L’Assumpció de la Mare de Déu i els cossiers de Sineu

Seguint els protocols de seguretat sanitària establerts a la nova normalitat d’aquest estiu dissabte passat, un grup de voluntaris dirigits per Arnau Fuster i Oliver Canyaret (Sineu, 1942), varen muntar el llit de la Mare de Déu morta a la parròquia. Una escenografia obra de l’escultor manacorí  Miquel Vadell i Pastor (Manacor, 1881-Palma, 1961) i sufragada per Martí Riumbau i Lazcano (Sant Feliu de Codines, 1870-Sineu, 1958) el 1943.

Enguany amb les festes patronals suspeses, únicament hi haurà la celebració religiosa a les 20h el quinze d’agost. Una missa solemne que el rector Feliu vol que sigui una acció de gràcies pels voluntaris i sanitaris qui tant varen fer per tractar de vèncer la pandèmia i que comptarà amb la participació del grup de ball popular Brot d’Alfabeguera. 

Al folklore ritual de Mallorca encara es conserven els Cossiers en alguns pobles com Alaró, Montuïri, Algaida, Pollença i Manacor. Aquestes danses de coreografia i musicalitat senzilla també estan documentades a Sineu al segle XVII, amb un rictus curiós que començava a l’església parroquial i tenia una certa continuïtat a la façana de l’establiment de beneficència i casa de la vila conegut com l’Hospital.

L’historiador local Joan Rotger i Niell Querol (Sineu, 1885-1961) a la monografia L’església de Sineu (Impremta de Mossèn Alcover, 1944) ho recull de la següent manera:

Nota original de la festa de Nostra Patrona a principis del sigle XVII era el ball dels Cossis. Eren de deu a dotze joves endiumenjats d’una manera molt vistosa, que duien en la mà, cada un d’ells, una fusta distinta recoberta de flors. Se posaven en el portal major de l’església y allà començaven a cantar. A un moment donat un d’ells entrava ballant y cantant una cançó y posava en mig de l’església la seva fusta enramellada. Una darrera l’altre, tots feien lo mateix, sols que cada cançó era variada. Y quan havia passat el darrer ballador, resultava que amb les fustes enramellades que cada un havia portat, quedava formada una preciosa creu de flors; creu que llavonses solia estar esposada per alguns dies a la fatxada de l’Hospital .

(Rotger, 1944: 186 i 187)

Malauradament al nostre poble ja fa molt de temps que varen desaparèixer. Quant a l’origen i significat dels Cossiers n’és molt interessant l’article del folklorista alaroner Francesc Vallcaneres i Jaume (http://www.revistacaramella.cat/wp-content/uploads/2018/03/c9_vall.pdf)

[text de Joan Vanrell]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

One comment

  1. Cati Pastor

    Gràcies, Joan, per les teves informacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: