Joana Menos: “Much de Reig, assistiu-nos! Sineuers, alçau-vos!”. El pregó de la XII Mucada.

Marea rosa durant el pregó i rebuda de lo Much de Reig. Foto de Macià Puiggròs.

Marea rosa durant el pregó i rebuda de lo Much de Reig. Foto de Macià Puiggròs.

La popular glosadora manacorina Maribel Servera, interpretant el paper de la sarraïna sineuera Joana Menos, obstinada a resistir les envestides dels tradicionals herois dels simulacres de moros i cristians de Mallorca, va ser la protagonista d’un dels moments més entranyables, com se sol dir, de la darrera Mucada.I és que també al puig on el bou Much vigila un antic tresor hi ressona la rondalla d’una batalla entre moros i cristians, en temps de la conquesta del rei En Jaume, que si ho volem de creure ens conta que es va lliurar entre el puig de Reig i el de Sant Nofre fent el joc d’estirar corda. Això s’evoca cada any a la Mucada fent el simulacre de la batalla a estirades de corda, però amb la boca plena d’oli, ajuntant així les dues llegendes més famoses del mític paratge.

El pregó ja fa un bon grapat d’anys que genera una màgia especial, mucal, sigui per l’estretor de la placeta de l’ajuntament sigui per l’escalfor de la gent que s’hi concentra. Marea rosa, aigua, bots,” All you need is Much” i “El hombre y la tierra” fan d’embolcall a la rebuda, en olor de multitud, al bou honorat just arribat del puig de Reig.

Maribel Servera ens ha cedit el text íntegre del pregó d’enguany a fi que tothom que vulgui no se’n perdi detall:

Much de Reig, assistiu-mos!

Sineuers, alçau-vos!

que pollencins, Joan Mas, sollerics

i Valentes Dones ja són aquí!

Els sineuers envestim!

Joan Mas? Joana Menos!

Som sarraïns poc morenos

però espases en tenim!

I solem donar ventim

an es polítics i es ases

i qui no cregui amb espases

que cerqui en Toni Boter

que encara corr pes carrer

per no caure dins ses brases…

Ai, quin retgiró aquell dia!

sort que no se va fer mal

si fos un muquicipal

això no li passaria…

Ai, quin goig, quina alegria

protegir aquest poble meu

de ses urpes des fals déu

de sa festa cristiana.

Gora sa festa pagana!

Visca es poble de Sineu!

Sollerics i pollencins

defensen sa seva festa

com a batalla feresta

guanyada pes mallorquins.

Se creuen molt genuïns

i experts en l’art de la guerra,

i ignoren que aquesta terra

té lluitadors genials

i que en batalles campals

Sineu sap bé de què xerra.

Just ara em ve a sa memòria

una lluita amb uns forans,

uns gonelles cristians

que profanaven sa història.

Una estàtua giratòria

la va protagonitzar.

La mos varen regalar,

no l’havíem demanada,

i ara que l’han canviada

l’hem haguda de pagar.

Sort que en tornar-la plantar

després de tanta odissea

ningú va tenir sa idea

de tornar-la inaugurar.

Es batle ja ho va pagar

i no se’n va dur sa palma.

I al final, sense cap trauma,

tothom té lo que es mereix:

Sineu, que ara ja floreix,

i en Pere Joan Jaume.

Una camiseta rosa

val molt més que no un lleó

verd que ha estat un traïdor

i sa llengua li fa nosa!

Per això Sineu s’imposa

i lluita quan és precís

perquè té un compromís

amb sa cultura malmesa,

amb sa festa ben entesa

i amb sa llengua des país.

Tenim es millor mercat

de sa terra mallorquina,

tenim en Rafel Titina,

i es campanar separat

per mostrar que en es passat

Sineu també comandava!

Tot Sant Joan estirava

i es campanar va quedar…

Som en Francesc Alomar

que quan corria guanyava…

I que ningú se reboti

però ja arrib a pensar

que Sineu tant de guanyar

ja pareix en Pavarotti!

No és que aquest home se’n foti

però és que mai no en té prou,

Ell pareix que no se mou

i just arrufa s’espatla

i fins i tot quan no és batle

és tan viu que se’n du es sou.

Me pareix que té una filla

que s’ha menjat un confit

que… és es germà petit

de s’altre batle que hi ‘via.

I sa família estudia

com ha de fermar aquest pacte,

però hauran de tenir tacte

a s’hora de fer s’equip…

per no parèixer es PSIB

i es assessors que contracta!

Crèiem que sense en Bauzà

ja s’acabava es problema

i ara veim que hi ha una esquema

que és molt mal de canviar…

Sa LOMQE s’aplicarà

per manca d’un decret llei,

i es president des consell

fa besamans i capades

en el rei i amb ses besades

se posa un poquet vermell.

Per això es més mundans

mos estimam més reis moros,

perquè no van en es toros

ni hi duen es seus infants…

Quina guarda d’ignorants!

des d’en Campos que plorinya,

fins a un tal Roman Pinya

que mos vol donar lliçons

o noves generacions

que critiquen s’Ikurrinya!

Vaja una guarda d’artistes!

diuen que no té sentit,

i gent des seu mateix partit

penja banderes franquistes!

Gent des govern i ses llistes

del PP de Calvià.

Sort que aquí per governar

s’ajuntament no trabuca

I fins i tot té una mucha

que mos representarà.

Però tothom s’equivoca

i a Sineu a pics també

penjam enmig des carrer

sa bandera que no toca,

o al manco una que evoca

sa d’un poble diferent…

Però això no és res dolent

perquè, negra i vermella,

sa bandera només deia:

Sineu ja és a preferent!

No és que mos faci nosa

el color negre o vermell,

però aquí sa nostra llei

és sa des color de rosa!

Que és de guapo! Quina cosa!

Veure aquesta gernació,

Causa tanta sensació

com es verd de s’Assamblea…

Vàrem tenir una idea

amb so triar aquest color!

Ai, no, ara no pensava

que aquest color tan extrany

el vàrem triar un any

que era s’únic que quedava.

I ara ja cavil·lava

amb sa suor que me cau…

que aquell any va ser sa clau

i per Al·là mos salvàrem!

I sort que no mos quedàrem

camisetes color blau…

Perquè faríem sa mida

des poble des barrufets,

o d’un dinar de vellets

quan es PP les convida:

una porcella rostida

si mos pensau a votar…

Sort que això no va passar

i tenim aquest color,

perquè es rosa era es millor

que haguéssim pogut triar!

És es color d’una festa

que ha crescut a poc a poc,

i que ha sabut guardar un lloc

per ses ànsies de protesta.

És com una reconquesta

però no des cristians,

sinó des nins i des grans

que més estimen es poble,

i no volen ésser un moble

com a ses festes d’abans.

Es puig de Reig vetlarà

per molts d’anys els mucorristes,

els jocs florals i els artistes

que s’ho varen inventar!

No deixeu de somiar

i de crear personatges

i de transmetre missatges

d’una festa intel·ligent

perquè alliberau sa gent

de tots es seus esclavatges!

Assaboriu aquest dia

que just és un pic a l’any,

triau es millor company

i feis festa en companyia!

Procurau-vos s’alegria

perquè sa vida és molt breu!

I comanau en nom meu

molts de muquets i muquetes

i embrutau ses camisetes…

Visca es Much! Visca Sineu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: