La barcella de Palma?!

De fa un temps ençà s’exhibeix al castell de Bellver una barcella molt similar a la de Sineu, feta de bronze. La de Sineu sempre ha estat considerada el patró de mesura de la barcella mallorquina. Quin és l’origen de la barcella de ciutat?

La barcella de Palma

El passat 30 de juliol de 2021 s’inaugurà l’exposició “Pau, Justícia i Germania!” al castell de Bellver, amb motiu del cinquè centenari de la Revolta de la Germania de Mallorca (1521-23). Un dels elements exposats que segurament crida l’atenció de molts de sineuers, com per exemple el nostre company Joan Josep Bonnín, és una barcella de bronze amb un escut de Palma en relleu i una inscripció. Per l’aspecte, qualsevol diria que és germana de la barcella de Sineu i si la miram més acuradament hi trobarem similituds, però també diferències importants que ens ajudaran a treure qualque cosa en clar.

De fet, hem anomenat el nostre company bibliotecari que coneix bé la barcella de Sineu, perquè ha estat ell, molt actiu usuari de Twitter, que va demanar al regidor de Cultura de Cort, Llorenç Carrió, si li podia aclarir qualque cosa sobre la peça.

A primer cop de vista els elements funcionals de les dues barcelles són gairebé idèntics: la forma troncocònica característica, dues manetes o anses que permeten subjectar-les fàcilment, tres peus que eviten que el cul toqui en terra i es pugui fer malbé, i una barra de ferro travessera anomenada busca que permetia rasar les mesures amb una rasadora.

Més amb detall, hi podem veure clares les diferències: la representació d’un escut de Palma en relleu (això indica la seva procedència i, sobretot, qui en tenia la potestat o quina institució exercia l’autoritat sobre les mesures derivades d’aquell patró) i, també en relleu, una inscripció que, segons consulta de Llorenç Carrió a l’expert Rafel Gelabert diu: “Barcella original refinada per la m[olt] i[l·lustre] civtat de Palma y sindichs clavaris 1737 / Ivan cardell y rabasa me fecit” (em va fer Joan Cardell i Rabassa).

La barcella de Sineu, té dos escuts gravats; el del rei, és a dir l’escut de pals -les quatre barres– dels comtes de Barcelona, com a senyor de les viles que quedaren sota jurisdicció seva després de la conquesta (fins acabada la Guerra de Successió l’any 1715, l’escut dels pals es va mantenir com a senya identificativa del poder reial, prou exemples hi ha arreu que així ho demostren) i l’escut de la vila de Sineu, que llavors i pel que sabem fins a 1684, era una rodella negra sobre camp daurat [vegeu el Dossier Especial Llei de Símbols “La Senyera, símbol de Sineu: Orígen de l’actual escut de Sineu”, publicat l’any 2014 al número 13 de la Díngola de paper].

La inscripció gravada a la barcella de la vila diu “barsela de sineu“, dues vegades, una damunt cada maneta. No hi ha data, cosa important. La datació sols es fonamenta en els detalls de com està treballada, de clar estil medieval. Qui fou cronista oficial de Sineu fins l’any 2008, Bartomeu Mulet i Ramis Don Bartomeu, a diverses publicacions, com per exemple en el primer volum d’història local titulat La capitalitat de Sineu: Segles XIII i XIV , juntament amb Ramon Rosselló i Josep Maria Salom, afirma que “fou construïda entre els anys 1230 a 1240”. En aquesta mateixa obra els autors argumenten que la data aproximada estaria basada en un document datat a dia 4 d’octubre de 1243 en què el primer bisbe català de Mallorca, Ramon de Torroella, dona en establiment certes peces de terra i part de les cases d’una alqueria dins el terme de Sineu. La picaresca d’emprar barcelles injustes, que no tenien la capacitat equivalent a la “barcella reial”, tal com qualque pic surt esmentada, deixà mostres documentades de la necessitat de pagellar (és a dir, comparar) aquesta capacitat de les barcelles comunes amb la de bronze que custodiava la vila. Per això, però, els mateixos investigadors ens remeten a papers de 1342 (gairebé un segle després), encara que no podem descartar que, simplement, no es conservi cap document més antic que en parli.

