14 Rue Alexandre Falguière, Tolosa de Llenguadoc

A la recerca de descendents de sineuers o crònica d’una secció que no ha pogut ser. 

A inicis d’agost vaig fer el propòsit d’anar-me’n uns dies de vacances al sud de França. Concretament, a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc. El motiu principal era descansar en família i conèixer l’anomenada ‘Ciutat Rosa’ per mor del color característic dels totxos d’obra vista utilitzats tradicionalment com a material de construcció en molts dels seus edificis. El relat que ara inicii no tindria cap importància per al públic en general si no fos perquè vaig aprofitar aquesta estada per, a partir de conèixer l’adreça d’un migrant sineuer, anar a veure si en trobaven descendents i poder-ne recollir el testimoni.

Va ser en Jaume Torelló i Vanrell (Sineu, 1942) qui recordava l’adreça d’en Jaume Oliver i Felani, Pera (Sineu, 1900-Tolosa,?). Torelló, que va treballar al Forn de Can Guillemet que regentava el seu germà  Toni Oliver i Felani (Sineu, 1907-1984) durant prop de vint anys, conegué en Jaume Oliver en els seus retorns puntuals a Sineu. Dels sis germans Oliver -Miquel (Sineu, 1903-?), Gabriel (Sineu, 1906-?), Perico (Sineu, 1910-1994), Josep (Sineu, 1912-?)- quatre migraren al sud de França els primers decennis del segle XX. En Jaume i en Miquel, el 1918, apareixen amb l’ocupació de ‘empleat (France)’ a la Crònica de la Congregació Mariana de Sineu. Jaume Oliver, a Tolosa, començà treballant de garçon de café, més tard regentà el seu propi cafè i, finalment, es dedicà al negoci de la compravenda de peix que el feu prosperar. Es casà amb la francesa Yvonne Oliver i tengueren dos fills, en Gabi i na Paulette. Una dada curiosa, per a ell treballà el malaguanyat sineuer Joan Gelabert i Miquel, Teco (Sineu, 1895-Gusen, 1941), també migrant al sud de França, que acabà la seva vida en un camp d’extermini nazi.

Aquell horabaixa vaig deixar enrere els bulevards que circumden la ciutat antiga per endinsar-me a l’eixample decimonònic, en direcció al carrer amb el nom de l’escultor tolosà Falguière. Després del passeig per carrers amb edificis plurifamiliars eclèctics a banda i banda vaig arribar a l’adreça postal que cercava.  A l’intèrfon hi vaig veure el llinatge Oliver i em vaig disposar a tocar el timbre… però no vaig obtenir-ne resposta tot i la meva insistència. Amb una certa insatisfacció vaig continuar amb la planificació d’aquell dia.

A punt de finalitzar el viatge vaig estar temptat de tornar-ne a passar, m’empenyia aquell interès per saber que motivà que aquells sineuers fa cent anys deixassin el seu poble a la recerca d’una nova vida. No hi vaig tornar, potser en una altra ocasió.

14 Rue Alexandre Falguière

[Text de Joan Vanrell]

About dingolasineu

Consell de redacció de la revista DÍNGOLA de l'Obra Cultural Balear de Sineu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: