Avui dissabte, els familiars i amics d’en Biel Llull Bovet s’han tornat a trobar al cementeri, com han fet aquests cinc darrers anys, per fer-li un sentit homenatge. Acompanyats per la música dels Cant dels Ocells, interpretada per na Margalida Calafell i na Maria i en Martí Ferriol, Els companys d’en Biel han ofert un ram de flors a la seva tomba i tant la seva germana Polita com la seva parella Victòria han llegit discursos molt emotius per recordar-lo, així com aquest poema de Joan Vinyoli:
El silenci dels morts
La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament al pensament
que alguna cosa d’ells
és molt a prop.
Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.
No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa’ls flors al costat, per si poguessin
sentir la flaire de les roses.
Què sabem de cert
de llur manera d’ésser? Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se’t manifestaran.
I si no ho fan,
espera pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.
Usa dels morts així.
Joan Vinyoli
dingola.net 