Amparito de Xàtiva, pregonera i alter ego de Pere Joan Oliver, el perquè del pregó d’enguany

El secret més ben guardat de cada any per la Mucada és qui dirà el pregó. Sempre està anunciat al programa oficial, a migdia, que hi haurà pregó a càrrec d’una “autoritat civil, religiosa o militar de renom intercomarcal” emperò sols els organitzadors saben qui compareixerà fins que el veuen entrar ja a la placeta de l’ajuntament.

Enguany li ha tocat a en Pere Joan Oliver de s’É interpretant el paper de n’Amparito de Xàtiva Follera Major, professional de les inauguracions, pregons i presidenta de balcons festers de cap a cap del país. Com així ella? N’Amparito és un personatge que es remunta als primers pregons de la Mucada. El primer pregó mai pronunciat en aquesta ja ínclita festa va ser dit pel conegut poeta sineuer Rafel Amorós, amb el seu àcid humor, qui va bastir part de l’univers estilístic de la Mucada (pregó enregistrat en el disc “Vabbé fer un Rot. Much in Concert”) i l’any 2010 va ser n’Amparito, des de la finestra de l’ajuntament, qui va cridar les masses (llavors molt més reduïdes però nogensmenys enfervorides) a celebrar la VI Mucada.

Amparito fent el pregó [imatges de Maria Gelabert Oliver]

Un pregó humorístic però alhora reivindicatiu, com ja és costum per a homenatjar lo Much de Reig, amb tocs d’atenció als poders polítics i econòmics que ens duen cap a guerres, crisi climàtica i banalització de la cultura i de l’entreteniment. Reivindicació també de l’esperit de germanor i de l’alegria que es desprèn durant la Mucada, sempre solidària i amb la idea d’enfortir la identitat sineuera, de fer poble. I finalment, la crida a la necessitat quan estan de festa de posar seny, i del “No és no!”. Que fos en Pere Joan, el pregoner ha estat per a molts ben emotiu, pel bell record que havia deixat aquell llunyà pregó de 2010 i perquè juntament amb en Toni Florit (qui fou primer Much) va ser qui va maquinar la primera Mucada, quan sols era un prolegòmen i eufòric epíleg del Dinar de Germanor de 2004.

Amparito de Xàtiva fent la seva entrada l’any 2010 [foto de Macià Puiggròs Massay]

Coses que no ens han de passar per malla

N’Amparito ha renovat el seu sempre rimbombant armari, si reparàvem en la falda, feta amb els colors de la bandera d’Ucraïna, en solidaritat amb el poble ucraïnès, no és d’estranyar que començàs amb la fisca cap als governants que així com “la Mucada de cada dia és més grossa el cervell dels que comanden de cada dia és més petit”.

N’Amparito de Xátiva, retornada enguany, acompanyada del nostre company Pep Mestre Caramina.

La música que l’acompanyava canviava sense to ni so el tradicional i naftalinós “Valencia” de José Padilla amb la ja definitiva cançó de l’estiu “Despechá” de Rosalía. Clar, n’Amparito és la fallera més motomami de totes les falleres que hi hagi hagut i hi haurà, encara que respecta la tradició, per acartonada que sigui. La música durant l’espera del Much i quan compareix a l’ajuntament és un element molt important, més que un element d’animació del públic és també una marca de la casa, de la Muchal Foundation. Per exemple, hi sona la sintonia del programa “El hombre y la tierra”, emès per la tele entre 1974 i 1980, i protagonitzat per Félix Rodríguez de la Fuente, mentre de can Miquel Monara tiren flotadors en forma d’animal i bones ruixades d’aigua. Això no és casualitat; els que els agraden les històries conspiranòiques sobre els orígens de la festa han de saber que una de les cançons més característiques de la penya El Cosso durant la diada de Sant Agustí a Felanitx és “Amigo Félix”, del grup infantil “Enrique y Ana” composta en memòria del cèlebre biòleg i presentador. Beatles, Village People i Freddie Mercury són altres artistes sempre presents als altaveus durant els compassos del pregó. Enguany convé fer especial memòria al tema “Barcelona” interpretat per Mercury i Montserrat Caballé per a commemorar l’elecció de la capital del Principat com a seu olímpica per a l’any 1992. Mirades al passat i al present han fet de l’estona del pregó un dels moments més entranyables de l’heterodoxa festa en honor a lo Much de Reig i la Muca, que no s’atura de créixer en nombre d’admiradors, detractors i d’aportacions, com la que ha fet aquest pic Jorge M. Bergoglio Papa Francesc cap de l’església catòlica panamericama, encarnat per en Biel Monara honorant la festa, encara més si és possible, i beneint-la a poalades.

[text de Joan Munar, arqueòleg d’etnologia mucal]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: