La rivalitat entre en “Claret” i en “Bamba” a les corregudes del cos

Les corregudes de joies són un dels esports tradicionals amb més arrelament i antiguitat als cossos que hi ha hagut a la nostra població. La fotografia que il·lustra aquest article, del fotògraf Josep Pons i Frau (Sineu, 1883-Palma, 1952), ens mostra el cos de Son Magí a la dècada dels vint del segle passat. Aquest espai pla i ample, lliure d’obstacles i proper al poble, en el que amb l’ajuda d’una arada es traçaven dos llargs solcs paral·lels anomenats astes, distanciats una quarantena de metres, definien el camp practicable per a les corregudes. L’establiment de part de la possessió de Son Magí a la dècada dels seixanta del segle XX desplaçà el cos a Baix de Defla, a Son Mir i finalment on es realitza actualment, al Camp d’En Pineta.01

Aquestes competicions varen néixer probablement de la rivalitat entre pagesos que feien córrer els seus cavalls una certa distància per tal de saber quin era el més ràpid. Es tractava d’un entreteniment amb què els propietaris de coratjosos cavalls, amos i amitgers en la gran majoria, i que disposaven d’un únic equí, tractaven de demostrar la seva destresa en el maneig del èquids.02

A la dècada dels quaranta del segle passat va tenir un cert ressò la rivalitat entre dos amos de possessió, el de sa Torre de Montornès i el de sa Torre, ambdues propietat de Salvador Beltran i Font (Mancor de la Vall, 1910-Palma, 1997). N’Esteve Ferriol i Ribot Gorrió (Maria de la Salut, 1888-Sineu, 1970) era el conductor de sa Torre de Montornès i propietari del cavall «Claret» (pronunciat en castellà); i per altra banda, en Miquel Bauçà i Ferriol Milò (Sineu, 1902-1974) era l’amo de sa Torre i propietari del cavall «Bamba» (també pronunciat en castellà). Durant uns anys aquesta competitivitat marcà les corregudes de la Mare de Déu d’agost i quedà lligat a la memòria col·lectiva local,03 passant a formar part de la literatura popular oral:

En Milò ha estrenat sa gorra

i en Gorrió es jac nou,

i en Claret ha dat es brou04

an en Bàmbol de sa Torre.

En aquest cas és una glosa de circumstància que es fa ressò d’un fet puntual, quan en «Claret» va guanyar al seu contrincant, ridiculitzant el perdedor fent un joc de paraules amb el seu nom. 

[01] Veure VANRELL TORELLÓ, Joan (1998) “…i coses per contar. Ramon “Mulet”: Corredor de Joies” a Baula, 6, 9-10.

[02] Arribà a haver-hi disputes sobre si un èquid havia de córrer a la categoria de pollins o de cavalls com aquesta que es recull a la publicació local Sinium:

Cos 15-18.

Gentío inmenso presencia carreras. Dudas sobre si potro es caballo, ó caballo potro, arman escándalo monumental. Corredor lúpedo luciendo todo cuando Dios le dió. Autoridades multan promovedores, aquel escarnio moral éste. A. (Sinium, Any III, núm. 15. Sineu, 25 d’agost de 1907. “Te-le-gra-mas” Pàg.58).

[03] La glosa i una primera versió de la rivalitat entre ambdós menadors es va recollir de Maciana Vanrell i Vilà Gil (Sineu, 1916-2003). S’ha ampliat amb les informacions aportades per Antònia Bauzà i Vila Milona (Sineu, 1938) i per Antoni Fuster i Oliver Canyaret (Sineu, 1935).

[04] Donar es brou: guanyar, vèncer qualcú en el joc, en una lluita, etc. (DCVB).

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: