Marea rosa durant el pregó i rebuda de lo Much de Reig. Foto de Macià Puiggròs.
La popular glosadora manacorina Maribel Servera, interpretant el paper de la sarraïna sineuera Joana Menos, obstinada a resistir les envestides dels tradicionals herois dels simulacres de moros i cristians de Mallorca, va ser la protagonista d’un dels moments més entranyables, com se sol dir, de la darrera Mucada.I és que també al puig on el bou Much vigila un antic tresor hi ressona la rondalla d’una batalla entre moros i cristians, en temps de la conquesta del rei En Jaume, que si ho volem de creure ens conta que es va lliurar entre el puig de Reig i el de Sant Nofre fent el joc d’estirar corda. Això s’evoca cada any a la Mucada fent el simulacre de la batalla a estirades de corda, però amb la boca plena d’oli, ajuntant així les dues llegendes més famoses del mític paratge.
El pregó ja fa un bon grapat d’anys que genera una màgia especial, mucal, sigui per l’estretor de la placeta de l’ajuntament sigui per l’escalfor de la gent que s’hi concentra. Marea rosa, aigua, bots,” All you need is Much” i “El hombre y la tierra” fan d’embolcall a la rebuda, en olor de multitud, al bou honorat just arribat del puig de Reig.
Maribel Servera ens ha cedit el text íntegre del pregó d’enguany a fi que tothom que vulgui no se’n perdi detall:
Much de Reig, assistiu-mos!
Sineuers, alçau-vos!
que pollencins, Joan Mas, sollerics
i Valentes Dones ja són aquí!
Els sineuers envestim!
Joan Mas? Joana Menos!
Som sarraïns poc morenos
però espases en tenim!
I solem donar ventim
an es polítics i es ases
i qui no cregui amb espases
que cerqui en Toni Boter
que encara corr pes carrer
per no caure dins ses brases…
Ai, quin retgiró aquell dia!
sort que no se va fer mal
si fos un muquicipal
això no li passaria…
Ai, quin goig, quina alegria
protegir aquest poble meu
de ses urpes des fals déu
de sa festa cristiana.
Gora sa festa pagana!
Visca es poble de Sineu!
Sollerics i pollencins
defensen sa seva festa
com a batalla feresta
guanyada pes mallorquins.
Se creuen molt genuïns
i experts en l’art de la guerra,
i ignoren que aquesta terra
té lluitadors genials
i que en batalles campals
Sineu sap bé de què xerra.
Just ara em ve a sa memòria
una lluita amb uns forans,
uns gonelles cristians
que profanaven sa història.
Una estàtua giratòria
la va protagonitzar.
La mos varen regalar,
no l’havíem demanada,
i ara que l’han canviada
l’hem haguda de pagar.
Sort que en tornar-la plantar
després de tanta odissea
ningú va tenir sa idea
de tornar-la inaugurar.
Es batle ja ho va pagar
i no se’n va dur sa palma.
I al final, sense cap trauma,
tothom té lo que es mereix:
Sineu, que ara ja floreix,
i en Pere Joan Jaume.
Una camiseta rosa
val molt més que no un lleó
verd que ha estat un traïdor
i sa llengua li fa nosa!
Per això Sineu s’imposa
i lluita quan és precís
perquè té un compromís
amb sa cultura malmesa,
amb sa festa ben entesa
i amb sa llengua des país.
Tenim es millor mercat
de sa terra mallorquina,
tenim en Rafel Titina,
i es campanar separat
per mostrar que en es passat
Sineu també comandava!
Tot Sant Joan estirava
i es campanar va quedar…
Som en Francesc Alomar
que quan corria guanyava…
I que ningú se reboti
però ja arrib a pensar
que Sineu tant de guanyar
ja pareix en Pavarotti!
No és que aquest home se’n foti
però és que mai no en té prou,
Ell pareix que no se mou
i just arrufa s’espatla
i fins i tot quan no és batle
és tan viu que se’n du es sou.
Me pareix que té una filla
que s’ha menjat un confit
que… és es germà petit
de s’altre batle que hi ‘via.
I sa família estudia
com ha de fermar aquest pacte,
però hauran de tenir tacte
a s’hora de fer s’equip…
per no parèixer es PSIB
i es assessors que contracta!
Crèiem que sense en Bauzà
ja s’acabava es problema
i ara veim que hi ha una esquema
que és molt mal de canviar…
Sa LOMQE s’aplicarà
per manca d’un decret llei,
i es president des consell
fa besamans i capades
en el rei i amb ses besades
se posa un poquet vermell.
Per això es més mundans
mos estimam més reis moros,
perquè no van en es toros
ni hi duen es seus infants…
Quina guarda d’ignorants!
des d’en Campos que plorinya,
fins a un tal Roman Pinya
que mos vol donar lliçons
o noves generacions
que critiquen s’Ikurrinya!
Vaja una guarda d’artistes!
diuen que no té sentit,
i gent des seu mateix partit
penja banderes franquistes!
Gent des govern i ses llistes
del PP de Calvià.
Sort que aquí per governar
s’ajuntament no trabuca
I fins i tot té una mucha
que mos representarà.
Però tothom s’equivoca
i a Sineu a pics també
penjam enmig des carrer
sa bandera que no toca,
o al manco una que evoca
sa d’un poble diferent…
Però això no és res dolent
perquè, negra i vermella,
sa bandera només deia:
Sineu ja és a preferent!
No és que mos faci nosa
el color negre o vermell,
però aquí sa nostra llei
és sa des color de rosa!
Que és de guapo! Quina cosa!
Veure aquesta gernació,
Causa tanta sensació
com es verd de s’Assamblea…
Vàrem tenir una idea
amb so triar aquest color!
Ai, no, ara no pensava
que aquest color tan extrany
el vàrem triar un any
que era s’únic que quedava.
I ara ja cavil·lava
amb sa suor que me cau…
que aquell any va ser sa clau
i per Al·là mos salvàrem!
I sort que no mos quedàrem
camisetes color blau…
Perquè faríem sa mida
des poble des barrufets,
o d’un dinar de vellets
quan es PP les convida:
una porcella rostida
si mos pensau a votar…
Sort que això no va passar
i tenim aquest color,
perquè es rosa era es millor
que haguéssim pogut triar!
És es color d’una festa
que ha crescut a poc a poc,
i que ha sabut guardar un lloc
per ses ànsies de protesta.
És com una reconquesta
però no des cristians,
sinó des nins i des grans
que més estimen es poble,
i no volen ésser un moble
com a ses festes d’abans.
Es puig de Reig vetlarà
per molts d’anys els mucorristes,
els jocs florals i els artistes
que s’ho varen inventar!
No deixeu de somiar
i de crear personatges
i de transmetre missatges
d’una festa intel·ligent
perquè alliberau sa gent
de tots es seus esclavatges!
Assaboriu aquest dia
que just és un pic a l’any,
triau es millor company
i feis festa en companyia!
Procurau-vos s’alegria
perquè sa vida és molt breu!
I comanau en nom meu
molts de muquets i muquetes
i embrutau ses camisetes…
Visca es Much! Visca Sineu!
dingola.net 