El passat setembre la revista Díngola va celebrar els seus 10 anys.
Poca gent és conscient de la feinada que du l’edició d’un mitjà que intentam fer de la manera més professional. Quan la revista us arriba a les mans, ha passat per tot un seguit de processos que impliquen no només la redacció de la noticia en sí, sinó la prèvia investigació, corroboració o contrastació de la informació i/o dels fets, la posterior correcció lingüística, maquetació i publicació.
Com a nota curiosa us adjuntam uns moments del «making-of» de la portada del número 15 (desembre de 2014) en el que Macià Puiggròs va organitzar un betlem vivent amb tots els redactors d’aquest mitjà. Què volem mostrar? Doncs que no és fer una foto i ja està. Hi va haver tot un procés de conceptualització (Què volem transmetre? Què farem? Com?), planificació (necessitam una somera, necessitam un infant de veres, hem de trobar una cova, hem de ser ics persones per poder fer fer tots els personatges, ho hem de fer en cap de setmana perquè la resta de dies fem feina), execució de les passes prèvies (cerca de vestuari, complements, decoració del lloc), realització de la foto (equipament fotogràfic professional, ajudants de càmera, preparació de l’escenari…), edició de la foto (tria de la millor foto feta, arranjaments de l’original, filtres…), publicació…
Doncs amb qualsevol element de la revista (un text, un quadre gràfic, un pòster, etc.) passa el mateix. Què quan ho rebeu, net, pulcre i ben col·locat tot, hi ha hagut tot un procés darrera. Us ho explicarem amb tots els ets i uts en el número 38 de la revista, que surt demà.
dingola.net 