Seguint els protocols de seguretat sanitària establerts a la nova normalitat d’aquest estiu dissabte passat, un grup de voluntaris dirigits per Arnau Fuster i Oliver Canyaret (Sineu, 1942), varen muntar el llit de la Mare de Déu morta a la parròquia. Una escenografia obra de l’escultor manacorí Miquel Vadell i Pastor (Manacor, 1881-Palma, 1961) i sufragada per Martí Riumbau i Lazcano (Sant Feliu de Codines, 1870-Sineu, 1958) el 1943.
Enguany amb les festes patronals suspeses, únicament hi haurà la celebració religiosa a les 20h el quinze d’agost. Una missa solemne que el rector Feliu vol que sigui una acció de gràcies pels voluntaris i sanitaris qui tant varen fer per tractar de vèncer la pandèmia i que comptarà amb la participació del grup de ball popular Brot d’Alfabeguera.
Al folklore ritual de Mallorca encara es conserven els Cossiers en alguns pobles com Alaró, Montuïri, Algaida, Pollença i Manacor. Aquestes danses de coreografia i musicalitat senzilla també estan documentades a Sineu al segle XVII, amb un rictus curiós que començava a l’església parroquial i tenia una certa continuïtat a la façana de l’establiment de beneficència i casa de la vila conegut com l’Hospital.
L’historiador local Joan Rotger i Niell Querol (Sineu, 1885-1961) a la monografia L’església de Sineu (Impremta de Mossèn Alcover, 1944) ho recull de la següent manera:
Nota original de la festa de Nostra Patrona a principis del sigle XVII era el ball dels Cossis. Eren de deu a dotze joves endiumenjats d’una manera molt vistosa, que duien en la mà, cada un d’ells, una fusta distinta recoberta de flors. Se posaven en el portal major de l’església y allà començaven a cantar. A un moment donat un d’ells entrava ballant y cantant una cançó y posava en mig de l’església la seva fusta enramellada. Una darrera l’altre, tots feien lo mateix, sols que cada cançó era variada. Y quan havia passat el darrer ballador, resultava que amb les fustes enramellades que cada un havia portat, quedava formada una preciosa creu de flors; creu que llavonses solia estar esposada per alguns dies a la fatxada de l’Hospital .
(Rotger, 1944: 186 i 187)
Malauradament al nostre poble ja fa molt de temps que varen desaparèixer. Quant a l’origen i significat dels Cossiers n’és molt interessant l’article del folklorista alaroner Francesc Vallcaneres i Jaume (http://www.revistacaramella.cat/wp-content/uploads/2018/03/c9_vall.pdf)
[text de Joan Vanrell]
Gràcies, Joan, per les teves informacions.