Aquesta nit l’expolític Miquel Rosselló del Rosal (Marratxí, 1950), un dels polítics que marquen sense dubte la història política de les Balears (va ser militant comunista del PSUC i del PCE durant la dictadura, del PCB després, i d’Esquerra Unida durant gran part de la democràcia, fins a fundar Iniciativa-Verds ja a la segona dècada del segle XXI, ara integrada dins MÉS per Mallorca), ha presentat el seu llibre Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia. Memòries d’un jove mallorquí antifranquista i comunista (Lleonard Muntaner Editor, 2021), en un acte organitzat per Mallorca Nova (la branca juvenil de MÉS per Mallorca) i les Fundacions Darder-Mascaró.
Fa ja gairebé deu anys que Miquel Rosselló va publicar amb el títol De la foscor a l’esperança. Memòries d’un estudiant antifranquista (1968-1973) (2011) el primer volum del seu aplec de records de joventut.
Ara un segon lliurament abasta el període comprès entre l’atemptat contra Luis Carrero Blanco, el desembre del 1973, i les eleccions del 15 de juny del 1977. A diferència de l’anterior, els esdeveniments narrats en aquest volum se situen fonamentalment a Mallorca. Per aquest motiu, el llibre adquireix un valor molt particular per als lectors preocupats per aprofundir en el procés de mobilització política i social a l’illa de la calma en el darreríssim franquisme i la primera transició joancarlista.
Rosselló ha parlat avui dels darrers anys de la dictadura, de la presó que ell mateix va patir, dels principals partits polítics dels inicis de la transició i, com no podia ser d’altra manera, del fonamental paper de l’Obra Cultural Balear aquells anys.
dingola.net 