Durant la Setmana de Passió i la Setmana Santa, fins al Dissabte de Glòria, s’exhibeixen a la Parròquia de Santa Maria de Sineu dos estendards amb els símbols de la passió de Jesús, i fa uns anys també sortien a la capçalera de les processons del Dijous i Divendres Sant.
Aquesta tipologia d’estendard religiós, pròpia de Mallorca, que conté les Arma Christi (el nom que reben els instruments emprats en la Passió de Jesús) pintades, s’anomenen vexil·les. La primera referència de les vexil·les sineueres és del 1578. Aquestes són la part gràfica dels evangelis que es llegeixen al temple aquesta setmana i tenien una funció didàctica, la d’explicar la passió i mort de Jesús, sobretot quan la societat era majoritàriament analfabeta. La denominació prové del llatí «vexilla» que significa banderes. Però la raó per la qual, a Mallorca, a les banderes de la passió els deim vexil·les, és degut al començament de l’himne litúrgic «Vexilla Regis prodeunt» (Que enarborin les banderes del Rei [Crist]) que es recitava durant les Setmanes de Passió i Santa.
Entre les pintures de la primera vexil·la hi podem veure un fanal, un fester i els garrots que duien els soldats romans que acompanyaven a Judes quan anava a entregar Jesús. La mà de l’apòstol que traïa a Jesús rebent les trenta monedes de plata. Una espasa amb una orella tallada ens recorda el fet que Simó Pere, que anava armat amb una espasa, va tallar l’orella dreta a Malcus, servent de Caifàs, en un intent d’evitar l’arrest de Jesús. La canya que va ser col·locada a la mà de Jesús com a ceptre de burla. Sant Pere negant conèixer Jesús, i el gall que va cantar després de la tercera negació. La columna on Jesús encadenat va ser assotat. Als peus d’aquesta hi podem veure la Mare de Déu que pateix en el seu cor la passió del seu Fill. La trompeta de burla del camí del Calvari. El vel de la Verònica, amb el que eixugà la cara de Jesús quan anava al Calvari i on romangué estampada. I la cortina del temple esqueixada.
A l’altra vexil·la hi trobam la creu on Jesús va ser crucificat amb el Titulus Crucis, la inscripció llatina INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum), el martell emprat per clavar els claus i les tenalles per a retirar-los, l’escala per al davallament. La Verge Dolorosa plorant al peu de la creu. Els fuets amb els que Pilat va fer assotar Jesús. La llança amb la que el soldat romà Longí va infligir la darrera de les cinc llagues. El sudari amb què va ser amortallat el cos de Jesús. Els daus amb què els soldats es jugaren a sort la seva túnica sense costures. El sol i la lluna, que representen l’eclipsi que es va produir durant la Passió. Jesús amb la cara tapada ens remet al moment en què era custodiat a la casa del gran sacerdot, els vigilants l’escarnien i li pegaven, i tapant-li els ulls li demanaven: -Fes de profeta! Endevina qui t’ha pegat! La cadena amb la que engrillonaren Jesús la nit que passà a la presó. La canya amb una esponja xopa de vinagre que li acostaren als llavis.
Les vexil·les són elements propis de la tradició que malauradament ja fa anys que no surten a les processons sineueres.
—
BIBLIOGRAFIA
MULET RAMIS, Bartomeu; ROSSELLÓ VAQUER, Ramon; SALOM SANCHO, Josep M. (1996) Sineu aixeca una nova església. Segle XVI. Sineu: Ajuntament de Sineu, p. 279.
PONS PAYERAS, Joan. «Vexil·les, maçoles, roda de campanetes, sons, icones, de Setmana Santa». Full Dominical. Setmanari d’informació de l’Església de Mallorca. Palma: Bisbat de Mallorca. Núm. 13 (27 de març de 2022), p. 7.
[text de Joan Vanrell]
dingola.net 