pens que, en aquets cas, és una actuació intel·ligent perquè era l’única forma de mantenir el curs d’aigua i evitar el seu rebliment.

Cada lloc té les seves particularitats i és difícil assenyalar un procediment estàndard per deixar circular lliurement l’aigua. A aquells indrets on encara es conserva una vegetació de ribera diversificada, una coberta arbòria al dos costats dels torrents disminueix les possibilitats de colonització per les canyes que, pel tipus de creixement, són plantes invasores, tot i que també actuen de suport i retenen el sòl, igual que ho fan les rels dels arbres. La teoria és molt més fàcil que la pràctica, però hem de pensar que si un torrent és manté actiu és perquè guarda la memòria de les actuacions, plenes de sentit comú, que feren els nostres padrins.

La canya i el canyet, també anomenat canya borda i canyís, són plantes de la família de les gramínies que es multipliquen per creixement de la rel -el rizoma- i per dispersió dels seus trossos, dels quals surten noves tiges, una forma molt ràpida i eficient d’anar colonitzant l’espai. En general el canyet és més abundant que la canya, perquè tolera molt millor el contingut mineral de l’aigua, això es fa molt evident quan ens acostem a la mar, però també el trobem al Pla. La canya és més gruixuda i consistent que el canyet, l’alçada de les tiges també és superior. Hi ha una subespècie de canyet al litoral mediterrani que assoleix els sis metres, pràcticament la mateixa altura que la canya.

A banda dels usos tradicionals que s’han donat a la canya i al canyet, en els quals no entraré perquè són prou coneguts, vull recalcar quelcom com a resum del que he explicat, que serveixi per “rehabilitar” a ambdues espècies tant des de una perspectiva ecològica com pels seus beneficis directes. Perquè la canya i el canyet creixen amb tanta embranzida, i quina acció positiva té aquest fet? Ja hem dit que pel seu tipus de reproducció, però a més a més per la gran quantitat de nutrients, nitrogen, fòsfor, sofre, ferro, etc., que troben als sediments que els serveixen de substrat, la disponibilitat de nutrients propicia el creixement en forma de biomassa vegetal, i s’evita que aquells vagin a la capa freàtica o a la mar, llavors el quid de la qüestió és aprofitar la biomassa que s’ha generat. A modo d’exemple recordaré l’ús del canyet per fer paper a una fàbrica que va haver-hi a l’Albufera, encara queda una part de la construcció al Centre d’Interpretació del Parc Natural. Actualment el canyet s’utilitza per a la depuració d’aigües residuals en els anomenats “filtres verds”, el funcionament és el mateix que a la naturalesa, però en aquest cas hi ha tot un procés dissenyat perquè la biomassa produïda és transformi en energia.

Els torrents del Pla són un patrimoni natural i, a banda de la seva importància com ecosistemes, tenen un valor paisatgístic, al manco pels qui ens agrada caminar pel camp i veure els seus canvis al llarg de les estacions. Com explicava el Dr. Margalef “les aigües corrents són el sistemes circulatoris dels continents”.

Creieu que unes anàlisis dels nostres torrents ens dirien que Mallorca té una bona salut?. Molt probablement la resposta ens faria esgarrifar, tal com ho fem quan els valors del colesterol, els triglicèrics o l’urea ens surten de mara, i ens anem corrent a la consulta del metge.

Biel Moyà Niell

Biòleg

biel.moya@uib.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: