Les voreres de camins i carreteres, i els camps no llaurats dels voltants de Sineu i de qualsevol altre municipi del Pla de Mallorca, ara són coberts per milers de flors grogues, les úniques que destaquen ara, durant la tardor. Si bé durant la primavera els camps mallorquins són coberts de ravenisses grogues –brassicàcies o crucíferes–, entre finals d’agost i principis de novembre la que cobreix aquests terrenys ruderals és l’olivarda (Dittrichia viscosa) –encara que ben aviat també el llevamans (Calendula arvenses) donarà grogor al camp–.
L’olivarda és una planta del grup de les compostes –com els cards, els lletsons o les margalides–, de tall herbaci –però que pot arribar a fer un metre d’alt i desenvolupar tiges llenyoses a la base–, i amb fulles de tacte viscós –d’aquí el seu nom científic, viscosa–. A l’hivern, d’aquí uns mesos, mor la part alta de les tiges i s’asseca gran part de les seves fulles, que romandran enganxades a la tija bastant de temps abans de caure. La planta fa una olor particular que algunes persones consideren desagradable.
A la part oriental de la Mediterrània se n’extreu un oli o essència, amb propietats medicinals. Aquí en canvi, l’olivarda és una mala herba –aquella que creix en llocs on no voldríem que cresqués–. Ara bé, alguns enemics naturals de la mosca de l’olivera –la plaga més important de les oliveres– viuen lligats a l’olivarda, per la qual cosa es recomana de plantar olivardes en els olivars, per protegir l’oliva –de fet, d’aquí deu venir el seu nom comú–.
(text i fotos: MIQUEL PUIGGRÒS NOGUERA)
dingola.net 
Cultura general de la bona! Gràcies.