Els tocs de campanes són un patrimoni viu i que aporta sentiment d’identitat i comunitat, i tot just fa uns mesos la Unesco el va declarar com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Dins un espai annex al presbiteri, a l’església parroquial, s’hi ubica la roda de campanetes, oculta a la visió general. Adossat al mur i elevat hi trobam aquest senzill mecanisme basat en un objecte circular de fusta –de 0,80m de diàmetre– envoltat a la banda exterior de 8 petites campanes. A través d’una politja i una corda que agafa l’eix central de la roda es fa voltar provocant la sonoritat característica de l’instrument.
Aquest instrument de campanetes, d’origen medieval, compleix una funció litúrgica basada en ser tocades a les Matines de Nadal i a la missa del Dijous Sant, la Vigília Pasqual i el Diumenge de Pasqua a l’ofici de l’Encontre, a un moment puntual, l’inici del cant d’un dels antics himnes de lloança que prega l’Església, Gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bonae voluntatis…
Tot i que el seu ús va ser abandonat a partir del Concili Vaticà II (1962-1965), a Sineu encara actualment es manté a la celebració del dia de Pasqua. La utilització de la roda de campanetes, ben arrelada en la vida litúrgica de la nostra parròquia, a més de mantenir un patrimoni sonor prou valorat per la cultura és una eina per a destacar la festa que se celebra en recordança de la resurrecció de Jesucrist.
[text de Joan Vanrell]
—
BIBLIOGRAFIA
PONS PAYERAS, Joan. «Vexil·les, maçoles, roda de campanetes, sons, icones, de Setmana Santa». Full Dominical. Setmanari d’informació de l’Església de Mallorca. Palma: Bisbat de Mallorca. Núm. 13 (27 de març de 2022), p. 7.
POU AMENGUAL, Miquel. «La roda de campanes: pervivències d’un objecte litúrgic de la Mallorca medieval». SVMMA. Revista de Cultures Medievals, 2018, Núm. 11, p. 28-50.
dingola.net 