Bandera posada i paperí al vent (poc que n’ha fet) no han conformat tothom, més ben dit, hi ha gent que havia quedat delerosa d’omplir una mica més l’espai simbòlic del que són les Festes d’Agost. L’esquema vertebral de la festa d’enguany -revetla, verbena, corregudes al cos, una altra verbena– quedava descartat abans d’arrancar emperò hi havia, a banda de l’anunci que vuit dies abans fan el paperí i la bandera del campanar, qualque element salvable que des del sineuer més gran fins als més joves relacionam tant o més amb les festes com la mateixa olor d’alfabaguera fresca. Les xeremies ahir i avui han fet la cercavila com a senyal que no tot se n’havia anat en orri darrere el funest contagi. Ho diu la cançó:
De passat demà a vuit dies
serà la Mare de Déu.
S’alegrarà lo cor meu
en sentir les xeremies.
Haurà estat, juntament amb l’ofici que se celebrarà a l’església tota quanta presència física haurem vist per les Festes d’Agost de l’Any del Coronavirus.
Segurament, avui a l’hora de dinar, en la intimitat de cada casa, la celebració entorn a la taula amb els menús més gustosos que de costum per a l’ocasió ens faran pensar que les festes, baldament que hauran passades d’una altra manera, les hem sentides per absència.
El toixerrut costum i la sensació que l’any el marquen els dies senyats amb color vermell ens manté sencer el motlo que ens ha avesat a la celebració (Pasqua, Sant Marc, Fira…). L’any que ve més i millor si la salut (i un definitiu vaccí) ens acompanya.
Per altra part, l’agrupació folklòrica Brot d’Alfabaguera va presentar ahir dos vídeos per a les xarxes socials en què veuen alumnes de ball de bot, petits i grans, ballen dues jotes (Jota de Sant Joan i Jota del vermar). D’aquesta forma tan habitual actualment han donat els molts d’anys, per mor que no els podran donar a la Plaça damunt l’escenari. És previst també que avui facin el “ball de l’oferta” amb la Jota de na Pixedis Torta, durant la celebració religiosa.
