Com están les opcions electorals de Sineu, a un any vista?

Les properes eleccions municipals, previstes pel maig de 2023, poden semblar lluny. Res més enfora de la realitat: en política, no te n’adones i ja hi ets.

Un any abans dels comicis, les maquinàries locals dels partits no es mouen massa. Altres legislatures, a aquestes altures ja han començat a treballar per presentar el màxim de candidats possibles en les llistes, i el màxim de propostes electorals. A Sineu va succeir per exemple fa dues legislatures, on la “temperatura electoral” –per dir-ho d’alguna manera– era calentíssima, en un ecosistema de TILs, Bauzàs i estàtues.

Vegem, una a una, la temperatura dels partits a Sineu:

Partit Popular (PP). És el que ho té millor. Ningú nega que Tomeu Mulet ha sabut manejar els temps i les accions dutes a terme, i n’ha sabut fer publicitat. El PP és ara mateix el partit que “dorm millor” els vespres. Se li critica, des de certs sectors, que moltes de les seves accions són de populisme. Tanmateix, si es posa el termòmetre al poble, difícilment es copsarà un enuig generalitzat, com sí que s’havia copsat en la legislatura citada abans, dels TILs i estàtues.  

MÉS per Sineu (MÉS). MÉS està en la complicadíssima tasca de renéixer. Gent per Sineu (GxS) va obtenir millors resultats (en nombres absoluts) les passades eleccions que en les eleccions de la legislatura anterior. Però la legislatura anterior va poder fer-se amb el govern, i aquesta no. I això, i ningú ho discuteix, ha passat factura anímicament a l’esquerra sobiranista. MÉS tendrà una tasca, aquests mesos, de trobar candidat i fer una llista potent per poder competir amb un Mulet amb els ànims aixecats.

PSIB / PSOE. Els socialistes no tenen ara el seu màxim exponent, el líder que empenyia per darrera, el que aportava més carisma al partit a Sineu. El setembre de fa dos anys un càncer se’n va dur Toni Coramet,  que movia molts dels fils del partit a Sineu. És cert que, en ser un partit ‘gros’ a nivell autonòmic i estatal, sempre hi ha més facilitats (quant a feina a fer) i molta de l’organització del partit per a les properes eleccions podrà venir donada de Palma. Això simplificaria que el ‘soe’ fes llista a Sineu. Però també és cert que trobar una dotzena de persones per anar en llistes, mai es fàcil.

Ciutadans (C’s). L’octubre passat l’exbatle Pere Joan Jaume deixava Ciutadans, juntament amb altres regidors d’altres pobles, dins el contexte de la caiguda a l’abisme del partit a nivell estatal. Això deixava el partit en una situació d’orfandat bastant acusada, en tractar-se d’un partit amb un lideratge bastant unipersonal –a Sineu–.

Proposta per les Illes (el PI). Molt haurien de canviar les coses perquè el PI es tornàs presentar d’aquí un any. Quan Pavarotti va abandonar la política, i com també hem comentat en el cas de Ciutadans, el partit també va quedar en una situació de buit, en tractar-se també d’un partit amb un lideratge bastant unipersonal. De tota manera, tot pot ser.

Altres partits. S’ha especulat durant alguns moments d’aquesta legislatura en que es podria presentar Podem, que no s’identifica amb cap partit local (GxS era massa ‘sobiranista’ i el PSOE ‘massa poc d’esquerres’). Podem no té estructura, a Sineu, però també és cert que es tracta d’un partit amb un perfil de simpatitzants que es mobilitzen instantàniament sense gran organització a darrera. No cal dir que, de presentar-se Podem, destrossaria qualsevol opció de MÉS a fer-se amb el govern. El mateix passa a la dreta, si es presentàs, posem per cas, VOX, que també ha sonat.