La tercera entrega del dossier Amb tant de turisme, som més rics? ja aprofundeix en el perquè del descontent social a les Illes Balears amb el fet turístic. El pròxim 26 de juliol, la plataforma Menys Turisme, Més Vida tornarà a mobilitzar milers de persones a Palma per denunciar els efectes del model turístic balear. Aquest reportatge analitza, a partir de dades socioeconòmiques i de les opinions d’experts de diferents àmbits, si el creixement sostingut del turisme durant les darreres dècades ha fet realment més rics els illencs. Les dues primeres entregues varen ser d’introducció: en la primera entrega es feu una introducció històrica al fet turístic balear, mentre en la segona entrega ja es posaren les xifres actuals damunt la taula. En aquesta tercera entrega ja mostrarem com aquestes xifres tenen un efecte important sobre les nostres vides.
| Miquel Puiggròs Noguera, de DíNGOLA, amb una ampli bagatge internacional en el món turístic, des de les vessants de salut pública i sostenibilitat i, darrerament, també incorporant al seu perfil el punt de vista econòmic-social i la interpretació de dades, analitza al llarg de 10 capítols el fenomen turístic de Mallorca i entrevista quatre perfils molt diferents, un acadèmic —Miquel Carranza, especialista en insularitat—, un altre híbrid acadèmic-empresarial —Joan Miralles, professor de turisme, expresident d’HabTur i expresident de l’OCB—, un empresarial —Joan Lladó, propietari d’AniràBé hotels i polític—, i un activista —Tonina Siquier, biòloga i vicepresidenta del GOB—. |
El cost de la vida a Mallorca està per damunt de les possibilitats dels mallorquins
Per a Miquel Carranza, sociòleg de la UIB i la UNED especialitzat en insularitat, el malestar social no contradéu les dades econòmiques, sinó que posa de manifest les limitacions d’indicadors com el PIB per descriure la realitat social.
Segons explica, una part important dels beneficis derivats del turisme es concentra en determinats sectors i actors econòmics, mentre que molts residents pateixen les conseqüències de l’encariment del cost de la vida.
L’habitatge és probablement el millor exemple. Tant Carranza com Joan Miralles, professor de turisme a la UIB i expresident d’HABTUR, coincideixen que l’accés a l’habitatge és avui un dels principals focus de malestar.
La demanda internacional de segones residències, les inversions immobiliàries, el creixement demogràfic i la limitada disponibilitat de sòl han contribuït a una pujada molt intensa dels preus. Tot i que els salaris també han augmentat, el cost de l’habitatge ho ha fet a un ritme molt superior.
Les conseqüències són visibles: dificultats per emancipar-se, problemes per cobrir places de professionals essencials en algunes illes (Eivissa, Formentera), augment del lloguer d’habitacions i una creixent sensació que disposar d’una feina estable ja no garanteix l’accés a un habitatge digne.
Tonina Siquier, biòloga i vicepresidenta del GOB, afegeix que l’expansió del turisme cap a l’interior de Mallorca ha accelerat la transformació del paisatge rural. En aquest sentit, destaca els estudis de l’entitat ecologista Terraferida, que mostren la proliferació de xalets i urbanitzacions disperses en àrees tradicionalment agrícoles.
Altres veus, com la de Joan Lladó, empresari hoteler i dirigent polític, posen l’accent en el dèficit fiscal balear i en la manca de recursos retornats per part de l’Estat. Segons aquesta interpretació, una part dels desequilibris actuals també s’explicaria per una insuficient capacitat d’inversió pública.
| El turisme i l’avarícia ben normal dels mallorquins que tenien propietats, ha catalitzat la compra d’aquests per part d’estrangers. L’alt poder adquisitiu dels nord-europeus provoca que un mallorquí normalment no pugui competir-hi, i les cases acaben en mans estrangeres. La pròpia lògica de mercat fa pujar els preus desorbitadament. |
Propera entrega
[DOSSIER | Turisme i benestar (4/10)]: La sensació que «tot és turisme»
Entregues anteriors
(fotos: Miquel Puiggròs; foto destacada: Anete Lusina)
dingola.net 