El passat cap de setmana, membres de la Societat de Caçadors de Sineu “Puig Lleonart” varen sortir a fer una batuda de bosses dels pins, on es crien les erugues Thaumetopea pityocampa conegudes amb el nom de processionària.
La processionària va arribar a Mallorca els anys 40 procedent de la Península. Amb poc més de setanta anys, hi ha hagut estudis que asseguren que la meitat de pinars estan afectats per aquesta plaga que malmet fins a la mort els pins, i que afecta la salut de les persones i animals de companyia. En aquesta època ja comencen a veure que les processionàries surten de les bosses i formen, per soques i camins, les seves característiques fileres que han originat el seu nom popular.
Durant aquesta fase del seu cicle vital, un tret també característic en són uns finíssims pèls urticants que els cobreixen la part dorsal i que els protegeixen de depredadors. El cos de cada eruga pot tenir centenars de milers de pèls que se’n desprenen amb facilitat i que, per tant, passen a l’aire especialment dins pinars o, fins i tot, a zones urbanes. Quan aquests pèls entren en contacte amb el cos humà són molt comuns els efectes cutanis (picor, vermellor, faves…) o molèsties de diferent gravetat en vies respiratòries i ulls, que poden afectar greument els infants. En poques paraules, no fa falta tocar l’eruga, basta que els pèls de processionària que duu l’aire ens toquin la pell, els ulls o fàcilment ens entrin al cos per l’alè. Són temuts, també, els efectes que aquest element urticant pot tenir per als cans, en cas que accidentalment llepin una eruga.
Per això, a molts de pobles els caçadors, acabada la temporada de caça, es posen al servei del municipi desparant les seves armes contra les bosses de processionària, a fi de controlar l’escampadissa d’aquesta gairebé implacable plaga.
dingola.net 