Enguany els actes de la festa de Sant Antoni es reparteixen entre el 17 i el 20, el primer dia l’Ofici i l’encesa del fogueró municipal i el segon les beneïdes.
Si bé la festa de Sant Antoni Abat, protector dels animals, ens evoca el no tan llunyà passat agrícola de la nostra vila, els orígens de la devoció sineuera al sant eremita estan en el fet que era el «protector dels traginers» (Rotger, 1944: 262). Al segle XVI ja existia la Confraria de Sant Antoni –associació de persones generalment laiques, en aquest cas sota el patronatge antonià, unides per un fi d’ajuda mútua dins un mateix ofici, dels qui es dedicaven al transport de mercaderies, mobles, etc−; i una capella dedicada al sant dins l’església parroquial. Fins i tot, d’ençà del 1655 la campana major del cloquer parroquial és coneguda per n’Antònia.
Esvaït l’ofici de traginers va desaparèixer la confraria però no la devoció popular, els sineuers any rere any portaven el bestiar a les beneïdes. Mn. Bartomeu Mulet i Ramis (Sineu, 1916 – 2008) a la Consueta de los Actos de Culto celebrados en la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles de Sineu (1941) hi relaciona els actes religiosos propis de la festa de Sant Antoni:
Día 8 [de gener] suele dar comienzo la Novena dedicada a San Antonio Abad, después del rezo del Rosario y en la misma capilla del Santo.
Día 16, se cantan Completas con órgano y versiculadas, después del Rosario y de la Novena del Santo Abad.
Día 17, Festividad de San Antonio. A las 9.45, Tercia Cantada y Misa Solemne con ministros y sermón por un predicador. En la casa o domicilio del sacerdote encargado de la Obreria de San Antonio se efectúan las bendiciones de las caballerías i demás animales. Por la noche conclusión de la Novena (Mulet, 1941: 10).
Dins la memòria col·lectiva encara ara són recordades les beneïdes davant la casa de Mn. Francisco Crespí i Frau, es capellà de s’Estació (Sineu, 1883 – 1971), al carrer Degà Joan Rotger.
Els anys cinquanta i seixanta la festa agonitzava i com deia el corresponsal del Baleares «la víspera hubo algunos balbuceantes “foguerons” que no llegan a cuajar porque la gente joven que tiene ansias de diversión, se desplaza a otras poblaciones de más solera en estas lides»[01] Any rere any la premsa qualificava la festa de buida i que els sineuers s’estimaven més anar a sa Pobla o a Muro.[02]
Quant a les beneïdes, aquestes el 1966 estrenaren un nou emplaçament, al costat del Lleó de Sant Marc al carrer de l’Església.[03] En NIJOMAS [Josep M Salom i Sancho (Sineu, 1940)], el gener de 1968, apuntava al Baleares que «Las “beneides” han mejorado en interés al ser a la hora del mediodía, pero siguen sin cuajar. Tal vez habría que pensar en la posibilidad de un Concurso de carrozas o caballerías enjaezadas para montar una Cabalgata vistosa con poco gasto que moviese el interés popular. No creemos que sea muy difícil mover a los campesinos sineuenses para montar unas auténticas “beneides” al estilo de tantos y tantos pueblos mallorquines.
Brindamos la idea a la autoridad, entidad, sociedad o particular que podría organizarlo, no con ánimo de echar la casa por la ventana sino simplemente de crear un desfile donde el ingenio, el pintoresquismo y el humor saben sacar partido de adornos y filigranas hechas con medios caseros».[04]
Prengué l’envit el qui fou rector de Sineu, Mn. Bartomeu Mateu i Coll (Inca, 1933 – 2020), i la seva arribada com a rector esdevengué el punt d’inflexió d’aquesta crisi. El 1976 participaren catorze carrosses a les beneïdes i es repartiren en premis un total de 24.000 ptas.[05]
A inicis dels vuitanta es configura una festa participativa que tendrà un llarg recorregut, organitzades per la Parròquia i l’Ajuntament i patrocinades per dues entitats bancàries: l’horabaixa de la diada es realitzen les beneïdes al Fossar, sense premis en econòmic i amb una ensaïmada de tallades i una botella de moscatell per a les carrosses; el vespre ofici solemne a la parròquia i a continuació encesa de falles –manats de brins de càrritx secs que s’encenen per calar foc−[06] amb la intenció d’anar a pegar foc al fogueró municipal; en aquest, l’Ajuntament ofereix pa, llonganissa i botifarrons per torrar.
D’ençà de 1984, quan el dimoni i els tres caparrots de la Confraria de la Menestralia de Sant Cristòfol participaren a la «I Trobada de Dimonis de Mallorca» a Manacor,[07] s’afegiren a la desfilada de carrosses. A inicis dels noranta deixaren de participar a la festa i d’ençà del 2019, gràcies a l’agrupació Copeo de Sineu, tornen a formar part de les beneïdes.[08]
Un nou format per fer la festa més participativa, fa cinc anys que les beneïdes s’han passat al cap de setmana següent.[09] N’ha augmentat la participació i, amb l’afegit de nous elements a la festa: encesa del fogueró per part dels Dimonions de sa Cova des Fossar, el fogueró de Quintos, la Nit de Foc i la Cercavila dels Xeremiers de Sineu, fan que en resulti una festa ben lluïda i ben viva.
—
[01] Baleares, órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., any XXVII, núm. 7647, de 22 de gener de 1965, pàg. 13.
[02] “Esbozos de “foguerons” en la víspera no impidieron que la gente joven más bullanguera se desplazara a La Puebla, según se tiene por costumbre en nuestro pueblo” (Ibídem, any XXIX, núm. 7994, de 21 de gener de 1966, pàg. 16); i “Como es lógico, notamos a faltar los que en el centro de la población darían animación a la víspera de San Antonio, como sucede en los mismos centros urbanos de La Puebla, Muro, Inca, Manacor, Artá, Petra, Sancellas, etc., por citar ejemplos. La juventud, con afán bullanguero, recorrió los dos del pueblo y se marchó a otros lares a primeras horas de la madrugada” (Ibídem, any XXXI, núm. 8918, de 19 de gener de 1969, pàg. 29).
[03] Baleares, órgano de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., any XXIX, núm. 7994, de 21 de gener de 1966, pàg. 16.
[04] Ibídem, any XXX, núm. 8607, de 20 de gener de 1968, pàg. 22.
[05] Ibídem, any XXX, núm. 0000, de 24 de gener de 1976, pàg. 37.
[06] El darrer encarregat de realitzar-les n’ha estat el cap de la brigada municipal, Rafel Ramis i Cifre Queral (Sineu, 1972).
[07] Ibídem, any XLIV, núm. 13928, de 22 de desembre de 1983, pàg. 11.
[08] https://dingola.net/2019/01/17/els-caparrots-antics-de-sineu-avui-recobren-vida-per-a-celebrar-sant-antoni/
[09] https://dingola.net/2023/01/22/sant-antoni-passat-a-dissabte-si-que-te-devots/
BIBLIOGRAFIA
ROTGER NIELL, Joan (1944) L’església de Sineu. Palma: Impremta de Mossèn Alcover.
[text de Joan Vanrell]
dingola.net 