L’ús de barcelles -juntament amb altres mesures menors o majors, com la quartera- va ser comú a tota la corona sota domini de la Casa de Barcelona. L’origen de l’ús d’elements que estandarditzassin la mesura de gra o llegum amb finalitats sobretot comercials ja venia de l’antiguitat (com el modius romà emparentat amb sistemes de mesura grecs o de l’antic Egipte, que ens remet a l’almud o al-mudd, de la cultura àrab) i s’estengué fins ben entrada la implantació universal del Sistema Mètric Decimal a final del segle XIX. Un altre referent proper seria la barcella descrita en els Costums de Tortosa compilats l’any 1272, però que tenen l’origen en la carta de poblament de Ramon Berenguer IV l’any 1149. El patró detallat en els Costums tortosins té una cabuda de sis almuds, com la mallorquina, emperò en lloc de base circular té la base quadrada, per la qual cosa és un recipient amb forma de piràmide escapçada. Un altre referent dels territoris catalans és la barcella de la ciutat de València. Precisament, al cap i casal del País Valencià trobam el carrer de la Barcella ben a prop de la catedral valentina. El motiu és que hi ha una pedra encastada a la paret del palau de l’arquebisbe amb una làpida d’època romana cisellada. La làpida té una orla rectangular amb uns sortints trapezoidals en els laterals curts (esquerre i dret). Segons la tradició popular, aquesta orla servia de referència als fusters a l’hora de treure les mides de les barcelles i, en cas de dubte, també es podia fer servir per comparar-la amb les barcelles sospitoses. No sabem fins a quin punt hi ha elements ficticis en aquest fet que conten, però certament la similitud entre l’orla i una barcella valenciana vista des de dalt -esquemàticament una caixa rectangular amb anses- ja seria prou motiu per haver-la popularitzat i donat nom al carrer on es troba. Sobre papers, en el Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València (1296-1345) trobam el capítol “De les barcelles e del mesurar d’aquelles” en què es parla del paper del mostassaf, encarregat de comprovar la lleialtat de les barcelles amb el patró “asignat e donat per lo molt alt e poderós senyor en Jacme, de bona memòria, rey d’Aragó“. Les ordenacions establien que totes les barcelles usades en el terme de València havia de ser bones i lleials, i senyades pel mostassaf.

Làpida de la paret del palau arquebisbal de València [imatge de Wikimedia Commons]
Barcella de la ciutat de València en què s’observen dues senyes gravades amb l’escut reial (segurament indiquen que va ser pagellada pel mostassaf) [imatge extreta de https://www.tresorsambhistoria.es/tresors/barcella/%5D

Tornem però a Mallorca i a la duplicitat de patrons de barcella amb què hem encetat aquest article. ¿Va ser la incomoditat d’haver de recórrer a una única barcella-patró cada pic que havien de menester pagellar una barcella de Palma, la que féu decidir a l’Ajuntament de comanar-ne una de seva a mestre Joan Cardell? Hi degué haver precedents més antics? Això ja no ho sabem.

Don Bartomeu, cronista a qui qualque pic li abellia aportar detalls de com hauria pogut transcórrer un fet a fi d’afegir-hi més èpica, redactà l’any 1975 a la revista Teleclub (núm. 4) de Sineu com degué ser la sessió de l’Ajuntament que rebé amb sorpresa la petició de deixar examinar la barcella de bronze als regidors de Palma, per “regular les mesures”:

L’any 1737, l’Ajuntament de la ciutat demanava, per segona vegada, als Regidors de Sineu la barcella de bronze “haventse fet precís el regular les mesures per la desigualtat en algunes”. Dia 27 de juny del mateix any se reuní Consell i, al fer-se menció de la mesura de bronze, preguntà el Batle Reial, qui era l’Honor Joan Torelló, on teniu la nostra barcella?

-Dalt una represa de la cambreta vora l’escala del Cor del Convent, respongué el saig, de qui era alou la custòdia de les coses de La Sala. Ens imaginam que fora del saig, els que més sabrien el lloc de la Barcella serien les òlibes, que s’hostatjaven a les voltes del Convent. Sense cap dubte més d’una hi hauria fet son niu damunt herbei i pallús de què n’estava mesella.

Amb la Barcella damunt la taula capitular, els Regidors se posaren gelosos dient: “trobam haver pesat no enviar dita Mesura sens que vage un Regidor an compañia de dita Mesura mai dexantle de vista. Sobre qual proposició passaren els vots de un a altre com es de us y costum y fonc alegit per dit affecte al Honor Miquel Costa, altre dels Regidors passant en Ciutat no deixant ni perdent de vista dita barcella o Mesura”.

Llibre de Determinacions de los Concellers 1708-1760, foli 267 v.

Així que, de moment, podem dir que la de Sineu no és l’única barcella model de Mallorca, emperò sí que és la més antiga; cosa que hem fet -i farem- servir de pretext a l’hora d’atorgar a Sineu cert grau de capitalitat sobre l’illa. Per tant, no hi ha cap raó per la qual no puguem dormir tranquils els sineuers, tenim la primera mesura de gra i llegum de tot el Regne de Mallorca, fins que abolit el regne per Felip V, un dia de 1737 els ciutadans se’n feren una de seva amb el patró de la barcella de Sineu.

Il·lustració de la barcella de Sineu en el Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana

[text de Joan Munar]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: